Vuit incògnites per aclarir

L’abast d'una victòria d'Illa.

El candidat del PSC arriba a la cita amb les urnes donant per descomptat el seu triomf, però amb el dubte de si el creixement pronosticat per al seu grup serà el necessari per convertir-se en president. La reflexió de Pedro Sánchez ha mobilitzat el seu electorat, especialment el que sol votar el PSOE a les generals i abstenir-se a les autonòmiques, i Illa ha tret partit de la polarització entre ell i el candidat de Junts, Carles Puigdemont.

El líder del PSC ha defensat que no refusa cap fórmula de govern plausible, tret de si passa per l’extrema dreta de Vox o bé per la d’Aliança Catalana. Tampoc la de governar en minoria, però Junts ja ha tancat la porta a una sociovergència i encara hi ha dubtes sobre la possibilitat que ERC faciliti la seva investidura si no hi ha majoria independentista, malgrat la por d’una repetició electoral. Els Comuns sí que han sigut clars: volen un Govern progressista i formar part del Consell Executiu.

L’avantatge de Puigdemont sobre ERC.

La promesa tornada de Puigdemont no només ha aconseguit cohesionar les files postconvergents, sinó també el seu electorat. I les seves proclames per una "restitució" han aconseguit fer aixecar del sofà els independentistes que el 2021 es van quedar a casa, segons els sondejos. La demoscòpia indica que aconseguirà el sorpasso a Esquerra, però la incògnita és si Puigdemont pot arribar fins i tot a disputar el triomf a Illa i si disposarà d’una suma independentista que li garanteixi, sense l’extrema dreta d’Aliança, prou vots per recuperar la presidència. ERC serà clau per decantar la balança entre Illa i Puigdemont si finalment no hi ha una majoria clara, però el risc d’una repetició electoral creix.

La majoria DE L’independentisme.

Els postconvergents aspiren a superar amb escreix els republicans i tornar a tenir ells el lideratge de l’independentisme. La seva coalició al Govern només s’ha trencat quan Junts no ha comandat el Palau de la Generalitat; per aquest motiu els republicans els atribueixen "falta de lleialtat". Per això, tenir l’hegemonia no és suficient. JxCat confia a guanyar ERC amb claredat per reeditar l’aliança independentista sense que els republicans tinguin el comandament ni puguin exigir un repartiment equitatiu del Consell Executiu. Per a la suma, però, els dos actors també necessitaran que la CUP salvi els mobles.

El paper decisiu del PP.

El repte del PP és aconseguir superar Vox. Les enquestes auguren un empat, però el que quedi al davant liderarà l’espai polític de les dues forces. Alberto Núñez Feijóo necessita capitalitzar el vot contra els socialistes, quedant al davant de la ultradreta, més encara davant la pròxima cita electoral: les europees del 9 de juny, en què hi haurà un duel Sánchez-Feijóo. El segon repte és que els seus escons siguin decisius. Els populars descarten facilitar la investidura d’Illa, però segons l’operació Collboni, per la qual el PP va votar a favor de l’alcalde socialista, Jaume Collboni, per evitar que Xavier Trias aconseguís la vara de comandament de l’Ajuntament de Barcelona, els dubtes planen.

La irrupció d’Aliança Catalana.

L’extrema dreta independentista pot entrar per primera vegada al Parlament, però ja es traça un cordó sanitari per impedir que condicioni l’activitat parlamentària. El PSC, ERC, Junts, els Comuns i la CUP han deixat per escrit que no pactaran "ni per acció ni per omissió" amb la formació que lidera Sílvia Orriols ni amb Vox per "conformar una eventual majoria d’investidura", però caldrà veure aquesta nit si aconsegueix representació i si aquesta representació és necessària per a una possible investidura de Puigdemont. Junts ha clavat un cop de porta als seus vots, però Orriols defensa que s’ha de donar una "segona oportunitat" a l’expresident, per molt que ell no vulgui el seu suport perquè un aval d’Aliança pot fer caure el suport d’ERC i la CUP i complicar la suma independentista.

La desaparició de Cs.

Els taronges van guanyar les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, convocades després de la suspensió de l’autonomia, i corren el risc de desaparèixer avui. Cs va viure el seu moment dolç en ple apogeu del procés, però Catalunya, el lloc que el va veure néixer, pot acabar sent l’autonomia en què firmi la desaparició. El PP ha posat tots els esforços a concentrar el vot en les seves sigles i la demoscòpia apunta que avui Cs pot sortir del Parlament.

L’impacte A la legislatura de Sánchez.

Les peces d’aquest puzle marcaran l’esdevenir de la continuïtat de Sánchez, amb una primera prova de foc amb l’aprovació dels Pressupostos. Que Illa guanyi amb claredat dona al president del Govern el reconeixement necessari per defensar l’amnistia davant Europa, però la clau serà el futur Govern. Si el candidat socialista aconsegueix ser investit per ERC o Junts, l’altre partit independentista apujarà el preu dels seus vots al Congrés.

Si governa l’independentisme, la capacitat d’acció conjunta a Madrid pot calmar les aigües, ja que no hi ha unilateralitat a l’horitzó i les propostes programàtiques d’aquesta campanya passen, en bona part, per un acord amb el Govern. La reacció d’Esquerra i Junts si Illa governa en solitari i sense el seu aval es preveu més ferotge al Congrés que al Parlament.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La possibilitat d’una repetició electoral.

Si aquesta nit no ofereix majories clares, l’escenari d’una repetició electoral a l’octubre començarà a prendre forma. Això podria incrementar el pols entre Illa i Puigdemont; d’aquí ve que a la resta de formacions a priori no els convenci la idea. Que hi hagi entesa o no dependrà de les forces polítiques.