Compromís i honradesa

L’arrel cristiana i el compromís catalanista són els dos pilars sobre els quals s’ha sustentat la trajectòria personal, política i cívica de Joan Rigol i Roig. Nascut a Torrelles de Llobregat l’any 1943, va iniciar una llarga i fecunda trajectòria política en el si d’Unió Democràtica de Catalunya, partit que presidí entre els anys 1987 i 2000 i en el qual milità fins al 2015, any del trencament de la Federació de CiU.

Provinent de la secretaria general de Pimec (1977-1980), va assumir la cartera de Treball en el primer Govern de la Generalitat del president Jordi Pujol (1980-1984) i, posteriorment, la Conselleria de Cultura (1984-1985). En la primera etapa hagué de bregar, amb poques eines, per fer front a la profunda crisi econòmica i social en la qual el país va quedar atrapat. En deixà testimoni en el llibre Crisi i país. De la segona etapa, en destaca la proposta del Pacte Nacional de Cultura, que, malauradament, no va reeixir, però que sí que va ser llavor de posteriors acords per fer de la cultura motor de cohesió social.

Posteriorment, va protagonitzar una etapa parlamentària (1988-1995), abans de dedicar uns anys a la política espanyola, essent vicepresident del Senat (1995-1999), càrrec que va compaginar amb el seu escó a la Cambra catalana. Molts foren els intents de diàleg promoguts per Joan Rigol entre una Catalunya que no se sentia prou respectada i una Espanya uniformitzadora.

El 1999 va accedir a la presidència del Parlament, darrera etapa de la seva trajectòria politicoinstitucional. En aquests quatre anys s’hi van fer molt presents les constants de la catalanitat, el diàleg i el respecte que havien presidit les etapes anteriors.

Però Joan Rigol ha estat molt més que un polític coprotagonista de la recuperació institucional i de la restauració de l’autogovern català. Rigol ha estat, també, un home cívicament compromès. Una i altra facetes estan unides pel denominador comú de la mirada humanista d’arrel cristiana i del seu sòlid compromís amb el país. Aquestes són les claus que, també, expliquen el seu pas pel Patronat de la Sagrada Família (2005-2011), etapa en la qual va impulsar notòriament les obres del temple, colze a colze amb el seu admirat amic Jordi Bonet, que n’era l’arquitecte en cap. Una etapa que culminà el 2010 amb la consagració del temple expiatori pel papa Benet XVI.

Compromís

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Més enllà del seu compromís cívic i institucional, Joan Rigol va conrear el seu interès per la filosofia i la teologia, doctorant-se amb la tesi Fonament teològic de la dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain, que va llegir a la Facultat de Teologia del Seminari de Barcelona l’any 2008.

Catalunya té un deute d’agraïment cap a Joan Rigol, persona que va entendre la política com un veritable acte de servei i que la va exercir amb les eines del diàleg i la concòrdia. Un Molt Honorable President del Parlament de Catalunya que, com a tal, ens va llegar un profund respecte cap a les nostres institucions d’autogovern. Al cel sia.