Migrants en el nou Govern

Les candidatures de l’esquerra catalana fan preveure que el nombre de parlamentaris provinents de la immigració serà inferior al de l’anterior legislatura. Esquerra, que sempre ha estat el partit amb més càrrecs electes estrangers en totes les institucions, presenta una sola persona en llocs de sortida. El PSC, igual. Quant a Comuns i la CUP, pitjor: cap. Les llistes d’esquerres, doncs, han fet un pas enrere. Quant al centredreta independentista, cap parlamentari en la passada legislatura i, pel que fa a la que vindrà, tan sols una ciutadana nascuda a l’estranger de pares catalans.

Una regressió que convida a ser interpretada com una derrota de l’esquerra en una conjuntura en la qual el debat sobre la immigració s’ha convertit en la llança de penetració del pensament reaccionari. Amb resultats constatables: d’ençà la irrupció de Vox, el discurs desacomplexadament racista s’ha mantingut a l’alça en ser normalitzat pel PP. Una prova: de la necessitat per part de la presidenta del PP, Sánchez Camacho, l’any 2010, de demanar disculpes per la propaganda del candidat Albiol utilitzant fotografies de gitanos romanesos que incitaven l’odi racial, s’ha passat a la normalitat amb què el candidat Alejandro Fernández fa ús del terme "expulsió" com una fórmula màgica per resoldre tots els problemes i apaivagar les pors instal·lades en la societat en relació amb el fet immigratori. Tant se val que es tracti de solucions no basades en el respecte als drets humans o que obviïn els anhels de cohesió social.

Un escenari encara més complex arran d’haver adquirit categoria de formulació política la xenofòbia d’arrel independentista aixoplugada en la por de la desnacionalització o de la desaparició dels pilars cristians amb què es conformà el pensament cultural europeu. Una preocupant disrupció del pensament catalanista de la Catalunya "un sol poble".

Havent sonat totes les alarmes, sorprèn que les direccions dels partits compromesos a representar la majoria de la societat catalana hagin optat per clonar tipologies semblants de candidats abans que no respondre a la seva heterogeneïtat. Classes populars conformades també per persones provinents d’arreu del món, els percentatges de presència de les quals creix exponencialment entre els sectors amb menor renda.

Amoïna encara més la invisibilitat migrant en les candidatures progressistes en no respondre ni a la nostra història nacional ni al patrimoni més preuat de l’esquerra catalana d’haver aixecat des de sempre la bandera de la integració dels migrants vers la catalanitat, així com l’assumpció dels valors aportats per la immigració.

És evident que l’immobilisme reflectit en les candidatures exigeix una reflexió i tant de bo un cop de timó per part de qui hagi de conformar el nou Govern, igual que la nova administració s’hauria de desempallegar d’un cert paternalisme envers els migrants. Certament, s’han fet progressos, d’entre els quals el promogut per ERC quan es conformà el govern d’Aragonès perquè les polítiques d’immigració passessin a dependre de l’acció governamental relacionada amb les llibertats i els drets de ciutadania i no pas amb els afers socials. Perquè tant reaccionari és associar migrants a amenaça com estigmatitzador és fer-ho a incultura i a marginació.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Per això la necessitat que l’esquerra en els pròxims anys prioritzi polítiques de redistribució de la riquesa a fi que la construcció d’"un sol poble" no esdevingui una quimera. Més enllà dels programes en pro de la justícia social per al conjunt de la societat presentats en període electoral, també existeixen pronunciaments dotats d’una enorme càrrega simbòlica i intangible de compromís envers la Catalunya "de tothom i per a tothom", com ara que persones migrants formin part del pròxim Govern de la Generalitat. Perquè, com mai no deixa de predicar l’activista Ana Surra, republicana catalanouruguaiana, "no es tracta de fer polítiques per a nosaltres, sinó amb nosaltres".

Que la invisibilitat migrant en les llistes electorals hagi estat només un accident inesperat.