Les enquestes no són només un termòmetre

Comparteixen gairebé sempre la mateixa taula al menjador d’una gran empresa tecnològica de Barcelona. Un dels enginyers pregunta en veu alta en seure: "Què, ja heu decidit a qui votareu?" Mentre alguns mouen el cap i altres miren al plat, hi ha algú que respon: "No ho sé, depèn de les enquestes. Jo sempre em fixo en les enquestes abans de decidir. No soc dels que voten sempre igual". Són molts, cada vegada més, els que no voten automàticament, és a dir, que no voten sempre el mateix partit convocatòria rere convocatòria. L’anomenat vot ideològic, aquell que es manifesta graníticament fidel a una marca política, sigui la que sigui, va minvant, i tal vegada algun dia deixi d’existir o es converteixi en molt minoritari.

Notícies relacionades

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

Junts fixa el maig com a data clau perquè el PSOE compleixi els pactes

Les enquestes són un component curiós del procés electoral. Ja que cada vegada que es fan públiques provoquen que multitud de ciutadans, volent o sense voler, es qüestionin novament el seu vot, i fins i tot l’acabin modificant. Teòricament són, els sondejos, l’equivalent a un termòmetre o a una màquina fotogràfica. Estan destinats a mesurar o retratar l’opinió pública en un moment determinat, per, a partir d’aquí, poder preveure què passarà després, el dia que s’obrin les urnes i els ciutadans dipositin la seva papereta. No obstant això, quan es fan públics els seus resultats, l’escenari mental a partir del qual moltes persones decideixen el seu vot canvia. El ciutadà recalcula els efectes de la seva aposta en el nou escenari, que, al seu torn, pot ser que variï a la llum dels pròxims sondejos. Per consegüent, les enquestes no únicament prenen la temperatura o fotografien, sinó que també transformen la realitat mateixa que estan calibrant. Es tracta d’una manifestació del que en sociologia es diu reflexivitat.

Tot això amb un afegit que no es pot passar per alt: els sondejos poden encertar-la molt, força, poc o res. I és lògic, ja que el que ambicionen és, ni més ni menys, que endevinar què farà en el futur -el dia de la votació- un electorat sempre dinàmic, en el si del qual es produeixen continus canvis de parer.