¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

La moció de censura, com la qüestió de confiança, és un procediment recollit a la Constitució Espanyola que pot provocar la caiguda del Govern i posa de manifest la ruptura de la relació de confiança existent entre l’Executiu i la Cambra baixa.

Aquest mecanisme, recollit en els articles 113 i 114.2 de la Constitució espanyola i en els articles 175 a 179 del Reglament del Congrés dels Diputats, és un procediment que porta inclosa la proposta d’un candidat alternatiu a la presidència del Govern. Una vegada presentada la moció de censura, el president del Govern no pot dissoldre les Corts i convocar eleccions generals. «La proposta de dissolució no podrà presentar-se quan estigui en tràmit una moció de censura», diu textualment la Constitució. 

¿Però, què s’entén per «tràmit» d’una moció de censura? Els lletrats del Congrés apunten en una interpretació jurídica que «la prohibició de proposar la dissolució ha d’entendre’s referida a tota la tramitació de les mocions de censura, des del seu dipòsit fins a la seva votació».

Candidat alternatiu a la presidència del Govern

L’aprovació de la moció de censura implica que la Cambra expressa la seva desconfiança al Govern i dona el seu suport a una alternativa de govern. Aquest és l’esperit del vot de censura constructiu establert en l’article 113 de la Constitució.

Segons aquest article, la moció de censura haurà de ser proposada almenys per la desena part dels diputats, en escrit motivat i dirigit a la Mesa del Congrés, i haurà d’incloure un candidat a la presidència del Govern.

Els terminis

No podrà ser votada fins que transcorrin cinc dies des de la seva presentació. En els dos primers dies d’aquest termini podran presentar-se mocions alternatives.

Una altra de les exigències que comporta la utilització d’aquest mecanisme és que, segons recull l’article 113, en el cas que la moció de censura no sigui aprovada pel Congrés, els seus signants no en podran presentar cap més durant el mateix període de sessions. Per a una de nova, es necessitaran uns altres 35 diputats.

Si la moció tira endavant, el Govern cau

En l’article 114.2 de la Constitució s’estableix que si el Congrés adopta una moció de censura, el Govern presentarà la seva dimissió al Rei i el candidat inclòs en la moció s’entendrà investit de la confiança de la Cambra als efectes previstos en l’article 99 de la Constitució. El Rei el nomenarà president del Govern.

Notícies relacionades

Ramón Tamames: «Crec que s’ha abusat de l’estat de les autonomies»

Tamames va proposar un nou estatut per crear la Nació Catalana

Altres aspectes de tràmit de la moció de censura i del seu debat parlamentari es regulen en els articles del 175 a 179 del Reglament del Congrés dels Diputats.

Cinc mocions en quatre dècades

El Congrés ha debatut i votat cinc mocions de censura durant l’etapa democràtica, i només una va aconseguir el tomb en el Govern. La primera la va presentar Felipe González (PSOE) contra Adolfo Suárez (UCD) el 1980. La segona la va impulsar Antonio Hernández Mancha (AP) contra Felipe González el 1987. La tercera la va promoure Pablo Iglesias (Unides Podem) contra Mariano Rajoy (PP) el 2017. L’única moció exitosa va tenir lloc el 2018, quan Pedro Sánchez (PSOE) va aconseguir desallotjar de la Moncloa Mariano Rajoy. Santiago Abascal (Vox) ha presentat ara la cinquena moció de censura de la democràcia.