Pisos i pobresa a l’alça

Els alts preus de la vivenda, sobretot en matèria de lloguer, fa temps que s’han convertit en el principal mal de cap de bona part de la societat catalana. Per això, és un dels temes de campanya que més interessa a l’electorat. I, d’acord amb les promeses electorals, un dels elements que més polaritza i diferencia els partits. D’altra banda, les diferent cares de la pobresa continuen aflorant en el debat públic. Immigració, precarietat i dependència són tres fronts clau en matèria social.

Els experts recorden que, arran de la crisi econòmica del 2008, s’ha dificultat l’accés a la propietat. Part de la demanda ha virat cap al lloguer, mentre que en les compravendes ha crescut el capital internacional. El mercat de lloguer en auge –però amb una oferta limitada–, la insuficiència del parc públic i social, i la proliferació de contractes de temporada traven un dret tan bàsic com tenir un sostre a Barcelona, la seva àrea metropolitana i altres punts de Catalunya tensats, com el Pirineu. Han baixat molt els desnonaments, tot i que Catalunya lidera els llançaments a Espanya, amb 7.148 el 2023.

El resultat de les últimes regulacions implantades en el lloguer enfronta els partits de la dreta i l’esquerra. Així, el PSC, ERC, els Comuns i la CUP es declaren partidaris de limitar els preus del lloguer, mentre que Junts, PP i Vox s’hi oposen. Els mateixos tres partits capitanegen les promeses de mesures antiokupació. Incentivar el propietari amb ajudes trenca una mica els blocs: el PSC, Junts, el PP i Vox hi estan a favor, mentre que ERC, els Comuns i la CUP s’hi oposen. Finalment el bon propòsit de crear habitatge públic és transversal, però la quantitat pronosticada per a aquesta legislatura varia molt, des de 1.500 a l’any (Junts) fins a 10.000 (ERC).

Entre les propostes singulars de cada partit, destaquen el pla renove del PSC per a pisos de més de 50 anys d’antiguitat habitats per persones dependents; la proposta d’ERC de crear un regulació catalana que substitueixi la LAU; o l’impuls de Junts a la inspecció de vivendes i la redefinició del concepte gran tenidor. Els Comuns posen èmfasi en la lluita contra l’especulació i un pla de xoc per a col·lectius vulnerables, mentre que el PP ofereix avalar els joves per accedir a hipoteques. La CUP planteja suspendre tots els desnonaments i expropiar fons voltor. Finalment Vox vol que els espanyols tinguin prioritat sobre els immigrants en l’assignació de pisos protegits.

D’altra banda, quant a polítiques socials, són molt pocs els partits que quantifiquen les seves promeses amb claredat meridiana. La coincidència de programes posa de manifest que els reptes sobre la tercera edat són molt clars i contrastats: millorar el servei d’atenció domiciliària, reduir la llista d’espera de dependència, més residències públiques i combatre la soledat no desitjada. També hi ha bastant consens sobre la conveniència d’ampliar els criteris de la renda garantida de ciutadania, prestació social de la Generalitat que actualment deixa fora la majoria de famílies que viuen sota el llindar de la pobresa. Incloure els treballadors pobres o els migrants sense papers, a més d’augmentar i actualitzar les quanties, són algunes de les millores que es reclamen des de fa anys.

Immigrants i pobresa

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En canvi, la divergència creix pel que fa als serveis socials, la infància i la immigració. Catalunya ha superat els vuit milions d’habitants i proveir de serveis, sostre i feina aquesta població és tot un repte que emergeix com a munició electoral. Lluny de les notícies falses que promou la ultradreta, els immigrants tenen més taxes de cotització, però tripliquen la ràtio de pobresa.

El PSC defensa targetes moneder per a les ajudes d’alimentació, mentre que els Comuns volen ampliar en 200 euros la renda garantida per cada menor a càrrec dels beneficiaris. Junts es desmarca amb l’establiment de quotes d’immigrants. El PP promet escoles bressol gratis de 0 a 3 anys i poder escollit el metge a la sanitat pública. Vox s’oposa a gairebé totes les mesures de la resta de partits i es reafirma a reclamar l’expulsió d’immigrants sense papers.