Armengol nega tractes amb Koldo per a la compra de mascaretes

Sobre com van arribar a contactar amb l’empresa que centra les activitats de la denominada trama Koldo, va afirmar que va ser a través del Ministeri de Transports, però que no recorda totes les converses que va tenir aquells dies, i no descarta que pogués parlar directament amb l’assessor de l’exministre José Luis Ábalos, però "mai" de contractar amb cap empresa, "amb total seguretat i rotunditat", va remarcar. Sí que recorda les converses essencials, com per tancar aeroports, amb el ministre de Transports; sobre els eros amb la ministra Yolanda Díaz, i sobre les ajudes a les empreses amb la ministra Nadia Calviño.

La presidenta del Congrés, que es va plantejar la seva compareixença com un "exercici de transparència", va respondre amb contundència davant les insistents preguntes del portaveu popular Elías Bendodo, que va parlar de "forat negre" que s’investiga a l’Audiència Nacional en relació amb aquests contractes. Així, va remarcar que ella, com a presidenta d’una comunitat autònoma, no estava en la contractació d’expedients, que es feien en funció de criteris tècnics. Va afegir que "mai en la vida" ha sigut pressionada per contractar amb una empresa determinada. "No soc d’aquestes, no sé si m’entén", li va respondre.

Segons l’actual presidenta del Congrés, "simplement hi ha una necessitat, es valora i es tanca una contractació", i de fet no sabia el nom de Soluciones de Gestión –empresa a la qual es va rebutjar una segona oferta un mes després, el maig del 2020– i és ara quan ha conegut els detalls dels expedients. En tot cas, va diluir l’elecció de Soluciones de Gestión en una compra general de 430 tones de material i altres despeses relacionades amb la pandèmia per un total de 38 milions d’euros.

Sobre la seva relació amb Koldo García, Armengol també va respondre a preguntes del diputat de Vox Jorge Campos, reconeixent que el coneixia com a assessor del ministre Ábalos, a qui acompanyava en les seves visites a les Balears, si bé no recorda les "comunicacions concretes amb aquest senyor perquè no era res transcendent". Davant la insistència del diputat dels d’Abascal, la presidenta del Congrés li va recordar: "Era un assessor del Ministeri de Transports, ¿eh?, tot i que ara es té d’ell la imatge que es té".

Quant a un dels capítols més controvertits, relatius a la reclamació feta a l’empresa al comprovar-se que els tapaboques no eren de la qualitat FFP2, que era la contractada, Armengol va afirmar que "s’ha construït la notícia falsa que eren fake", però això no és correcte. Així, va explicar que es tractava d’unes mascaretes amb més protecció que les quirúrgiques i a les quals es podia donar "ús civil", essencial durant la desescalada en una comunitat amb l’activitat turística que té les Balears. Per això es van mantenir en estoc i es va reclamar formalment quan es va declarar el final de la pandèmia, el 6 de juliol del 2023. "Qui deixa aquesta reclamació aturada és el Govern actual", a les Balears, va assenyalar, per afegir en un altre moment de la seva compareixença que si aquest expedient ha caducat "és perquè l’han deixat caducar".

El relat del PP

Segons el seu parer, això passa perquè des del PP ja tenen el relat: "No els interessa la veritat del que ha passat, sinó enfangar-me a mi perquè soc la presidenta del Congrés dels Diputats". Un altre punt que va voler aclarir és el relatiu al que s’ha dit sobre la certificació d’idoneïtat del material rebut. En aquest sentit, va manifestar que aquesta certificació es va limitar a confirmar que les mascaretes s’havien rebut.

Retret de la fiscalia europea

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

La fiscalia europea es va queixar, en el moment en què va obrir diligències sobre els contractes que la trama Koldo va firmar amb les administracions socialistes a les Canàries i les Balears, de no haver sigut informada sobre les indagacions a Espanya que afectaven fons europeus. Així ho detalla el decret del 4 de març pel qual l’organisme europeu va procedir a l’obertura formal de la seva investigació.

El document especifica que Anticorrupció no «va fer cap referència a l’existència de sospites d’irregularitat a tals contractes ni es va acompanyar de [...] els informes que la unitat adscrita de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil havia elaborat». I recorda que s’havia acordat remetre tota aquesta documentació.