Els sis grans desafiaments de Catalunya per al futur president

Sequera i canvi climàtic.

L’emergència per sequera ha condicionat la recta final del mandat i l’aixecament de les restriccions, els últims dies de la campanya. Tots els candidats són contraris a portar aigua de l’Ebre a Barcelona en casos d’emergència, tret de Fernández, que argumenta que caldria explorar totes les vies. Albiach no només ho descarta, sinó que es compromet a vetar-ho per llei. Illa, tot i que el PSC va arribar a estudiar-ho, confirma la seva negativa i aposta pel fet que "cada conca s’autoproveeixi", una posició que comparteix Aragonès. Turull critica la falta d’infraestructures hídriques i confia a no haver d’arribar a situacions la solució de les quals passi pel transvasament. Més divergència hi ha sobre si és pertinent limitar el consum d’aigua al turisme. ERC i els Comuns ho defensen, el PP ho rebutja amb rotunditat per ser una mesura "perillosa" per a l’economia, i PSC i Junts hi posen objeccions. Illa i Turull creuen que les restriccions han d’analitzar-se segons el context i que cal tractar el turisme com un sector estratègic per l’impacte que té en el PIB.

Vivenda i polítiques socials.

Catalunya ha impulsat la regulació dels lloguers –també dels de temporada–, una decisió que compta amb l’aval dels republicans i dels morats, i amb el cop de porta de Junts i PP. Illa també defensa l’aplicació de la regulació en el marc de la llei de vivenda del Govern, però no aclareix si l’índex idoni ha de ser l’estatal o el català. Turull considera que la mesura no ha tingut l’efecte esperat perquè "ha limitat l’oferta" i ha "disparat" els preus, una cosa que comparteix Fernández, que arriba fins i tot a titllar la política de "fracàs". Aragonès treu pit de les decisions del seu Govern i indica que la vivenda "no ha de ser un bé especulatiu". Albiach és més ambiciosa i opta per posar límit als preus.

La coincidència sobre si hi ha d’haver una renda bàsica universal se circumscriu a ERC i els Comuns, que defensen que sigui així, mentre que la resta de partits hi està en contra. Turull creu que és impossible d’implementar per falta de recursos i Aragonès, que hauria de ser viable en l’àmbit de la Unió Europea (UE). Fernández opina que pot convertir-se en un "sistema de frau".

Quant a les competències en immigració, PSC, ERC i Junts s’inclinen pel traspàs, el PP li dona cop de porta i els Comuns tenen dubtes perquè asseguren que aquesta idea parteix de la voluntat de vincular la immigració amb la delinqüència. Tots assumeixen, això sí, que el control de fronteres continuarà sent de l’Estat i que només podrien gestionar l’acollida de nouvinguts.

Finançament i fiscalitat.

El finançament ha marcat bona part de la campanya, i si aquest ha de ser singular o no continua generant debat. Aragonès, Turull i Albiach creuen que sí, mentre que el PP afirma que "cal gestionar millor els recursos i acordar un sistema amb la resta de les autonomies". Illa aposta per un "model català" que passa per desenvolupar el consorci tributari compartit entre la Generalitat i el Govern, ja previst en l’Estatut. Els postulants independentistes recalquen els "22.000 milions anuals de dèficit fiscal" i opten per gestionar tots els tributs que es recapten a Catalunya.

Precisament, sobre els impostos, Illa rebutja que Catalunya sigui "un infern o un paradís fiscal" –"purgatori fiscal", fa broma–, i recorda que la pressió fiscal està per sota de la mitjana europea. Aragonès també considera que el nivell impositiu actual és el correcte, però defensa que cal fer un petit retoc per rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes, cosa que impactaria a la butxaca del 73% dels contribuents. Albiach vol apujar impostos per incrementar el gravamen als grans patrimonis i introduir-ne de nous vinculats a l’empremta ecològica de les empreses, just el contrari del que defensa Turull, que brandeix una rebaixa fiscal. Fernández va encara més lluny i promet suprimir els tributs propis de Catalunya.

Educació.

En matèria d’ensenyament, tots els candidats que van mantenir trobades amb els lectors d’aquest diari demanen escoltar la comunitat educativa –especialment després dels desastrosos resultats donats per l’informe PISA–, sobre si s’ha de recuperar o no la sisena hora (Esquerra i Comuns Sumar sí que aposten per això, mentre que Junts només ho defensa en els centres d’alta complexitat), i no es mullen sobre si cal acabar amb l’horari intensiu en els instituts. Sobre l’ús del telèfon, els candidats d’Esquerra, Junts i Comuns defensen que s’hauria de prohibir a les aules, i els caps de llista socialista i popular creuen que s’ha de regular per evitar que interfereixi en la dinàmica acadèmica. Preguntats sobre si l’educació de 0 a 3 anys ha de ser universal, tots els postulants responen que sí, però a la pregunta de si ha de ser obligatòria, Fernández creu que no i Albiach valora que cada família ha de poder decidir com criar els seus fills en aquestes edats tan primerenques, tot i que la candidata remarca que aquest tram ha de ser completament gratuït.

Infraestructures.

L’ampliació de l’aeroport del Prat, la finalització del traçat de la B-40 fins a Granollers i el Hard Rock. Al bloc d’infraestructures hi ha coincidència total entre socialistes i populars a favor de les tres propostes; i entre ERC i els Comuns, en contra de totes elles. Junts s’afegeix a les posicions dels primers, però evita donar per fet que cal acabar el traçat de la B-40. L’actual president de la Generalitat opta per un model que assumeixi més vols sense tocar la Ricarda, mentre que Albiach tanca la porta a assumir més visitants. Les posicions sobre el Hard Rock són conegudes perquè van provocar l’avanç dels comicis a l’encallar els pressupostos, però els candidats insisteixen a remarcar-les. Els Comuns posen com a línia vermella que no s’impulsi aquest macrocasino per pactar el futur Govern, mentre que ERC continua defensant que no va poder frenar-lo, però que hi està en contra. PSC, Junts i PP el reivindiquen.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Cultura i llengua.

En aquesta carpeta, Aragonès es queda sol en la defensa d’una conselleria pròpia per a la llengua catalana, però hi ha unanimitat a favor de dedicar, com a mínim, el 2% del pressupost a la cultura, com reclama el sector. Sobre si el català ha de ser vehicular a les aules, tots els candidats coincideixen que sí, a excepció del PP, que aposta per "una conjunció lingüística trilingüe". El PSC matisa que l’aprenentatge d’una tercera llengua, com l’anglès, ha de reforçar-se i que això no pot anar mai en detriment del català.