El tuf sensacionalista del cas Begoña Gómez
A poques hores de saber què farà Pedro Sánchez, que digui que està segur del que passarà, menteix. L’únic segur és el que ja ha passat i són tres punts que desprenen una fetor tremenda.
El triomf de les notícies falses.
Sense la gota diària de notícies falses no s’hauria arribat fins aquí. Cap a l’any 2017 ja vaig investigar que érem el país d’Europa que més notícies falses rebia i que cap al 2022 es consumirien a Europa més notícies falses que veritables. El 2024, el triomf de les notícies falses és real. Fins al punt que un jutge obre diligències amb notícies falses. A la universitat estudiàvem la premsa sensacionalista, escandalosa i sense investigació. Per vendre però, també, per derrotar un rival. Debatem si assenyalar pseudomitjans perjudica la llibertat d’expressió, però a la Constitució la llibertat d’expressió és limitada a "comunicar o rebre lliurement informació veraç". I aquesta és la clau de tot: la veracitat. La resta és propaganda. Si no protegim això, la democràcia està en venda, perquè això crea l’opinió pública que després vota.
El tuf masclista.
Això va començar fa temps (igual que amb les dones d’Obama o Macron), amb la mentida masclista i trànsfoba d’anomenar "Begoño" la dona de Sánchez. Alhora, procés de deshumanització del president. I des d’aquí és interessant unir una sèrie de punts. Un, cas Letizia Ortiz. Per anar contra el rei Felip per permetre la investidura, es va fer una campanya contra la Reina. Ara, per anar contra el president del Govern, campanya contra la dona. Això no significa que no pugui ser qüestionada o investigada. És l’ús masclista de les dones davant les seves parelles homes com a arma i només amb sospites. Fins i tot l’oposició qüestiona que la dona d’un president hagi de treballar. Fa dies, el PSOE va parlar d’una notícia falsa de la dona de Feijoó. La diferència està que aquesta notícia va ser rectificada pel mitjà i no es va judicialitzar. Dos, es fa mofa d’un president que "ha de venir plorat de casa", perquè trenca la vinculació entre poder i masculinitat. Tres, amb la parella d’Ayuso no es parteix d’una suposició ni de notícies falses, sinó de delictes reconeguts per ell. Quatre, Miguel A. Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, va avisar en una entrevista que es parlaria "molt" de la dona de Sánchez. Cinc, recordem com va acabar Casado. Unir aquests punts és necessari.
Notícies relacionadesEl segell ultra.
Una altra diferència amb el cas d’Ayuso. A la seva parella la va investigar l’Agència Tributària i té denúncia a la fiscalia. Darrere del cas de Begoña Gómez hi ha el segell de Manos Limpias. Que també va denunciar les crítiques d’Irene Montero als jutges, i es va sumar a les denúncies del 8M per la covid. Les dues van acabar arxivades. Per cert, ara s’hi suma Hazte Oír. Tot això és una qüestió de guerres obertes entre partits, d’on es posa el llistó de l’exemplaritat, de l’efecte bumerang i de la moralitat. Però al final de tot, això no va de Pedro Sánchez o de Begoña Gómez, va de poder, democràcia i de les ales del feixisme. O es para o creixerà.
