Auge i caiguda de Ciutadans

Ho va fer amb un líder jove, Albert Rivera, un advocat empleat a La Caixa amb passat de nedador que va ser elegit de manera inesperada en aquest congrés fundacional de l’estiu del 2006: per ordre alfabètic de nom de pila. Però abans d’aquesta història, que va trigar anys a transcendir, un repàs de l’ascens i caiguda del que primer va ser Ciutadans i després Ciudadanos.

El 2006, Ciutadans va entrar al Parlament, amb Rivera com a cap de llista, amb el seu nu com a cartell de campanya. Va aconseguir tres diputats en el que va ser un èxit més que considerable: la Cambra catalana feia un quart de segle que tenia els mateixos actors. El 2017, amb Inés Arrimadas com a presidenciable, i en el context d’una Catalunya crispada després del referèndum i l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, va fregar el cel: va guanyar les eleccions autonòmiques catalanes, tot i que no va tenir opció de governar.

Ciutadans va exportar el seu projecte a la resta d’Espanya, on va tenir l’oportunitat de ser l’àrbitre decisiu i va aspirar fins i tot a dirigir el Govern central algun dia. Va aconseguir representació i poder en ajuntaments i comunitats autònomes, i una presència notable al Parlament europeu. Però ara ja de tot això en queden les restes, que ben aviat seran ruïnes: uns 300 regidors a tot Espanya, 10 d’ells a Catalunya, i sis eurodiputats que aviat deixaran de ser-ho. Els sis diputats que tenien al Parlament tanquen una era al quedar-se fora de la Cambra catalana. Del tot, en l’època del 155, a l’adeu, quan s’acosta l’amnistia.

Rivera va acabar dimitint

Abans que a Rivera li quedés petita Catalunya, no van faltar entrebancs en el camí. I la seva decisió d’associar-se a la plataforma Libertas per acudir a les eleccions europees va generar un conflicte intern, per la proximitat de la plataforma triada amb la ultradreta.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Rivera va acabar dimitint i va abandonar la política l’11 de novembre del 2019, hores després que Ciutadans caigués de 57 a 10 diputats al Congrés. Amb el temps, i en el context del daltabaix gradual del partit, també Inés Arrimadas va tirar la tovallola: va deixar la presidència del partit el gener del 2023 i la política el juny passat.

Ciutadans viu ara els seus últims dies, que no seran de glòria. L’encarregat d’apagar el llum a Catalunya ha sigut Carlos Carrizosa, del qual quedarà com a record un vídeo electoral, Carrizosa al desnudo, en el qual semblava apostar-ho tot a la crida al vot cunyat, amb un punt de plagi a Pantomima Full. Però el nu de Carrizosa no era el de Rivera. I aquesta història s’ha acabat.