El PNB resisteix l’ascens d’EH Bildu i aconsegueix mantenir el Govern basc

Malgrat l’empat, els jeltzales van treure més de 30.000 vots de diferència a l’esquerra abertzale, així que poden presentar el seu candidat com a guanyador de la nit. El PNB en va aconseguir 362.959, un 35,2% del total, mentre que Bildu va aconseguir situar-se en 334.042, superant per primera vegada els 300.000 vots que Arnaldo Otegi s’havia posat com a meta. Es queden, així, en el 32,45% dels vots emesos.

Que no quedin dubtes

Tant Andoni Ortuzar com Imanol Pradales van sortir pels volts de les 22.30 hores a repetir, i que no quedin dubtes, que "el PNB ha guanyat aquestes eleccions". Van reconèixer "l’èxit d’altres", fent referència a EH Bildu tot i que sense nomenar-lo, i Ortuzar va posar al candidat jeltzale el vestit de lehendakari, assenyalant que començaran de manera immediata la ronda de contactes per conformar govern. No obstant, tot i que Pradales i tota la família del PNB respiren ara una mica més tranquils malgrat haver perdut quatre escons, Bildu ha sigut la formació que més ha millorat els resultats respecte a les últimes eleccions. Pello Otxandiano ha portat la seva formació als 27 escons des dels 21 que tenia. I Àlaba ha sigut clau en la nota final per a Bildu. Al Mercat de l’Eixample, on van celebrar la nit electoral, a escassos 200 metres de la seu del PNB, l’ambient era triomfant malgrat que aquest resultat no els porti a Ajuria Enea.

Otegi i Otxandiano no van amagar la seva alegria quan van sortir a l’escenari just després dels jeltzales. El pròxim líder de l’oposició va assegurar que "el mapa polític ja ha canviat" a Euskadi amb aquests resultats, i va destacar que ja no hi ha hegemonia de l’altre partit nacionalista: "Fa quatre anys hi havia una diferència de 10 escons, avui cap". Entre crits d’"independència" dels militants ikurriñes i un ambient totalment festiu, Otegi va posar ja el focus en les pròximes eleccions europees. El seu repte és que, superats els 300.000 vots a Euskadi, l’esquerra abertzale sigui la primera força política als set territoris que inclou Euskal Herria.

El PSE continua tenint la clau del pròxim Govern i amb més pes que fins ara. Eneko Andueza va tenir un discurs hostil cap a Bildu, amb el qual competia directament per fer-se amb l’electorat de l’esquerra no nacionalista, i va deixar clar que preferia reeditar la coalició amb el PNB que governar amb els abertzales. El resultat va ser que puja dos escons i aconsegueix 12 diputats, 149.128 vots (gairebé 30.000 més que en les últimes eleccions) i el 14% dels vots per a Andueza.

Les urnes també mostren que el País Basc ha votat en massa en favor dels nacionalistes d’un costat i de l’altre: es confirma que el pròxim Parlament basc comptarà amb prop d’un 75% d’escons sobiranistes.

Un escó per a Sumar

L’escrutini definitiu també indica que la societat basca ha decidit mantenir l’únic vot de l’extrema dreta de Vox i que l’esquerra confederal s’esvaeix però no desapareix. Elkarrekin Podem perd la seva representació, però el partit de Yolanda Díaz aconsegueix entrar al Parlament basc amb un únic escó per Àlaba.

Ha sigut en aquesta província on Sumar ha pogut aconseguir l’escó, tot just per un reduït nombre de vots, i es dona la paradoxa que la seva candidata, Alba García, en queda fora perquè no ha aconseguit prou vots a Biscaia, província per la qual es presentava. També aquí va aconseguir Amaia Martínez retenir el seu escó per a Vox. Malgrat haver revalidat la seva posició, Santiago Abascal va sortir en la roda de premsa amb la seva candidata per dir que "Espanya va perdent" i que no pot estar satisfet veient l’ascens històric que ha tingut Bildu i l’avenç del sobiranisme a la Cambra autonòmica.

Estratègies futures

Tot i que el PNB no hagi de baixar d’Ajuria Enea, ha viscut aquestes eleccions amb un alt nivell de tensió fins al recompte de l’últim vot. La polèmica entorn d’ETA d’aquesta última setmana arran de les declaracions d’Otxandiano amb prou feines ha fet efecte en el resultat final. El PNB haurà de tenir en compte que una part important de la societat basca ha valorat positivament l’aposta de Bildu per moderar el seu discurs i centrar-se en qüestions socials i de gestió, i també que els seus acords amb Pedro Sánchez a Madrid, mimetitzant-se amb tots els partits d’esquerra, incloent-hi Bildu, li han pogut passar factura. La indiferència o el grau d’embafament amb el ja conegut ha pogut més que la por dels abertzales.

Lleialtat justeta

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Així, el votant de Bildu, el pota negra i el que ha agafat prestat de l’esquerra confederal, ha sortit a votar, mentre que els jeltzales han tornat a veure com la lleialtat a les seves sigles es queda en un percentatge molt just: molts dels seus s’han quedat a casa o han canviat de jaqueta.

Per tant, amb això i el resultat final en ment, després de la ressaca i de manera més pausada, Pradales i el futur successor d’Andoni Ortuzar en el partit –després de la renovació que es produirà previsiblement a Sabin Etxea– hauran de decidir a mitjà termini si mantenen o es replantegen les seves estratègies i aliances per evitar ensurts futurs.