L’independentista pausat que va donar un nou rumb a Bildu

Ni una paraula més alta que l’altra, ni un mal gest. Pello Otxandiano ha arribat al cim aquest 21 d’abril sense una sola ganyota que mostrés si la seva campanya anava bé o regular. Impassible en les formes i interromput a l’explicar les seves propostes, va procurar no trepitjar bassals. Però es va ficar en un que a estones va semblar massa gran quan va evitar qualificar ETA com a grup terrorista. Les urnes han demostrat que no ho va ser tant. Otxandiano ha portat l’esquerra abertzale on sempre va voler ser, al mateix nivell que el PNB. Amb ell, EH Bildu ja no és el germà petit i rondinaire, ara és un partit amb prou suport per governar, tot i que necessita aliats que fins ara no ha tingut.

Otxandiano (Otxandio, 40 anys) és doctor en Enginyeria de Telecomunicacions, va fer la seva tesi doctoral a la Universitat de Mondragón (Guipúscoa) i ha sigut l’estrateg i ideòleg d’EH Bildu en els últims anys. La seva imatge és lluny dels estereotips que han acompanyat aquesta formació en les últimes dècades. Sense un passat marcat per la participació activa en el terrorisme d’ETA, l’home que ha portat Bildu al cim dels seus resultats electorals assegura que vol modernitzar la política basca buscant l’acord amb altres formacions.

De la mà d’Otegi

Notícies relacionades

El PSOE xoca amb Junts i el PNB pels judicis ràpids per okupació

Montero i Díaz ultimen un acord per evitar que l’SMI tributi

Va entrar en política com a regidor del seu poble a Biscaia el 2011, just l’any en què ETA va anunciar el cessament definitiu de la violència terrorista. Arriba a Bildu de la mà de Sortu, partit majoritari de la coalició a la qual també pertany Arnaldo Otegi. Amb ell va donar forma a la "refundació" de Sortu i en el segon congrés d’EH Bildu, el maig del 2021, va integrar la candidatura d’Otegi per a la Taula Política com a responsable de Programa. Allà va començar el seu treball intern com a teòric del canvi necessari per a la formació. El seu compromís amb la construcció d’un projecte nacional per al País Basc li arriba de casa, d’una família marcada pel bombardeig d’Otxandio a l’inici de la Guerra Civil l’estiu de 1936. Aquell episodi es va endur el seu besavi i part de la família materna del candidat i aquest record ha marcat el seu desenvolupament nacionalista.

Durant aquesta campanya ha deixat clar que Bildu aposta per centrar-se a millorar la gestió de la sanitat pública basca o canviar el model de l’Ertzaintza, orientant-lo, diu, cap a un patró més nòrdic. Tot i això, ha deixat encara més clar que el principal desafiament d’aquesta pròxima legislatura és endinsar-se en l’autogovern i aconseguir un acord parlamentari sobre un nou estatus polític per al País Basc que s’ha de portar a Madrid després d’haver sigut ratificat per la societat basca.