Auge i caiguda de Ciutadans

Ho va fer amb un líder jove, Albert Rivera, un advocat empleat a La Caixa amb passat de nedador que va ser elegit de manera inesperada en aquest congrés fundacional de l’estiu del 2006: per ordre alfabètic de nom de pila. Però abans d’aquesta història, que va trigar anys a transcendir, un repàs de l’ascens i caiguda del que primer va ser Ciutadans i després Ciudadanos.

El 2006, Ciutadans va entrar al Parlament, amb Rivera com a cap de llista, amb el seu nu com a cartell de campanya. Va aconseguir tres diputats en el que va ser un èxit més que considerable: la Cambra catalana feia un quart de segle que tenia els mateixos actors. El 2017, amb Inés Arrimadas com a presidenciable, i en el context d’una Catalunya crispada després del referèndum i l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, va fregar el cel: va guanyar les eleccions autonòmiques catalanes, tot i que no va tenir opció de governar.

Ciutadans va exportar el seu projecte a la resta d’Espanya, on va tenir l’oportunitat de ser l’àrbitre decisiu i va aspirar fins i tot a dirigir el Govern central algun dia. Va aconseguir representació i poder en ajuntaments i comunitats autònomes, i una presència notable al Parlament europeu. Però ara ja de tot això en queden les restes, que ben aviat seran ruïnes: uns 300 regidors a tot Espanya, 10 d’ells a Catalunya, i sis eurodiputats que aviat deixaran de ser-ho. Els sis diputats que tenien al Parlament tanquen una era al quedar-se fora de la Cambra catalana. Del tot, en l’època del 155, a l’adeu, quan s’acosta l’amnistia.

Rivera va acabar dimitint

Abans que a Rivera li quedés petita Catalunya, no van faltar entrebancs en el camí. I la seva decisió d’associar-se a la plataforma Libertas per acudir a les eleccions europees va generar un conflicte intern, per la proximitat de la plataforma triada amb la ultradreta.

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

Rivera va acabar dimitint i va abandonar la política l’11 de novembre del 2019, hores després que Ciutadans caigués de 57 a 10 diputats al Congrés. Amb el temps, i en el context del daltabaix gradual del partit, també Inés Arrimadas va tirar la tovallola: va deixar la presidència del partit el gener del 2023 i la política el juny passat.

Ciutadans viu ara els seus últims dies, que no seran de glòria. L’encarregat d’apagar el llum a Catalunya ha sigut Carlos Carrizosa, del qual quedarà com a record un vídeo electoral, Carrizosa al desnudo, en el qual semblava apostar-ho tot a la crida al vot cunyat, amb un punt de plagi a Pantomima Full. Però el nu de Carrizosa no era el de Rivera. I aquesta història s’ha acabat.