La fiscalia demana arxivar la causa de Begoña Gómez

El fiscal va sol·licitar directament a l’Audiència Provincial de Madrid la revocació de la interlocutòria recorreguda i l’arxivament de la causa, que es manté en secret i que va ser oberta sense preguntar l’opinió de l’acusació pública, per evitar que el jutge Peinado pugui tornar a pronunciar-se sobre les diligències obertes. El jutge va optar per no comunicar al ministeri públic aquesta decisió, adoptada el passat 16 d’abril, ni la citació als directors de dos dels mitjans que van publicar informacions al respecte, fins a les 14.30 hores d’ahir, quan des del matí ja es coneixia la seva decisió.

El passat 9 d’abril Manos Limpias va registrar als jutjats de Madrid una denúncia contra Begoña Gómez per un presumpte delicte de tràfic d’influències. En el document, que ha admès a tràmit el titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, el president del sindicat de funcionaris, Miguel Bernad, assegura que va utilitzar "el seu estatus personal" per recomanar o avalar per cartes de recomanació "amb la seva firma empresaris que es presentaven a licitacions públiques".

En la denúncia, Bernad al·ludeix a l’empresari Carlos Barrabés, a qui se li atribueix haver presentat el propietari d’Air Europa Javier Hidalgo a Begoña Gómez. Aquest empresari aragonès està vinculat al màster que la dona de Sánchez va dirigir a la Universitat Complutense. Manos Limpias, partint d’articles periodístics publicats, considera que Barrabés seria un dels "beneficiats per aquestes recomanacions o avals" de Gómez, ja que les administracions públiques li haurien adjudicat licitacions per valor de 10 milions d’euros.

Responsabilitat

Notícies relacionades

La Generalitat desplega la IA per resumir lleis a la ciutadania

Activats 35 milions d’ajudes als mitjans per a la digitalització

Manos Limpias, l’autodenominat sindicat que ha presentat la denúncia contra Begoña Gómez, va explicar en un comunicat que va basar aquesta acció en informacions periodístiques i afegeix que, si no són certes, la responsabilitat serà dels que les van publicar.

Bernad, recentment absolt pel Suprem després de ser condemnat per l’Audiència Nacional per extorsionar bancs i empreses, va dir que va tenir coneixement "a través de diversos diaris digitals, d’una sèrie d’informacions que afirmaven presumptes irregularitats, que podrien ser presumptament delictives".