"Quan deixi la política el meu ego ho portarà genial"

"Arròs amb verdures. Res de paella. Una paella mai portaria ceba, quin sacrilegi." Jéssica Albiach (València, 1979), candidata dels Comuns a la presidència de la Generalitat, acut a les seves arrels valencianes per elegir el plat que ha preparat per a EL PERIÓDICO en la ronda d’entrevistes a la cuina del mercat de la Boqueria que aquest mitjà inicia amb candidats a les eleccions del 12M. "Un arròs amb verdures és una cosa relativament fàcil, tot i que de vegades l’arròs és una mica traïdor", avisa. Una mica com els avanços electorals, que per més que s’hagin convertit en habituals a Catalunya, sempre són de resultats imprevisibles.

A la líder dels Comuns l’arròs li evoca aquests àpats familiars del diumenge, en què la seva besàvia i la seva àvia, que es guanyaven la vida cuinant a casa d’altres, posaven la seva mestria al servei dels fogons propis per preparar paella, fideuà o arròs del senyoret, tot i que ella confessa que l’arròs al forn era el seu preferit. D’aquestes taules també en recorda les croquetes, els canelons o les creïlles (patates) a la vinagreta. Aquest últim va ser l’últim plat que li va cuinar l’àvia pocs dies abans de morir, ja fa uns anys. "Va ser el seu regal de comiat", explica. Avui lamenta no haver pres més notes d’aquestes receptes.

Quan Albiach va disfrutar d’aquestes últimes creïlles amb l’àvia ja residia a Barcelona, on es va mudar als 30 anys per estudiar un màster de periodisme. Allà va descobrir els arrossos de mar i muntanya, combinació inusitada a ulls d’un valencià, i va conèixer una de les seves primeres companyes de pis i aviat amiga, la Lola, amb la qual ha conviscut en diferents pisos durant set anys. "Fem broma dient que és la relació més llarga que hem tingut", afirma.

Va ser a Barcelona on Albiach també va conèixer la política, a través del moviment 15M, que llavors acampava a la plaça de Catalunya i la portaria a la seva primera militància a Podem, partit amb què fa poc ha trencat per aliar-se amb el Sumar de Yolanda Díaz.

Albiach es presenta a les seves quartes eleccions –les primeres van ser el 2015–, les dues últimes com a cap de llista. Ho ha fet sempre a dins del mateix espai polític, però sota unes sigles diferents. De Catalunya Sí que es Pot a Comuns-Sumar. "Són espais de nova creació, evidentment cal consolidar marques i això no és fàcil. Jo crec que ja ens quedem amb Comuns per sempre més", afirma.

Albiach ha activat ja el mode campanya. "A la parella només la veig a les nits i amb els amics hem quedat ja passat el 12 de maig", explica. "Va venir la meva mare per ajudar-me i vam fer tuppers per a dues setmanes", afegeix. Menjar bé, escapades puntuals a la Barceloneta per desconnectar i política de zero alcohol són les seves claus per aguantar el ritme del bus de campanya que l’espera durant les pròximes setmanes. De banda sonora porta una playlist polifacètica, on conviuen peces de música clàssica de Schubert amb el reggaeton de Mushkaa i Reincidents.

La jornada laboral

Mentre guanya pes en el debat públic la importància de la conciliació i la racionalització dels temps de treball, Albiach reconeix que els polítics, amb dedicacions de 12 o 14 hores al dia, no en són un bon exemple. "És molt absorbent, costa posar-hi límits", afirma. "Si públicament estem parlant de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, també ens l’hem d’aplicar. Les dinàmiques en la política, que ha sigut un sector molt masculinitzat, han sigut molt patriarcals. ¿Quan veuen els seus fills, els polítics? ¿Quan poden encarregar-se de la seva gent gran?", reflexiona.

De la seva etapa al Parlament s’emportarà moltes coses, però no amics o relacions com les que va forjar amb les seves primeres companyes de pis. Defineix la relació amb els diputats d’altres grups com a "cordial" i no la pròpia d’algú que queda els diumenges a compartir arròs. Després de gairebé 10 anys a les institucions, ja encara la recta final de la seva carrera política. "No et diré a tu la data en la qual passaré de fase, però sí que tinc clar que això és una etapa de la meva vida. És important en aquest sentit treballar relleus, nous lideratges i per tant les coses s’han de fer d’una manera assossegada, tranquil·la, però sí, sí..., evidentment en la pròxima legislatura anirem fent aquesta feina", afirma.

¿Què en serà d’Albiach quan passi el relleu? "Soc periodista, m’encanta el periodisme, però no sé com seria tornar a aquest món estant tan marcada políticament", diu. Durant les dues primeres legislatures com a diputada rasa va estar a càrrec de matèries relacionades amb l’educació, que la va captivar. "Em veig bastant en el món de l’educació", diu, tot i que també reconeix que encara no pensa gaire en el dia de després. Sí que abandonarà el tràfec de Barcelona per alguna cosa més tranquil·la, com un poble. "Tampoc em preguntis quin", diu. El que té clar és que el seu ego "ho portarà genial".

Arròs melós amb verdures

Ingredients:

- Arròs

- Ceba

- Pebrot

- Carbassó

- Espàrrecs

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

- Caldo de verdures

La candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, va preparar per a EL PERIÓDICO un arròs melós de verdures. Una recepta versàtil –s’hi poden introduir variacions en funció del que un tingui a la nevera– i apta per a tots els públics, omnívors, vegetarians o vegans. El plat consisteix a tallar fina la ceba, posar-la a escalfar i mentrestant tallar de manera més o menys uniforme, per a la seva millor cocció, la resta de les verdures. Una vegada que la ceba estigui suau, s’hi introdueixen les altres verdures i després d’una cocció ràpida s’abaixa el foc i s’hi afegeix abundant caldo, encara que sempre en proporció de l’arròs. Passats uns minuts, una vegada s’ha reduït el caldo i s’ha cuinat l’arròs, es deixa reposar una mica i ja està a punt per menjar.