Continuïtat a la vista

Amb estabilitat, creixement econòmic i sense cap escàndol polític d’entitat, l’habitual és que un president –si la constitució del seu país ho permet– revalidi el mandat.

Això és el que molt probablement passarà a la República Dominicana, tal com ho prediuen totes les enquestes. Així les coses, Luis Abinader, actual president, adinerat home de negocis i líder d’una formació creada per ell mateix (el Partit Revolucionari Modern) després de perdre unes eleccions internes en el si de la seva anterior formació, l’històric Partit Revolucionari Dominicà, serà reelegit amb més de la meitat del sufragi dels seus conciutadans.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

La singularitat, en aquestes eleccions, rau en la candidatura de Leonel Fernández, ja tres vegades president (durant els mandats 1996-2000, 2004-2008, 2008-2012), i gairebé pròcer del país. Fernández, històric líder del Partit d’Alliberament Nacional i un dels artífexs de la "modernització" de la República Dominicana, fa cinc anys va crear el seu propi partit (Força del Poble) i avui, als 70 anys, torna a l’arena electoral, malgrat que les enquestes no li són propícies i, tret de sorpreses, difícilment passarà del 35% dels sufragis. En aquest sentit, sorprèn com algú tan reputat en l’escena política nacional i internacional s’hagi llançat a una competició que no li és favorable. A més d’Abinader i Fernández, també es presenta un altre contendent, Abel Martínez, del citat i en altre temps hegemònic Partit d’Alliberament Nacional, però els sondejos el situen en un llunyà tercer lloc, amb poc més del 10% del vot.

Si les enquestes no fallen, la qüestió de la jornada electoral de demà raurà en si Abinader podrà aconseguir la majoria d’escons a les dues cambres, el Senat i el Congrés, i així impulsarà sense obstacles el seu programa, on algunes reformes són crucials. Aquesta qüestió és rellevant, ja que a la República Dominicana la disciplina partidària no és una divisa comuna i el clientelisme continua sent un mal crònic.