Animalades
No crec que estigui gaire ben vist, però m’encanta canviar d’opinió. A més, si ho han fet Xavi Hernández o Pedro Sánchez, jo també puc fer-ho. No ho dic a l’estil "si no li agraden els meus principis, en tinc d’altres", frase, per cert, que mai va pronunciar Groucho Marx; sinó com a reconeixement de la ignorància que tots portem a sobre i que sovint dissimulem amb prejudicis i dogmes. Fa uns dies, em vaig posar les mans al cap al descobrir que un de cada tres espanyols admet estimar més els seus animals de companyia que les persones en general; i que, als Estats Units, quatre de cada deu propietaris de mascotes ja tenen plans financers per protegir-les quan ells faltin. Com que a més recordava el potentat que li va deixar en herència quinze milions de dòlars al seu gall, la meva conclusió ja circulava costa avall i sense frens: al món cada vegada hi ha més gilipolles.
Bé, no correm tant. N’hi va haver prou amb una conversa de tot just vint minuts amb una antrozoòloga i una advocada especialitzada en dret animal per concloure que, si algú es preocupa pel futur d’un gos, un cavall o un lloro quan aquests quedin orfes d’amo, no només no és gilipolles sinó que exhibeix una gestió de sentiments amb el seu entorn vital que potser s’hauria d’ensenyar a les escoles. Em va commoure que Paula Calvo –l’etòloga– ja tingui una llista de cinc persones perquè cuidin els seus dos gossos i els seus tres gats quan ella no pugui fer-ho. O que Lola García –l’advocada– ens recordés que els animals no poden protestar ni defensar-se i que per això ens hem d’ocupar del seu benestar futur. Resumint: que vaig entrar en aquesta conversa temptat de deixar anar alguna facècia sobre els comptes bancaris dels periquitos, i vaig sortir-ne convençut que la manera amb què ens relacionem amb els animals també ens defineix com a persones. Tot i que, per això mateix, allò de l’herència del gall –que a Espanya no podria fer-se– em sembla pitjor que una collonada. És la immoralitat en estat pur, perquè confirma que al món no falten diners. El problema és que estan mal repartits. I cada vegada pitjor.
