El repte de pujar nivell i baixar diferències

A la ‘catàstrofe’ PISA, que va confirmar la caiguda en l’aprenentatge de matèries bàsiques entre els alumnes catalans, s’afegeix el debat del mòbil a les aules i la falta de professors.

El repte de pujar nivell i baixar diferències

HELENA LÓPEZ

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’últim informe PISA va prendre la metxa, però el problema venia de bastant més enrere, fins i tot d’abans de la pandèmia. Fa tot just un any, el maig del 2023, Catalunya es desplomava en comprensió lectora i se situava a la cua d’Espanya –i Europa– a l’informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora); i els resultats en català i castellà pel que fa a les competències bàsiques del mateix mes van ser els més baixos de la dècada.

Un panorama desolador que va tocar sostre al desembre quan es van fer públics els resultats de PISA, en el qual els alumnes catalans de 4t d’ESO van ser els que més punts van perdre en matemàtiques des del 2018. La catàstrofe de PISA va omplir hores de tertúlies i va situar el sistema educatiu en el centre de l’agenda política i mediàtica. Tal va ser el soroll provocat que es va arribar a crear un comitè d’experts de consens (nascut d’una cimera entre Govern i oposició) per dissenyar una bateria de propostes per sortir del forat, tot i que l’inesperat avenç electoral no ha permès esbrinar si s’haguessin portat a terme o no. Ja ho veurem.

A més del colossal repte de remuntar els resultats acadèmics, la llista d’assumptes sobre la taula de la conselleria és ben llarga: des de gestionar la falta de professors (un problema que es produeix a molts altres països, fet poc tranquil·litzador) fins a aplicar (o no) la prohibició dels mòbils a l’aula que en principi ha d’entrar en vigor aquest setembre, passant per l’eterna assignatura pendent de desplegar el decret de l’educació inclusiva o incrementar els recursos en salut mental sobretot en els instituts, desbordats davant situacions cada vegada més complexes.

¿Què deia PISA exactament?

La societat catalana es va posar les mans al cap pels mals resultats a PISA, però... ¿què ens mostrava el mirall de PISA exactament?

Els alumnes catalans de 4t d’ESO de Catalunya van obtenir 469 punts en competència matemàtica, una xifra inferior a la mitjana espanyola (473), de la UE (474) i de l’OCDE (472), una nota només per sobre de les Canàries (447), Melilla (404) i Ceuta (395).

Una altra qüestió molt preocupant que ens va mostrar l’informe PISA va ser la diferència de puntuació que hi havia entre l’escola pública i la privada (a favor de la privada): 38 punts de diferència en matemàtiques, 36 en lectura i 37 en ciències. I la diferència, encara més rellevant, entre resultats de l’alumnat no migrant en comparació amb el d’origen migrant: 43 punts en matemàtiques, igual que en lectura, i 46 en ciències.

¿Què diuen els partits?

El 19 de desembre, dues setmanes després de la commoció col·lectiva causada per PISA, el Govern convocava al Palau de la Generalitat una reunió amb tots els partits (tret de Vox). La premissa amb què partia Aragonès era la necessitat d’un "consens" polític per prendre "decisions valentes"; un consens que havia de generar una estabilitat a l’escola que els docents fa molt temps que imploren. La primera decisió pactada entre Executiu i oposició va ser crear l’esmentada "comissió per a l’impuls de les millores per al sistema educatiu" que havia d’elaborar una bateria de mesures de consens (que es poguessin executar en tranquil·litat, sense el desequilibrant soroll mediàtic). Així ho va fer, i aquestes propostes –que van des de més professors i fomentar la codocència fins a incrementar els recursos a les aules d’acollida– són les que trobarà sobre la taula el president que surti de les pròximes eleccions.

Notícies relacionades

Sobre el paper –exceptuant la gens menor qüestió del català i la de la coeducació (una altra assignatura pendent)–, sí que hi ha consens en la necessitat urgent de reduir les alarmants xifres d’abandonament escolar primerenc i millorar l’orientació educativa (el 40% dels matriculats en un cicle de grau mitjà no l’acaba) o que el camí a seguir és la universalització de l’educació 0-3, que passa per la seva gratuïtat (una cosa ja anunciada per l’actual Govern, tot i que de moment es va estancar en l’I-2).

La gens menor qüestió està en com fer-ho, prometre-ho sí que és gratis. És a dir, els diners que s’està disposat a invertir-hi. De moment, les "decisions valentes" estan per arribar.

Temes:

Informe PISA