Illa, Aragonès i Albiach pugnen l’1M pel vot progressista entre retrets

El més matiner va ser el president de la Generalitat i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, que a les 10 del matí va oficiar un míting davant l’estàtua de Francesc Layret, advocat i polític defensor del moviment obrer que va ser assassinat el 1920 per pistolers de la patronal. Com en una campanya, si el missatge és curt i contundent, molt millor, Aragonès es va presentar així: "¡Som el partit del treball!".

Els seus arguments van ser que el seu Govern ha lluitat per revertir les retallades públiques de l’època d’Artur Mas a la Generalitat i també que ha treballat per aconseguir importants inversions industrials com la de Chery als antics terrenys de Nissan. A més, va recordar que sota la seva administració, els índexs d’atur a Catalunya han disminuït. El seu discurs també va comptar amb dues invectives cap al PSC i Junts: als primers, per estar "entregats" a la Moncloa. Als segons, per estar "orgullosos de les retallades".

Si una cosa no es pot atribuir en aquests moments a la política catalana és crispació, almenys entre els partits d’esquerres. En l’epicentre de la manifestació, a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, van coincidir tots i ho van fer amb esportivitat i fins i tot alguna mostra en privat de solidaritat per la falta d’hores de son que implica una campanya. Aragonès i Illa van arribar a estrènyer-se la mà i conversar uns instants. També es va veure altres càrrecs destacats tant d’ERC com del PSC com els consellers republicans Ester Capella i Roger Torrent; el president del partit, Oriol Junqueras; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

La reforma laboral

En una altra cosa que van coincidir Aragonès i Illa va ser a exhibir sintonia amb els dos grans sindicats. Tant Camil Ros (UGT) com Javier Pacheco (CCOO) es van deixar fotografiar una bona estona xerrant, per separat, amb el candidat republicà i amb el socialista. Tothom voldria que l’economia vagi millor, però la fotografia és de la d’uns sindicats amb bona relació tant amb el govern autonòmic –a través d’ERC– com amb l’estatal –a través del PSC i els Comuns.

Els partits presents en la protesta van ser compareixent davant els mitjans de comunicació un a un i ordenadament. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va aprofitar el seu torn per apel·lar a aquest votant fronterer que el seu partit sempre té amb el PSC, d’una banda, i amb ERC, per l’altre. Així, va mirar de convèncer aquests votants de les bondats de la reforma laboral que va impulsar al seu dia la vicepresidenta del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Una reforma a què, segons va recordar, "ERC va votar en contra". També va retreure als socialistes "les resistències" que al seu dia van posar a l’augment del salari mínim.

Aquesta va ser una de les claus del debat d’ahir en el centre de Barcelona: si els índexs d’atur són gràcies a la tasca de la Generalitat o a la del Govern. És a dir, si són gràcies a ERC a Barcelona, o el PSOE i Sumar a Madrid. Ningú va contemplar que fos un mèrit compartit i tothom va intentar portar l’aigua cap al seu molí. Salvador Illa va defensar que si "mai abans hi ha hagut tanta gent treballant és per la reforma laboral", i va reclamar una oportunitat per al seu partit per "obrir una nova etapa" a Catalunya. Com que les enquestes el detecten al capdavant, té menys incentius per enfangar-se en retrets cap a altres rivals polítics. No obstant, sí que va carregar contra la falta d’"eficàcia" en els serveis públics de la Generalitat i va prometre proximitat amb els sindicats si és president.

La novetat de la jornada

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La novetat d’aquest 1 de maig va ser la presència de Junts. No era estrictament la primera vegada que representants de la formació acudien a la marxa, ja que en anteriors edicions s’havia vist Neus Munté –amb passat a UGT–, Toni Morral –amb passat a ICV– o Aurora Madaula. Però sí que va ser clarament el debut del partit de Carles Puigdemont a l’hora de fer-se notar i convocar els mitjans de comunicació.

Els representants postconvergents van demostrar que, també en el tema de les polítiques de treball, l’aborden des de la mateixa òptica que molts altres temes: el lideratge de Carles Puigdemont. Així, la número sis a la llista per Barcelona, Ennatu Domingo, va dir que la generació de llocs de treball, per exemple per combatre l’atur juvenil, només es pot afrontar des d’"un lideratge fort que només ofereix el president Puigdemont".