El TS mou fitxa contra Delgado

Setze fiscals de sala del Tribunal Suprem –la categoria més alta de la carrera– van votar el 24 d’abril a favor que l’informe a presentar per la Fiscalia a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) havia de ser contrari a admetre la querella presentada per Alberto González Amado, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso –acusat de frau fiscal– per presumpta revelació de secrets en la instrucció de la seva causa per dos fiscals de Madrid. Una de les fiscals que van formar aquella majoria –16 en contra d’admetre la querella i 15 a favor d’obrir una investigació– era Dolores Delgado, ex fiscal general de l’Estat. I es dona la curiosa circumstància que va acudir sense ser fiscal de sala. Ningú va dir res.

La secció quarta de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la Contenciosa Administrativa, va anul·lar l’ascens a fiscal de sala de Delgado en ocasió de resoldre favorablement el recurs que impugnava el seu nomenament per al lloc de la fiscalia togada militar. Un ja que exigeix ascendir a la màxima categoria de la carrera: fiscal de sala del Tribunal Suprem.

La sentència de la Sala Tercera va ser dictada el 21 de novembre del 2023. El consell de ministres del 9 d’abril, a proposta del ministre Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va aprovar el reial decret 371/24 del 9 d’abril de 2024 pel qual s’"anul·la el reial decret 807/2022, de 4 d’octubre, pel qual es promou a la categoria de fiscal de sala la senyora Dolores Delgado García i se la nomena fiscal de sala de la Fiscalia Togada del Tribunal Suprem".

Segons fonts judicials consultades per aquest diari, la Junta de Fiscals no va haver de considerar cap dubte o objecció per part de la tinenta fiscal Ángeles Sánchez Conde ni d’altres fiscals de sala sobre la situació de Dolores Delgado, que està pendent del que la secció quarta de la Sala Tercera del Suprem decideixi aquest dimarts, 7 de maig, sobre tres recursos contra el seu nomenament –posterior al de togada militar– a càrrec de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica del Tribunal Suprem que actualment exerceix.

Passa també que, per estar a càrrec de la Fiscalia de Memòria, com se la coneix, cal tenir la categoria de fiscal de sala del Suprem. Una categoria que Delgado ja no té.

La secció quarta de la Sala Tercera del Suprem ha convocat per a aquest dimarts 7 de maig la deliberació i votació sobre els tres recursos contra el nomenament de Delgado a la Fiscalia de Memòria: el fiscal Luis Ibáñez Cuesta, l’Associació de Fiscals (AF, a la qual pertany també Ibáñez Cuesta) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF).

Mateixa sala

La sala està formada pels magistrats Pablo Lucas (president), Luis María Díez Picazo, Antonio Jesús Fonseca-Herrero i José Luis Requero, i és la mateixa que va anul·lar el nomenament de Delgado com a fiscal togada militar. En el cas de Memòria, el ponent serà el president de la secció, Pablo Lucas.

¿Per què va anul·lar el nomenament anterior? La secció quarta va escoltar la gravació de les explicacions que va aportar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, al Consell Fiscal, òrgan assessor de la FGE, al proposar la candidatura de Lola Delgado per a fiscal de sala togada militar."En el moment de la presa de possessió [d’Álvaro García, 5 de setembre del 2022], algú em va preguntar: ‘¿quan faràs fiscal [de Sala Dolores] Delgado?’. I diré: a la primera oportunitat que se’m presenti, sense cap mena de dubte."

Els magistrats s’estan plantejant si existia o no el deure d’abstenció d’Álvaro García, segons va plantejar el recurrent, el fiscal Luis Rueda.

La sentència afirma: "És precisament en aquest últim punt en què cobren sentit els retrets d’arbitrarietat i de desviació de poder: la pregunta és si, tenint en compte totes les circumstàncies del cas, el fet que el fiscal general de l’Estat no s’abstingués a l’hora de fer la proposta al Consell de Ministres implica que sigui arbitrària o resultat d’un exercici desviat de la corresponent potestat".

La sentència conclou: "Doncs bé, aquesta Sala considera que la desviació de poder és visible i innegable en aquest cas. La finalitat declarada del fiscal general de l’Estat va ser reparar el que ell considerava una llacuna en la llei: que aquell que sense tenir la més alta categoria en la carrera fiscal és nomenat fiscal general de l’Estat no sigui automàticament promogut, al cessar en el càrrec, a la categoria de fiscal de sala. I aconseguir aquest objectiu era, en les seves paraules, una prioritat. A més, no es pot subestimar tota la seqüència: iniciativa de convocatòria de la plaça per la codemandada [Dolores Delgado] quan encara era fiscal general de l’Estat, dimissió poc després d’aquest càrrec per raons de salut, convocatòria de la plaça i presentació de sol·licitud per la senyora Delgado, proposada per qui va ser el seu estret col·laborador i en aquell moment ja el seu successor. I tot això, per si no n’hi hagués prou, de manera ràpida i pràcticament sense solució de continuïtat".

Tot i que la sentència no ho esmenta, és cert que la convocatòria per al concurs discrecional d’adjudicació de la plaça de la Fiscalia de Memòria també va estar envoltada de presses.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El FGE havia convocat el seu òrgan assessor, el Consell Fiscal, per al 19 de juny del 2023 per resoldre l’adjudicació de la plaça de la Fiscalia de Memòria. Però el president de Govern, Pedro Sánchez, va anunciar la dissolució anticipada de les Corts i les eleccions per al 23 de juliol.

Aquell 29 de maig, cap a les 3 de la tarda, García es va afanyar a convocar un ple del Consell Fiscal per al 9 de juny per resoldre un concurs discrecional. El de Memòria Democràtica.