Catalunya obre la campanya del 12M pendent de Sánchez

Catalunya dona el tret de sortida a la campanya electoral de les eleccions del 12 de maig amb un escenari incert i amb por del bloqueig. La incògnita sobre si Pedro Sánchez dimitirà després de la investigació judicial a la seva dona per tràfic d’influències ha posat potes enlaire el començament d’una quinzena en què el guanyador del triple duel electoral entre Salvador Illa, Pere Aragonès i Carles Puigdemont quedarà en mans de la suma, almenys, d’una altra força política per governar. L’ordre del podi serà determinant a l’hora de dibuixar els pactes possibles, però tot pot quedar alterat si el president decideix deixar el càrrec dilluns vinent.

Les maniobres al Congrés, després de l’entrada de Junts al quadrant de pactes amb el PSOE, seran decisives en una campanya que comença amb el dubte de què prioritzaran els catalans. La gestió i la millora de l’autogovern s’ha obert pas a la possible tornada de Puigdemont, però el debat polític gira aquests primers dies al voltant de la polèmica decisió de Sánchez, que ha fet saltar les alarmes als quarters polítics perquè pot posar en perill l’amnistia i fer un gir a les previsions electorals. El PSC ha utilitzat l’inici de campanya per tancar files amb el president, mentre que ERC i Junts li han criticat el seu "victimisme" i que miri d’"espanyolitzar" la campanya.

Illa parteix en aquesta cursa amb l’avantatge de tenir pràcticament assegurada una victòria, segons la demoscòpia, però amb el dubte de si una majoria independentista el deixarà fora de joc. El seu principal repte és, aquesta vegada sí, aconseguir el control de la Generalitat i inaugurar un nou cicle. Hi ha opcions. El PSC dona per descomptat el suport dels Comuns, tot i que a Catalunya amplien la seva distància programàtica essencialment en els macroprojectes, i confia que el resultat de la desinflamació del procés, si es compleix amb la fi de la judicialització, afavoreixi un acostament definitiu amb Esquerra a la Generalitat, tot i que tem que els republicans no estiguin preparats per fer el pas si Puigdemont aconsegueix el segon lloc en l’escrutini. La competició entre ERC i Junts és tan severa com la seva dependència, així que la segona posició serà clau per desencallar la investidura. Els càlculs abunden, però el que més inquietud genera en els independentistes és si assolirien la majoria, així que mesuraran el to per evitar que els danys dels dards en campanya impedeixin una reconciliació en el Govern.

El paper clau d’ERC

Aragonès, escuder de la seva pròpia obra de govern, és qui atresora més pactes i qui pot tenir la peça clau per evitar una repetició electoral a la tardor, però corre el risc de quedar atrapat en una campanya polaritzada entre Illa i Puigdemont. Tractarà en aquests 15 dies de rendibilitzar el Govern des de l’òptica de l’independentisme pragmàtic, malgrat la minoria a què el va abocar Junts al trencar-lo l’octubre del 2022 i les crisis que l’han erosionat en la recta final del mandat, especialment per l’educació i la sequera.

Junts ha dissenyat una campanya centrada a burxar en la "falta de lideratge" del president. Puigdemont planteja la seva tornada com una restitució en el càrrec per mobilitzar el seu electorat, però té pendent desplegar un full de serveis més enllà del flanc independentista. Promet que reprendrà el Govern sis anys després d’haver-se’n anat, però anuncia que si es queda sense opcions desistirà i abandonarà la partida institucional. Presenta el 12M com una última bala per fer aixecar del sofà els que es van quedar a casa el 2021 i la seva tornada a Palau com l’única manera de "plantar cara" al Govern. L’èpica la té assegurada, però les seves promeses governamentals són encara difuses i si Sánchez dimiteix, engegarà a rodar un dels leitmotiv electorals.

Si el PSC guanya, Sánchez podrà defensar el triomf com un aval dels catalans a l’amnistia davant el PSOE i com un revulsiu de cara a la campanya electoral europea del 9 de juny davant el PP, però els pactes postelectorals marcaran el recorregut del seu propi Govern si decideix continuar al capdavant. La presidència d’Illa li oferiria un gran bastió davant el mapa autonòmic del PP, però Junts podria deixar de recolzar el PSOE a Madrid i fer caure l’Executiu. Un escenari que es complicaria encara més si Sánchez abandona, perquè el preu que posarien els independentistes a una qüestió de confiança o a un altre candidat socialista en plena campanya seria molt més car, tot i que a cap dels dos actors en qüestió li interessin unes generals.

Referèndum i finançament

Puigdemont ja va advertir que si no l’afavoria tenint opcions, deixaria caure Sánchez, però el fet és que el necessita per mantenir el compromís amb l’aprovació de l’amnistia i per justificar el cop de volant en l’estratègia de Junts a Madrid. ERC espera, no li interessa trencar amb el PSOE perquè els seus dos eixos de campanya –referèndum i finançament– depenen d’un pacte amb l’Executiu central.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El PP d’Alberto Núñez Feijóo està expectant, no només al seu creixement, palanca per arribar a la Moncloa, diuen, sinó a quin pes atorga l’electorat a Junts, amb l’afany de bastir ponts a llarg termini amb la postconvergència. El PP confia a ser decisiu per frenar l’independentisme a compte de Cs, que malda per sobreviure malgrat els mals auguris al feu que el va veure néixer, i esgarrapar al PSC part del seu votant descontent amb l’amnistia, beneficiant-se de la palanca mobilitzadora de Puigdemont, i les enquestes li pronostiquen un creixement exponencial, al davant de l’extrema dreta de Vox, que es desinfla després d’una legislatura en què el cordó sanitari de la resta de forces els ha impedit despuntar.

Els Comuns aspiren a salvar els mobles, ja que Catalunya és el principal bastió per a Yolanda Díaz després de la punxada a Galícia i el País Basc, mentre que la CUP, que es troba en ple procés de redefinició, haurà de dilucidar en campanya si vol ser força de govern o d’oposició. La sorpresa de la nit electoral pot ser la xenòfoba formació ultra d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols que competeix per un quart espai independentista a què també aspira Alhora, força liderada per l’exconsellera i eurodiputada per Junts, Clara Ponsatí.