Les xorrades de Vox
Va, va dir aquell noi al cotxe, al lavabo d’un bar, en un portal de la ciutat adormida, ¿que no t’agrado? No em deixaràs així, ¿oi? No siguis estreta... Ella podria explicar el que va sentir aquell dia, aquells dies. Com la inseguretat li va acabar arrelant en l’ànim, la batalla entre el que sentia i el que creia que havia de sentir, la necessitat de callar la seva voluntat, de doblegar-se davant aquesta urgència que li era aliena, davant una autoritat que reconeixia, tot i que fos en rostres desconeguts.
Va, va dir el professor al despatx, el cap a l’oficina, el botiguer al magatzem, et faré disfrutar com mai. No deus voler que ens entenguem malament, ¿oi?... Ella també podria explicar la seva sensació de buit o de desdoblament o potser, simplement, de desconcert. Aquella contraposició entre el que volia i el que acceptava. Aquella incapacitat per imposar-se, aquella paràlisi que li empresonava el cos.
Va, va dir el marit, deixa’t de mals de cap i bestieses, que un home té les seves necessitats, ja saps... Ella també podria confessar com va arribar al matrimoni amb la voluntat mutilada, amb la lliçó de la submissió apresa. Dècades de cedir, de creure que aquesta relació era normal, el que tocava. Inventar estratagemes per eludir les seves obligacions de bona dona. Mai l’exposició sincera, menys encara l’exigència dels seus desitjos.
"Xorrades", va respondre Ignacio Garriga, el candidat de Vox a Catalunya, a les preguntes de Carlota Camps en aquest diari. Xorrades els cursets de feminisme, xorrades els punts violetes. Aquells que, com en el cas Alves, van activar el protocol que va derivar en la condemna al jugador. "Una xorrada dels progres i del separatisme", va redundar. Per xorrada, també la conselleria de feminisme que vol abolir. Així, "les dones estaran més segures", es va atrevir a afirmar.
N’hi hauria prou de voler escoltar tantes veus que li parlarien d’un passat que encara es trena amb el present. El testimoni d’una infinitat de dones que van callar perquè creien que això és el que tocava, per vergonya, per por, per un erroni sentit de lleialtat o, fins i tot, perquè ni tan sols sabien identificar el que era una agressió. En el col·loqui del nou programa Nervi de TV3, la fotògrafa Rita Puig-Serra explicava com el #MeToo la va impulsar a abordar artísticament el seu passat. "Hi ha molta gent que ho ha viscut, que estan parlant, potser estaria bé que tu parlessis", es va dir. I va parlar, més aviat va retratar de manera metafòrica els abusos que va patir en la seva família quan era nena.
Garriga, en nom de Vox i d’aquesta extrema dreta que s’estén per Europa, proposa protegir les dones "potenciant el valor de la família, el valor dels vincles forts". Aquells vincles que, tradicionalment, ens van voler submises i sense veu. Aquells que perpetuaven una herència de debilitat. L’augment de les denúncies per violació és un signe que el silenci ja no val, que s’ha acabat la impunitat. Xorrades, va repetir Garriga. S’ha acabat, respon el clamor feminista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034