El patriota i les boletes de naftalina

"Cal recuperar l’Espanya catòlica, l’Espanya tradicional i l’Espanya de prestigi universal que aquest ha portat a la ruïna", va afirmar Bernad en una concentració de banderes espanyoles el cap de setmana passat. L’"aquest" és Pedro Sánchez, també anomenat pel mateix advocat com a "psicòpata", "profanador de tombes" o "boig". Que l’home llanci exabruptes amb el mateix to i cara amb què un pacífic jubilat podria parlar del temps plujós no deixa de ser pertorbador. "Un patriota", així el va definir una entregada entrevistadora. ¡I quina por fa aquesta pàtria que alguns s’entossudeixen a ressuscitar!

Bernad no només fa olor de naftalina, sinó que posa tot el seu afany a expandir aquesta olor de tancat. No se li pot negar a l’home que de tenacitat en té. Convertit en un autèntic querellant professional, ha arribat a presentar unes 15.000 denúncies des que va fundar Manos Limpias l’any 1995. L’advocat dispara contra tot i tothom, menys cap a qualsevol cosa que recordi la dictadura. El paraigua que aixopluga tots els casos és el de sembrar els dubtes sobre el sistema polític i social actual. Tot és corrupte, menys aquesta Espanya passada que l’ultradretà enyora. La seva especialitat consisteix a interposar denúncies en casos mediàtics, personant-s’hi com a acusació. El cas Nóos, els eros d’Andalusia, el 15M, el matrimoni homosexual, Los Lunnis (sí, el programa infantil), el jutge Garzón i Ada Colau han sigut alguns dels que han estat a la diana de Manos Limpias.

Entre querella i querella, Bernad llueix un passat franquista i una estada a la presó. ¡Visca l’Espanya tradicional! Va entrar en política de la mà de Blas Piñar, fundador de Fuerza Nueva (FN), el partit d’extrema dreta nascut el 1976 amb la democràcia acabada d’estrenar. Pàtria, família i religió eren els seus pilars. Franquisme pur que es negava a morir amb la mort del dictador. El partit es va dissoldre ofegat en deutes el novembre de 1982, després que el PSOE de Felipe González arrasés a les urnes. "¡Oh, poble d’Espanya!, ¿quin mal t’hem fet perquè ens hagis respost així?", va exclamar Piñar en el seu discurs de comiat. Potser hi va tenir alguna cosa a veure allò d’intentar sabotejar la Transició per terra, mar i aire, també amb un discurs d’odi que va calar en els grupuscles terroristes d’extrema dreta.

Des de Fuerza Nueva

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Bernad va buscar ombra sota l’arbre de Fuerza Nueva. Més tard va ser secretari general del Frente Nacional (també FN). Un nou intent polític de Blas Piñar. Un partit creat el 1986 amb el recolzament d’altres partits europeus d’extrema dreta. Es va dissoldre el 1993 i, a falta de tribuna política, Bernad es va llançar al frenesí querellant amb Manos Limpias. El 2016 va ser detingut per la UDEF de la policia, acusat d’extorsió, i va arribar a ingressar a la presó. Va ser condemnat per l’Audiència Nacional, es va considerar provat que oferia la retirada de l’acusació a canvi de prestacions. Però el Tribunal Suprem el va absoldre el març d’aquest any al considerar que les seves accions no sobrepassaven els requisits que comprèn el delicte d’extorsió.

Dimecres, després de la denúncia presentada per Manos Limpias, un jutjat va obrir diligències contra Begoña Gómez, la dona del president. Hores després, Sánchez va anunciar cinc jornades de reflexió que es van acabar amb un "segueixo amb més força si és possible". Bernad no va trigar a anunciar que aviat es coneixeran "més proves" que impliquen Gómez. A l’home se li endevinen les ganes de destapar el cava. Aconseguir descavalcar del poder tot un president socialista s’intueix el premi gros a la seva carrera. Sánchez li ha arrabassat el brindis... per ara. Això sí, li ha donat naturalesa d’enemic. A l’advocat se l’entreveu amb un somriure poc dissimulat i afegint noves ampolles a la nevera. I, sobretot, un grapadet de boles de naftalina.