El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El sentit comú et portava a entendre, després de l’anunci de la seva candidatura per al 12M, que Carles Puigdemont faria una elecció excel·lent. Perquè Puigdemont és un candidat de la rabiosa actualitat política imperant a Espanya i al món. És el nostre fenomen vernacle, així com als EUA ho ha sigut i ho torna a ser Donald Trump o Javier Milei a l’Argentina, fet que no prejutja l’existència d’una espècie de tripartit o identitat dels tres.

Puigdemont seria el retorn triomfal, a cavall de Pegàs, el cavall alat de Zeus, déu del cel i de la terra, que, en aquest cas, seria la llei d’amnistia, per la qual ningú donava res. Que aquesta excel·lent elecció, a més, seria un impuls per a la campanya dominada per endavant per una grisa performance del partit bifront de Pere Aragonès i Oriol Junqueras, ERC, sense un candidat a la moda americana o argentina. I, és clar, aquest mateix sentit comú dictava que el PSC tornaria a guanyar amb Salvador Illa aquesta vegada amb més força.

Els sondejos, i sembla que els votants, confirmaran aquest quadre amb més nitidesa. Un retorn triomfal de Puigdemont des de Waterloo fins a les mateixes barbes d’Illa, i un defalliment d’Aragonès. I, llavors, les conclusions apunten a la dificultat de formar Govern. I al fet que Puigdemont pugui tenir la paella pel mànec si iguala o es posa lleugerament per sota d’Illa.

Però anem al gra. La llei d’amnistia no és un fet. ¿Voldran Pedro Sánchez i el PSOE aprovar-la a una setmana de les eleccions europees del 9 de juny? Sembla difícil. Imaginem que segons quin sigui el resultat el 12M i segons com li vagi al PSOE en les europees, l’amnistia encara no s’ha aprovat.

Situació hipotètica

Figurem: les eleccions del 12M les guanya Illa en vots i escons. Puigdemont diu: "Illa has guanyat, però jo m’he quedat a dos escons". Diguem: Illa obté 40 escons i Puigdemont 38 (Illa guanyarà en vots perquè la proporció d’escons no és la mateixa a totes les circumscripcions). I Puigdemont diu: "Si em vota ERC i la CUP, arribo als 63 escons. Això no és evidentment majoria, Illa, però tu t’has d’abstenir perquè no arribes a 63. La majoria simple l’aconsegueixo jo". Ergo, segueix Puigdemont: "O tu t’abstens o jo deixo de donar-te suport a Madrid. Perquè és clar: tu, PSOE, no t’uniràs amb Vox, el PP, tenint en compte que només amb els Comuns no en tens prou. Illa, no et toca a tu governar la Generalitat. Em correspon a mi, perquè jo sí que puc sumar amb ERC i CUP", prossegueix Puigdemont.

Tenim aquí un plantejament de força de Puigdemont. ¿Està inerme el PSOE? Doncs gens inerme. Recordem: la llei d’amnistia no està aprovada. I es pot retardar poc o molt. Depèn. Tres diputats del PSOE, per exemple, s’absenten en la votació el dia en què se sotmet la llei d’amnistia. En surten 175. Però no serveix. No es guanya amb més sís que nos. O en surt 176, majoria absoluta, o no hi ha llei. Es paralitza, per tant, durant dos mesos.

Quadre imaginari

I aquí és on Sánchez li envia a Puigdemont: "Illa ha guanyat, tenim més escons que ningú, deixa que Illa sigui president, sisplau, sigues raonable. El que estàs demanant, l’abstenció del PSC en la teva investidura, té un cost impagable, quan he tret més vots i més escons". Perquè això és el que afirma ara Puigdemont: "M’heu d’investir per majoria simple si fa falta, més sís que nos". Això és: l’abstenció del PSC.

Aquest quadre imaginari probablement no es produirà. Però aquesta equació ens alerta d’una cosa: fins que la llei no estigui en el BOE pot passar de tot. Tornem a l’amnistia: ha d’estar aprovada. I, una vegada més, no sembla que això passarà abans de les eleccions europees. El dia que es publica en el BOE, Puigdemont torna. Per tant, abans de les europees és fatídic per a les aspiracions del PSOE. La força del PSOE, l’arma podria dir-se, el botó nuclear, és tenir els vots per aprovar l’amnistia. Una vegada aprovada, el PSOE perd força de negociació. Com més es demori, millor.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Fins que no s’aprovi l’amnistia estan asseguts a la taula del dentista, els dos es tenen agafats. Clar i concís: "No em fastiguegis la investidura d’Illa; si me la fastigueges quan ha sigut clarament el més votat i pot formar un tripartit, no trec la llei d’amnistia". Em direu: "És difícil per al PSOE no aprovar l’amnistia perquè seria també un desastre". És molt cert. Però no li va tan malament demorar.

I una altra cosa: Puigdemont perdrà la immunitat com a diputat europeu del 13 de juliol.