Polítics contra bones polítiques

A Catalunya, i també, i potser més i tot, sabem la diferència entre ambdós conceptes i coneixem, i si no ho sabíem ho vàrem aprendre amb la covid, el destorb que la política (politics) pot representar per fer allò que cal fer.

La covid va portar una crisi duríssima, però puntual. El tabaquisme, més estructural i somorta, menys mediàtica, és tan o més perillosa. 8 milions de morts anuals al món, a més de milions de malalts respiratoris, cardíacs i de càncers diversos, cada any, any rere any, molts dels quals sense haver fumat mai, els fumadors passius, en la qual estan implicats un munt d’interessos.

Molts interessos econòmics, i també polítics, les politics, fan que les polítiques, les policy, no siguin el que convindria i caldria, especialment en el terreny del tabac i els seus derivats. Agricultura, estancs i hostaleria són els principals aliats de la indústria tabaquera. Especialment a l’Estat espanyol. Aquests dies estem tenint un bon exemple del que diem.

Ja hem esmentat l’impacte del tabac i els seus derivats en la salut de les persones. El terrible impacte. La principal causa de mortalitat i morbiditat evitable al món. Parlem de la droga més nociva existent. Semblaria lògic que les administracions fessin tot el que fos possible per evitar-ho. Però els interessos econòmics, o la manca de valor polític, fan que els que viuen de la política no apliquin les policies necessàries.

El 2010 es va dictar una legislació valenta i decidida contra el tabaquisme, especialment pel que fa al fum ambiental. Es va reduir dràsticament la morbimortalitat per malalties isquèmiques cardíaques. Cap sector econòmic va caure a la bancarrota, en contra del que alguns àugurs d’alguns sectors anunciaven. Però l’impacte en la salut de les persones va ser efectiu. Va ser un molt bon exemple d’una bona política impulsada per uns bons, i valents, polítics. Calia aprofundir-hi.

Per fi, des del ministeri, han decidit posar fil a l’agulla i desenterrar i actualitzar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme (PIT) que els dos anteriors ministres havien amagat dins d’un calaix.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En realitat, el PIT és un full de ruta, una policy, ja que no té efectes legals: caldrà elaborar un conjunt de lleis per fer-lo executiu. Però és important, com ho és el fet d’haver buscat l’acord de totes les autonomies per tal de marcar un camí comú. No planteja mesures extremes. Cinc grans línies: estratègies preventives per evitar l’inici del consum de tabac i productes derivats, fomentar l’abandonament del tabac i facilitar ajuda per deixar de fumar, reduir l’exposició ambiental al fum del tabac i productes derivats, promoure la recerca i incrementar el control del tabaquisme i millorar la coordinació entre administracions i parts interessades. Fins i tot s’ha evitat esmentar explícitament mesures difícils com ara prohibir el consum de tabac a les terrasses de restaurants i bars o a l’interior dels vehicles amb menors. Un avenç, però no la revolució, apostant per eines com l’augment dels preus, l’empaquetat genèric, i equiparar i prohibir la publicitat d’altres productes relacionats. Mesures amb les quals tothom, en el món de la salut pública, hi està d’acord.

Però, vet aquí que aquests no són temps per recolzar polítiques del Govern. A l’enemic, ni aigua. I en aquest cas, ni consens contra el tabac. A la Comissió de Salut Pública les autonomies governades per la oposició, més alguna de díscola del mateix color que el Govern, van declinar, per motius formals més que res, recolzar-ho. Les politics podien amb les policies. Afortunadament, en aquest cas, el ministeri va decidir tirar endavant malgrat tot, comptant amb el recolzament minoritari de cinc comunitats, entre les quals, Catalunya. Finalment, a la Interterritorial s’hi va tancar un consens. Bé està el que bé acaba. Però sap greu, i hauria d’avergonyir alguns aquesta mostra de sectarisme, passant per damunt d’un problema de salut pública tan greu com és el tabaquisme. No és la primera vegada i, malauradament, no serà la darrera.