¿És possible un procés a la basca?
Una de les interpretacions més esteses sobre el procés sobiranista a Catalunya és que va ser un intent de celebrar un referèndum d’independència com a pas previ a la secessió, primer per mitjà d’un pacte amb les institucions estatals i, descartada aquesta via, de manera unilateral. Per això, la recent proposta del candidat del PNB, Imanol Pradales, de celebrar un referèndum pactat podria interpretar-se com el tret de sortida d’un procés a la basca.
No obstant, el procés sobiranista pot ser interpretat també des d’una perspectiva temporal més llarga, si es considera que es va iniciar amb la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia llançada per Pasqual Maragall per mirar de competir amb CiU en un moment en què la coalició nacionalista s’havia compromès amb el PP a no plantejar la qüestió, i que va desembocar en el tortuós procés de reforma de l’estatut. Perquè just en aquell moment es va posar en marxa la dinàmica que ha alimentat el procés i que el va fer desembocar en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre: la competència entre dues forces nacionalistes, una de caràcter conservador fins aleshores hegemònica, CiU (abans de Junts), i una d’esquerres i obertament independentista, ERC, de caràcter més minoritari. Es donava la circumstància, a més, que CiU havia sigut desallotjada del poder després de més de dues dècades exercint-lo i que ERC a més de formar part del govern de la Generalitat, era una força necessària per al manteniment del govern socialista central. Després va tenir lloc la crisi econòmica, el retorn de CiU al govern de la Generalitat poc després de la sentència del TC de l’Estatut i la majoria absoluta del PP el 2011, que amb la seva escassa permeabilitat a la proposta de pacte fiscal llançada per CiU i la seva negativa a qualsevol tipus de consulta va donar ales a la radicalització de l’independentisme i des del 2012 al creixement d’ERC.
Tant la conjuntura general com la situació política a l’Espanya actual són radicalment diferents dels inicis del procés a Catalunya: no existeix una crisi econòmica, el sistema de partits s’ha modificat radicalment amb la presència de nous partits estatals com Sumar, Podem o Vox i el PSOE governa gràcies al suport d’un variat grup de partits, inclosos el PNB i EH Bildu, tots dos imprescindibles, i tots dos partits competidors i molt igualats. Certament el PNB ha proposat una reforma de l’Estatut de Gernika, mentre que Bildu afirma que Euskadi ha de fer un salt en matèria de sobirania i autogovern i defensa la idea d’un referèndum.
Notícies relacionadesEl fiasco del pla Ibarretxe
A priori, per tant, existirien alguns dels ingredients que van fer possible el procés català. No obstant, en la memòria del PNB es manté intacte el record del fiasco del pla Ibarretxe i Bildu sap que encara li queda un llarg recorregut en la normalització de la seva presència institucional. Resulta difícil, per tant, que pugui donar-se un procés a la basca, almenys de moment, perquè cap dels dos partits té incentius per estirar la corda per molt que competeixin entre ells. Això sempre que no hi hagi canvi de govern a Espanya i que el PNB no acabi desallotjat del poder, cas en què es pot activar una ferotge competència entre els dos partits i una oposició multinivell irresponsable d’imprevisibles conseqüències.
