¿Segur que està en risc la majoria independentista?

Abans del veto demoscòpic imposat per la llei electoral, les enquestes deixaven a la corda fluixa la majoria sobiranista a la Cambra catalana. No la donaven per garantida, però tampoc la descartaven. I endimoniaven l’equació donant la clau a Aliança Catalana, la primera marca independentista d’extrema dreta que pot plantar-se al Parlament de Catalunya. Si de Sílvia Orriols depèn la investidura del president, aquesta seria de facto inviable, tret que Junts, Esquerra i la CUP se saltin el cordó sanitari firmat per escrit contra Aliança durant la campanya electoral.

Un matalàs de 7 escons

El 2021, els independentistes van aconseguir el seu millor resultat, 74 escons, al caliu de l’abstenció rècord (48,71%) que va provocar la pandèmia. Quatre anys abans, en les eleccions convocades via article 155 de la Constitució, després de l’1-O i la DUI i amb candidats a la presó, la participació es va disparar fins al 79% perquè els contraris a la secessió, més reticents a votar en unes autonòmiques, es van mobilitzar com mai abans. Junts, ERC i la CUP van obtenir 70 diputats. En els dos escenaris més extrems de participació, l’independentisme va aconseguir resistir les victòries de Cs i el PSC. Els sondejos situen aquesta vegada la mobilització al voltant del 60%, més semblant a la que solia donar-se abans del procés. I des de sempre, els partits nacionalistes, com ara el bloc independentista, han sumat majoria absoluta tot i que no arribessin al 50% dels vots.

Aquests precedents indiquen que per perdre els seus 7 escons de matalàs, la caiguda del vot independentista hauria de ser semblant a la de les últimes municipals, quan va baixar el 42%. En les generals encara es va enfonsar més, però són els comicis més refractaris per a l’elector sobiranista. Des del 2010, el vot a aquest bloc en les autonòmiques va del 47% al 49%, cosa que significa que predomina el traspàs de votants entre les mateixes formacions independentistes.

Una bossa de 300.000 vots

El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Muñoz, va elaborar una estimació dels transvasaments de vot que concloïa que 303.039 votants d’ERC, Junts i la CUP no van participar en les últimes eleccions generals, una important bossa d’electors la decisió dels quals avui serà determinant per sostenir la majoria independentista. Dels 394.705 independentistes que van canviar de papereta entre les generals del 2019 i les del 2023, gairebé una tercera part (143.669) es van mantenir dins del bloc sobiranista, però la majoria van votar partits no secessionistes, sobretot rl PSC, sempre segons l’esmentada estimació. L’hegemonia independentista dependrà també de si aquesta proporció es manté o varia.

De cap on s’han mogut aquesta setmana els abstencionistes del 2021 i els indecisos només en tenim pistes. Segons l’últim sondeig del GESOP per a EL PERIÓDICO, a l’inici de la setmana el PSC era el que més abstencionistes atreia, però també el que consignava més indecisos, a més de tenir més votants que avui es quedarien a casa que ERC, Junts i la CUP. JxCat també tenia un percentatge notable d’indecisos, però absorbia molt vot de la resta de l’independentisme, en especial d’ERC.

Uns indecisos dispars

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

La majoria d’enquestes han mostrat una fotografia d’escons similar durant la campanya, però sí que hi ha hagut disparitat en el percentatge d’indecisos. Al començament de la campanya, el CEO el va estimar en un 36%. El GESOP reflectia dilluns passat un 17% d’indecisió, però aquell mateix dia el CIS elevava la dada fins al 30% i incloïa una pregunta en la qual un 40% dels catalans admetien que encara dubtaven a qui votar. En una altra pregunta, tres de cada 10 enquestats asseguraven que decidien el seu vot l’última setmana de campanya o la mateixa jornada de reflexió, quan resulta impossible saber a Espanya (a Austràlia sí) com evoluciona la intenció de vot.

Les diferències entre Salvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès són aquesta vegada molt més àmplies que abans de les eleccions del 2021. Una setmana abans d’anar a les urnes, Illa treia 2,2 punts a Aragonès i va acabar guanyant-lo per 1,7 punts. Avui les enquestes atorguen als socialistes entre 5 i 7 punts d’avantatge sobre Junts, que, si descomptem el marge d’error, serien suficients per guanyar, però potser no per governar. I és que el procés no té qui el culmini, però ningú ha aconseguit fins ara enterrar-lo.