¿Què proposen per a Barcelona?

És molt complicat separar amb un bisturí el que és Barcelona de la resta de Catalunya. La trama urbana per la qual ens movem les persones quotidianament supera els límits del terme municipal i comença a desbordar també els de l’àrea metropolitana fins a abraçar la regió o l’arc metropolità. No té sentit negar aquesta realitat que impacta sobre els serveis públics, sobre l’habitatge, sobre la generació de riquesa i sobre el medi ambient, entre moltes altres coses. Però tampoc té sentit convertir Barcelona en Catalunya. La dialèctica entre Pujol i Maragall va enverinar aquest debat, però al segle XXI hauríem de ser capaços d’abordar-ho. Com en tantes coses, el model de Madrid no serveix perquè és el que es va posar en pràctica a Barcelona fa un segle i mig i la successiva agregació dels municipis limítrofs ja ha donat, en el nostre cas, els fruits que podia donar. Es necessita una idea més semblant al Gran Londres o a l’Île-de-France.

En aquest context, hauria de ser d’obligat compliment que els aspirants a presidir la Generalitat exposessin quines són les seves propostes per a Barcelona, per a aquesta Barcelona real que no pot absorbir tot Catalunya, però que tampoc pot ser tractada com un mer municipi més. Volem saber de quina manera es combatrà el canvi climàtic en aquesta trama, quina prioritat donaran a les inversions en els serveis públics en aquesta àrea, quina solució defensaran per a l’aeroport, quina política seriosa d’habitatge es disposen a impulsar, i tantes altres coses que els votants de Barcelona necessiten saber abans d’acudir a les urnes. Parlem molt del reequilibri territorial a Espanya i molt poc a Catalunya. No és un tema menor, la falta d’una política per a Barcelona és en la base d’aquest debat i una campanya electoral és el millor moment per abordar aquestes qüestions. Catalunya no és Barcelona, però sense Barcelona no seria Catalunya.