El fill de papà es fa líder

La campanya puja de temperatura, però el candidat del Partit Revolucionari Modern (PRM) compta amb un aparell de suport a les xarxes que atura les acusacions que fa l’òrbita conservadora de Leonel Fernández amb el hashtag #TeConozcoBacalao.

Abinader compareixia en "la setmanal" quan una enquesta de Gallup va sortir donant-li el 60% dels sufragis. Entre batxata i confeti, en vídeos feliços d’Instagram, colles de fans i col·laboradors a l’americana animen els esdeveniments del PRM mostrant la mà dreta amb quatre dits oberts i doblat el polze: els quatre dits per quatre anys més, la petició del president.

El mandatari que se sotmet a la reelecció, en comicis que gairebé són un plebiscit, es diu Luis Rodolfo Abinader Corona. Té 56 anys, és empresari, amo d’Abicor, constructora, cimentera i cadena d’hotels que segueix l’estela fundadora del seu pare, i amb la qual ha fet una fortuna de 70 milions de dòlars, segons la declaració de patrimoni que va formalitzar a l’arribar a la presidència.

La seva història empresarial és una altra de les que per tot Iberoamèrica protagonitzen fills de les nombroses i influents colònies de l’emigració siriana i –en el cas dels Abinader– libanesa.

Lobbistes espanyols

Abans de l’agost del 2020, quan va arribar al poder, l’empresari Abinader era una promesa al qual lobbistes espanyols han assessorat en la seva carrera política. Entre ells, José Bono, l’expresident del Congrés, exministre de Defensa i expresident de Castella-la Manxa, o l’empresari i editor andalús Manuel Domínguez, que és a més autor d’una elogiosa biografia del polític dominicà: Luis Abinader, una nueva manera de gobernar. Aquest últim el va passejar per saraus a Madrid l’any de la prepandèmia i el presentava com "el pròxim president dominicà".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Fundat el 2014 com una escissió del Partit Revolucionari Dominicà, el PRM va entrar en només dos anys a la Internacional Socialista. El partit d’Abinader es declara socialdemòcrata. En la nomenclatura de la formació hi ha un president i una secretària general que no són Abinader. Al càrrec d’aquest en aquesta estructura li donen una altra denominació: "líder". Tanta sinceritat en un escalafó pot xocar a Europa, però no ho és en la tradició d’un partit que hereta l’estela d’Hipólito Mejía, que també va governar, i que els seus seguidors anomenen "papà".

Ara, aquest fill polític del papi Mejía s’encamina a una molt probable reelecció. Compta amb un suport notable entre la diàspora dominicana als EUA i Europa, això que a Santo Domingo anomenen "el vot d’ultramar". I té en el seu historial sonades obres públiques, un bo social que titllen de clientelista; també la deportació de 175.000 immigrants indocumentats haitians, la inflació baixant al 3,03% i l’atur (en un país amb mitja economia submergida) del 5,4%. Però la macroeconomia no juga bé a la lliga de les xarxes socials. En aquest camp triomfen els gruixuts i estridents missatges d’una narrativa que mira d’unir la imatge del líder al corrent de notícies falses i estridències a Espanya, mullant-lo en el cas Koldo, per exemple, o amb eslògans com "Sánchez va viatjar 33 vegades a RD en vols secrets..." Una altra dreta amb el Falcon donant voltes.