L’estat de negació del PP

Alberto Núñez Feijóo ha aportat el seu propi gra de negació a la política del PP: és inexacte que Pedro Sánchez hagi acabat, per dir-ho d’alguna manera, amb el procés o, més ben dit, amb la majoria independentista, com s’ha pogut veure en les eleccions del 12 de maig. Tot i que Feijóo també ha assumit que el PSOE és feble davant la banda terrorista ETA, aquest estat de negació no ha sigut de la seva pròpia collita; ja estava consagrat quan va arribar a la presidència del PP al quedar fulminat Pablo Casado per Isabel Díaz Ayuso.

Feijóo ha continuat amb aquest discurs i l’ha emfatitzat més encara, però ara afegeix que el final de la majoria independentista que difonen el PSOE i el PSC és fake, que, en realitat, el president del Govern ha ressuscitat Carles Puigdemont i Junts i, fins i tot, que el faria (o el farà, qui sap) president de la Generalitat.

Aznar va negociar amb el Moviment Basc d’Alliberament Nacional, com el va anomenar llegint un paperet, davant les càmeres de televisió quan va anunciar el 1998 que mantenia converses amb la banda terrorista ETA. Els terroristes volien que els anomenés Moviment Nacional d’Alliberament Basc, i Aznar ho va complir tot i que amb un ball de paraules. Va prometre que seria "generós", però no ho va aconseguir. Arriola, el seu íntim assessor, i d’altres no ho van aconseguir. A partir de la frustració de portar la pau, ningú més podria d’ara endavant ni intentar-ho ni aconseguir-ho. I sí així s’intentava se les hauria amb la tenaç oposició del PP d’Aznar i dels seus successors.

Rajoy va acusar al Congrés Zapatero de trair els morts, malgrat que el líder socialista li va informar en privat que obriria una línia de negociació perquè els terroristes deixessin de matar i li va retre, fins on podia, comptes sobre aquests contactes. Però el PP va mantenir la seva denúncia i va acusar Zapatero de "vendre Navarra" en aquestes negociacions.

ETA va deixar primer de matar i es va dissoldre més tard. Però el PP va seguir amb la presència d’ETA en la vida política espanyola, servint-se de les víctimes de la violència etarra i de les seves associacions, a les quals ja havia mobilitzat contra la presumpta traïció de Zapatero. I amb l’entrada en escena d’EH Bildu, com a producte de l’abandonament de la violència terrorista, s’hi va aferrar com un clau roent per continuar col·locant ETA al centre de l’escena política. Li era rendible a la resta d’Espanya, a excepció d’Euskadi.

Segons dèiem, Núñez Feijóo ha aportat ara a l’estat de negació respecte d’ETA l’estat de negació respecte a l’independentisme. Abans del 12M, Sánchez havia de fer president a Puigdemont, que li havia donat els set vots a canvi d’una llei d’amnistia. Una llei, tot s’ha de dir, que havia impulsat ERC, després d’haver exigit amb èxit els indults. ¿Hi ha alguna possibilitat que Núñez Feijóo pugui veure la seva profecia autocomplerta amb els partits sobiranistes a Catalunya? ¿Hi deu tenir res a veure que Espanya ha obtingut a l’informe PISA 2022 el seu pitjor resultat històric en matemàtiques amb la facilitat amb què està entrant als caladors de vots independentistes, incloent-hi la base d’ERC, el missatge de Puigdemont? ¿O és simplement la intel·ligència emocional del president la que aconsegueix guanyar adeptes a aquestes hores perquè li permetin ser el president de la Generalitat?

Puigdemont diu: jo sumo més amb ERC i la CUP que el PSC amb els Comuns. Per tant, puc governar. I de forma més coherent (sobiranisme). La majoria del Parlament de 135 diputats són 68. El PSC, Comuns i ERC en tenen 68. Majoria absoluta. Puigdemont n’ha tret 35, als quals si hi sumen els 20 d’ERC i els 4 de CUP arriben a 59. Descartem, doncs la majoria absoluta.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En majoria simple, afirma Puigdemont, tindria més sís que nos. ¿Per què desqualifiqueu d’entrada la meva proposta de ser president? Perquè Puigdemont no és una alternativa, sinó el castell en l’aire, Junqueras dixit. ¿Però home, que potser Feijóo no va guanyar com Salvador Illa les eleccions del 23 de juliol i Sánchez va acabar a la Moncloa?, afirma el president. O no va passar el mateix amb Trias, que va vèncer i Collboni es va alçar amb l’Ajuntament de Barcelona?

Problema: no és suficient que ERC li doni els vots. La gran carta no és aquesta: la gran carta és que el PSC s’abstingui. Perquè per aconseguir més sís que nos, Puigdemont necessita aquesta abstenció. Ell emfatitza el càlcul matemàtic dels sís i els nos i la gent diu: Escolta, és cert això de Feijóo i de Collboni. Per què no donar-li els vots en lloc de fer president Illa. Perquè ERC ha de votar sí a Illa per sumar-ne 68, no en fa prou amb abstenir-se. Puigdemont té l’habilitat d’aparèixer com l’aconseguidor de coses que semblen impossibles.