Els riscos al desfullar la margarida
En temps de desfullar margarides a la Moncloa –me’n vaig, no me’n vaig–, la borsa espanyola ha tornat a encadenar diversos dies a l’alça, i ha recuperat el que havia perdut per culpa de noves amenaces inflacionistes, la possibilitat que els tipus d’interès baixin menys del que s’esperava i la geopolítica mundial. Es mantenen vives les expectatives de creixement de les grans empreses espanyoles, que no defrauden els inversors a mesura que presenten els seus resultats del primer trimestre de l’any. Només un greu imprevist internacional podria afectar les expectatives per a tot el 2024, en què s’esperen nous rècords de beneficis a tots els fronts. Des d’Inditex fins a la gran banca, les empreses energètiques i les constructores. Aquesta empresa i aquests tres sectors són els que mouen l’Ibex 35, índex borsari més seguit.
Als grans grups espanyols, el negoci dels quals depèn més dels esdeveniments internacionals, el que passi en el perímetre peninsular els afecta relativament poc. I si, com va passar en el cas de Ferrovial, tenen una rebequeria, canvien de seu i es converteixen en holandesos, amb l’excusa que a través d’aquest país tenen més facilitats de finançament.
Respecte a la inversió estrangera a Espanya, tret d’un cataclisme polític o una revolució, es mou sempre d’acord amb els cicles econòmics i les oportunitats que generen indústries determinades. El 2023, la inversió estrangera va sumar, segons la secretaria d’Estat de Comerç, 28.214 milions, lleugerament per sobre de la mitjana. Des del 2010, la inversió estrangera mitjana anual ha sigut de 26.891 milions. En aquests períodes hi ha hagut un mínim de 12.621 milions el 2010, al pic de la crisi, i un màxim de 55.571 milions el 2018. Paradoxalment, aquest va ser un any de convulsió política a Espanya després dels fets de l’octubre del 2017 a Catalunya i la moció de censura a Mariano Rajoy per l’escàndol Gurtel, que va portar al poder Pedro Sánchez gràcies al suport final del PNB.
Notícies relacionadesSi aquest dilluns, la margarida que desfullen Sánchez i la seva dona els convida a abandonar la Moncloa, no passarà absolutament res a mitjà termini en les perspectives dels inversors internacionals. Ni d’aquelles ja anunciades o les que estan en estudi. Si a Sánchez l’acaba substituint, previ tràmit parlamentari, María Jesús Montero –vicepresidenta primera– o una altra de les seves candidates favorites, com la ministra portaveu Pilar Alegría, el continuisme està assegurat. No preocupa tant qui ocupi la Moncloa, sinó la capacitat d’aquest o el pròxim Govern de poder definir uns pressupostos, tot i que siguin dolents i poc apropiats, per a l’any vinent.
A Espanya hi ha un sottogoverno –expressió italiana per definir com aquell país sobrevivia als embolics polítics– que funciona tot i excessos burocràtics. L’únic perill a llarg termini és que la inseguretat política s’eternitzi. Llavors sí que vindran els problemes. Amb o sense Pedro Sánchez. Que continuï reflexionant.