ERC es rebel·la contra les enquestes i apel·la al vot indecís per remuntar

Contra la demoscòpia

Les enquestes han pesat tant en la campanya d’ERC que el president del partit, Oriol Junqueras, va acabar trencant la seva tradicional regla d’or de no parlar de sondejos. I ho va fer per regirar-se contra la demoscòpia, per aixecar els ànims de la tropa republicana i, sobretot, per intentar convèncer els votants que no es deixin condicionar per les previsions de vot. El seu recordatori va ser que ERC, en el passat, va guanyar batalles electorals quan les enquestes no ho preveien. "Hem guanyat eleccions que les enquestes juraven i perjuraven que no guanyaríem. Som aquí per aixecar les enquestes, per aixecar-ho tot i per guanyar una i mil vegades", va proclamar. El comentari va aixecar una de les moltes ovacions de la nit.

¿Com aconseguir la remuntada? Aragonès va dibuixar una Catalunya en retrocés si el pròxim president és Salvador Illa o Carles Puigdemont. En retrocés social, per exemple, perquè són dos partits que tenen dubtes sobre limitar el preu dels lloguers o perquè advoquen per macroprojectes com el Hard Rock. I també en retrocés en termes de procés, perquè va recordar que els postconvergents s’oposaven al diàleg i els socialistes a l’amnistia. Al final hi va haver les dues coses gràcies l’empenta d’ERC. "Són la coalició del no", va resumir el president. Així, la idea és apel·lar al vot d’aquells que vulguin combinar la justícia social i el sobiranisme. La intenció és, en definitiva, fer-se un lloc en la disputa Puigdemont-Illa presentant una oferta diferent: la que combina polítiques socials i referèndum. El president va fer pujar a l’escenari tots els membres del seu Govern per a una promesa final: "Valdrà la pena".

Per apel·lar a l’optimisme, els republicans s’agafen a la gran bossa d’indecisos que encara hi ha. Alguns sondejos situaven fa pocs dies en el 40% la xifra dels electors que encara no tenen decidit el vot. Esquerra confia a poder mobilitzar una part d’aquest votant cap al seu molí. En el míting d’ahir dijous es va apel·lar fins i tot a entaular la batalla del cafè, és a dir, a mobilitzar fins a l’últim militant perquè, fins i tot al bar, es defensin les bondats de votar la candidatura de Pere Aragonès.

La quota d’optimisme es va personificar en la intervenció de Pello Otxandiano, el candidat d’EH Bildu –partit agermanat amb ERC– que en les últimes eleccions basques va aconseguir uns resultats històrics. L’esquerra abertzale surfeja la mateixa bona onada electoral que Esquerra va surfejar fins no fa gaire i de la qual ara no vol baixar diguin el que diguin les enquestes. El missatge estava en la seva mera presència: si Bildu va poder, ERC també.

Propostes sí, pactes no

Van oficiar de presentadors de l’acte Diana Riba i Tomás Molina, senyal inequívoc que el partit ja està pensant en les eleccions europees i que vol afrontar-les amb les mínimes rascades possibles. I per recordar que ERC no és aliena a la judicialització del procés també van participar des de Suïssa Marta Rovira i Ruben Wagensberg. Qui millors que ells, va pensar el partit, per reivindicar el full de serveis d’ERC en aquest assumpte: primer els indults, després la reforma del Codi Penal i finalment l’amnistia. Rovira, secretària general, es va proposar "refer ponts entre independentistes" en la pròxima legislatura.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

ERC va centrar les seves dues setmanes de campanya fonamentalment en dues qüestions. D’una banda, reivindicar la seva obra de Govern –amb dos pressupostos expansius aprovats– i la desjudicialització del procés. D’altra banda, presentar els seus tres eixos per al pròxim mandat: insistir en el referèndum, negociar un nou finançament i reforçar l’Estat del benestar i la llengua catalana. En canvi, va evitar en tot moment aclarir la seva política de pactes en el cas que tingui la clau de la pròxima legislatura. És a dir, si a l’hora de teixir aliances mirarà més cap al PSC i els Comuns o cap a Junts i la CUP. No és una qüestió menor.

Aquest podria perfectament ser l’escenari endimoniat de la nit del 12 de maig: gestionar internament un resultat electoral advers, però alhora haver de decidir el destí de la pròxima legislatura. Però ahir Esquerra va posar tot l’esforç a mirar de convèncer l’electorat que segueix en la carrera. Queden una mica més de 48 hores perquè obrin els col·legis electorals i volen creure, i també transmetre, que tot és possible.