Les xorrades de Vox
Va, va dir aquell noi al cotxe, al lavabo d’un bar, en un portal de la ciutat adormida, ¿que no t’agrado? No em deixaràs així, ¿oi? No siguis estreta... Ella podria explicar el que va sentir aquell dia, aquells dies. Com la inseguretat li va acabar arrelant en l’ànim, la batalla entre el que sentia i el que creia que havia de sentir, la necessitat de callar la seva voluntat, de doblegar-se davant aquesta urgència que li era aliena, davant una autoritat que reconeixia, tot i que fos en rostres desconeguts.
Va, va dir el professor al despatx, el cap a l’oficina, el botiguer al magatzem, et faré disfrutar com mai. No deus voler que ens entenguem malament, ¿oi?... Ella també podria explicar la seva sensació de buit o de desdoblament o potser, simplement, de desconcert. Aquella contraposició entre el que volia i el que acceptava. Aquella incapacitat per imposar-se, aquella paràlisi que li empresonava el cos.
Va, va dir el marit, deixa’t de mals de cap i bestieses, que un home té les seves necessitats, ja saps... Ella també podria confessar com va arribar al matrimoni amb la voluntat mutilada, amb la lliçó de la submissió apresa. Dècades de cedir, de creure que aquesta relació era normal, el que tocava. Inventar estratagemes per eludir les seves obligacions de bona dona. Mai l’exposició sincera, menys encara l’exigència dels seus desitjos.
"Xorrades", va respondre Ignacio Garriga, el candidat de Vox a Catalunya, a les preguntes de Carlota Camps en aquest diari. Xorrades els cursets de feminisme, xorrades els punts violetes. Aquells que, com en el cas Alves, van activar el protocol que va derivar en la condemna al jugador. "Una xorrada dels progres i del separatisme", va redundar. Per xorrada, també la conselleria de feminisme que vol abolir. Així, "les dones estaran més segures", es va atrevir a afirmar.
N’hi hauria prou de voler escoltar tantes veus que li parlarien d’un passat que encara es trena amb el present. El testimoni d’una infinitat de dones que van callar perquè creien que això és el que tocava, per vergonya, per por, per un erroni sentit de lleialtat o, fins i tot, perquè ni tan sols sabien identificar el que era una agressió. En el col·loqui del nou programa Nervi de TV3, la fotògrafa Rita Puig-Serra explicava com el #MeToo la va impulsar a abordar artísticament el seu passat. "Hi ha molta gent que ho ha viscut, que estan parlant, potser estaria bé que tu parlessis", es va dir. I va parlar, més aviat va retratar de manera metafòrica els abusos que va patir en la seva família quan era nena.
Garriga, en nom de Vox i d’aquesta extrema dreta que s’estén per Europa, proposa protegir les dones "potenciant el valor de la família, el valor dels vincles forts". Aquells vincles que, tradicionalment, ens van voler submises i sense veu. Aquells que perpetuaven una herència de debilitat. L’augment de les denúncies per violació és un signe que el silenci ja no val, que s’ha acabat la impunitat. Xorrades, va repetir Garriga. S’ha acabat, respon el clamor feminista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia