La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura

La marxa de Junqueras, no obstant, podria ser només temporal. La seva intenció és deixar la presidència per "obrir un procés de reflexió i escolta activa abans de decidir el seu futur". És a dir, que se’n va per rearmar-se i calibrar si té marge per tornar a aspirar a la presidència del partit al conclave del novembre.

Aquest moviment de Junqueras es produeix després que la seva decisió de dimarts, quan va anunciar que volia seguir i liderar la reconstrucció del partit, xoqués amb resistències internes. La principal, la de qui ha sigut en els últims 13 anys la seva número dos en el partit, la secretària general Marta Rovira. Ella, a diferència de Junqueras, va ser partidària des del primer moment que, després de la patacada, els dos optessin per anar-se’n.

Així, la decisió de Junqueras d’anar-se’n després de les europees s’ha d’interpretar com un intent d’evitar un cisma ara, però guardant-se la carta de tornar més endavant. Des que va sortir de la presó amb l’indult, la seva intenció ha sigut sempre la de continuar liderant el partit per, algun dia, temptejar si podia tornar a ser el candidat a la presidència de la Generalitat.

Risc de cisma

El que no està clar és que ERC pugui evitar aquest cisma. Si Junqueras deixa la presidència però no descarta tornar, Rovira ja ha comunicat que farà al contrari. A través d’una carta que es va fer pública només uns minuts després de conèixer-se la decisió de Junqueras, Rovira va explicar que ella descarta per complet tornar a presentar-se a la reelecció. "Com a militant de base, i per coherència, he comunicat als companys i companyes de la direcció nacional que no em presentaré a secretària general en el pròxim congrés nacional", va exposar.

En resum, el partit corre el risc de dividir-se entre partidaris de la via Junqueras i els partidaris de la via Rovira. Els primers són els que advocarien perquè la patacada electoral de diumenge no es tradueixi en un canvi radical de lideratges en el congrés del novembre. Els segons serien els partidaris de la renovació.

La divergència entre Rovira i Junqueras ja es va donar en la primera reunió de l’executiva després de la debacle, dilluns, que es va convocar per analitzar els mals resultats. Segons fonts coneixedores, mentre Junqueras ja va deixar entreveure que volia seguir, Rovira va advocar per una "transició tranquil·la" de lideratges. Una manera de suggerir que, tot i que no de forma immediata, tant ella com Junqueras havien de començar a pensar a fer les maletes. La tensió que es va dibuixar dilluns va acabar esclatant ahir en una nova reunió de la direcció de més de quatre hores.

Aquest xoc arriba en el pitjor moment per als republicans, ja que d’aquí a una setmana comença la campanya electoral de les eleccions europees. Això significa que tindran complicat que el focus no estigui posat més en la situació interna que en la mateixa contesa electoral. I a partir d’aquí sorgeixen molts dubtes, com per exemple si Junqueras i Rovira compartiran mítings com sí que havien fet en la campanya de les eleccions catalanes. A més, els problemes per a ERC no acaben en només com afrontar aquest debat intern. La situació se li complica perquè ha d’afrontar un segon debat en paral·lel: si accepta negociar amb el PSC per desencallar la investidura de Salvador Illa o si, per contra, es manté al marge. Tota aquesta reflexió haurà de fer-ho amb el partit escapçat –sense Junqueras–, amb la secretària general en situació d’interinitat i amb la seva altra cara visible, Pere Aragonès, a punt de deixar la carrera política.

Notícies relacionades

Declarada nul·la la sentència contra Puig Antich

Illa aposta per quadruplicar els recursos de l’Agència Tributària

La línia oficial del partit ara és que no negociarà la investidura d’Illa i que el PSC ha d’entendre’s amb Junts. No obstant, ja han aparegut algunes veus que no pensen el mateix. El primer a fer el pas ha sigut l’exdiputat al Congrés Joan Tardà. Ja fa anys que està allunyat de la primera línia política, però continua mantenint ascendència entre la militància. Tardà ha defensat en un article a EL PERIÓDICO que el republicanisme "no ha de caure en la temptació de retirar-se als quarters d’hivern". Ell advoca per una "col·laboració" amb el PSC en "el marc d’una oposició constructiva o d’altres fórmules". Aquest debat, per tant, també està servit.

Per resoldre algunes de les incògnites, Junqueras compareixerà avui a les nou hores des de la seu del partit. La pregunta del milió és què ha passat en les 24 hores que van des que va anunciar que seguia fins que va anunciar que se n’anava. La resposta més plausible és el rebuig intern de la seva decisió de seguir i és un rebuig que, en 13 anys al capdavant del partit, mai s’havia manifestat així.