La bruixeria ‘woke’
És molt difícil trobar un exemple tan refinat de brillant pijoprogre com Ernest Urtasun, ministre de Cultura del Govern espanyol des de novembre que –almenys suposadament– forma part de la quota de Sumar en l’Executiu de Pedro Sánchez. Els seus pares van ser actius militants del PSUC i un dels seus avis va brillar com a falangista d’origen navarrès condecorat per Franco en la Guerra Civil amb la medalla de Patiments per la Patria, a més d’una pensió vitalícia. Són gent així, sempre coordinats amb la dinàmica històrica i, en especial, amb l’eix dels de dalt i els de baix. Ernest es va llicenciar en Ciències Econòmiques i després, per descomptat, va fer un màster de Relacions Internacionals, però mai ha treballat en una empresa, ni pública ni privada. Tampoc va fer res semblant a un cursum honorum polític, ja se sap, el jove que comença de regidor, que després és director general d’alguna cosa i, posteriorment, vicepresideix i presideix una diputació provincial, i salta llavors a un govern. No, no. Això és una grolleria.
Diplomàtic
Urtasun va començar a militar a principis de segle en la força successora del PSUC i ecològicament reverdida que va ser Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV). Encara com a estudiant universitari, va coordinar les delegacions d’ICV als Fòrums Socials de Florència, París i Londres. Després, el 2009, es va integrar al Fòrum Europeu de la Joventut i va participar, com a representant, en la Cimera del Clima de Copenhaguen. Va fer oposicions i es va treure una plaça al Cos Diplomàtic, però no ha arribat a guanyar-se un quinquenni en la carrera. Va intentar tres vegades ser elegit eurodiputat i només ho va aconseguir a la tercera, però mentrestant es va quedar a Estrasburg en qualitat d’assessor dels seus companys de llista. Al llarg de l’últim quart de segle, Urtasun sempre s’ho ha manegat per sobreviure en totes les mutacions partidistes que han constel·lat l’esquerra catalana: des d’ICV a Catalunya en Comú, i de Catcomú a Esquerra Verda, que al seu torn es va integrar a En Comú Podem. Si se segueixen les declaracions d’Urtasun es pot concloure, simultàniament o successivament, que és ecologista, postcomunista, socialdemòcrata, nacionalista, catalanista, independentista, europeista. No és estrany que la lideressa de Sumar, la ministra de Treball Yolanda Díaz, el proposés exitosament com a portaveu. I va fer bé perquè, fins i tot quan no sap pròpiament en nom de qui està parlant, Urtasun surt viu sempre, i fins i tot amb certa elegància, en les seves compareixences públiques.
Notícies relacionadesQuan, després dels llarguíssims prolegòmens de la investidura de Pedro Sánchez, Urtasun va ser designat, finalment, ministre de Cultura, molts es van preguntar quins serien els seus objectius, perquè, francament, ningú tenia ni la menor idea de l’oferta en matèria de política cultural de la coalició entre PSOE i Sumar. Però Urtasun ha demostrat que ho té molt clar. Com a resultat de les transferències a les comunitats autònomes, des de fa temps el Ministeri de Cultura és competencialment i pressupostàriament una entitat semiresidual. I, si és així, ¿per què no dedicar-lo a les estupideses woke i a fotre, de passada, les dretes? Dit i (més o menys) fet. Primer, a mitjans de gener, se li va acudir allò de descolonitzar els museus. Pura bruixeria woke. Almenys els 16 museus de titularitat estatal oberts a Espanya. "Cal superar un marc colonial i ancorat en inèrcies de gènere i etnocèntriques", va avançar Urtasun. És un deure moral o alguna cosa per l’estil "visibilitzar les comunitats i la memòria dels pobles dels quals procedeixen els béns exposats". El ministeri tampoc ha avançat gaire més en aquestes paraules. Curiosament, quan el Parlament de les Canàries ha sol·licitat per enèsima vegada que se’ls torni la mòmia guanxe més ben conservada del món a les illes –d’on va sortir, com a regal al rei Carles III– el ministeri s’hi va negar.
L’altra ocurrència woke del ministre ha sigut suprimir el Premi Nacional de Tauromàquia, per fer la guitza i que estiguin rabiosos els aficionats, empresaris i toreros. Perquè Urtasun no gestiona per resoldre problemes: això és una antigalla. Gestiona per posicionar-se èticament sobre coses atroces, com el colonialisme i les corrides de toros. Com qualsevol bon pijoprogre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
