La República Dominicana aixeca un mur amb participació espanyola

El decret governamental dominicà 276/21 va classificar com a "informació reservada" i "assumpte de seguretat nacional" tot allò relatiu a la licitació 2022-2023. I aquestes xifres i expressions són les claus burocràtiques amb què es guarda la contracta per a la construcció d’una tanca fronterera que separi la República Dominicana del seu veí, Haití, la torturada població de la qual s’enfonsa en la pobresa i la violència.

La informació sobre l’obra està compartimentada. Saber tot allò concernent al que en l’argot oficial dominicà anomenen reixat perimetral intel·ligent està a l’abast de poques persones: el president, Luis Abinader, alguns dels seus assessors –inclosos espanyols–, el ministre de Defensa, Carlos Luciano Díaz Morfa, el general de Brigada Antonio Núñez, l’advocat Alfredo Yeger, coronels i altres oficials de la força militar que patrulla amb boogies, motos i 4x4 els trams ja realitzats... i una empresa espanyola que actua com a subministradora.

Un gran secretisme ha envoltat el procés administratiu d’una de les principals obres públiques de l’etapa Abinader, la promesa electoral que el president i candidat ven com a complerta. Però ha transcendit després de l’adjudicació que un consorci de dues firmes locals d’"enginyeria de construcció", Compreica i Obinsa, en són els executors principals, amb un pressupost de 2.000 milions de pesos dominicans (32 milions d’euros) en la seva primera fase, i prop de 300 milions d’euros en la seva totalitat.

Ulls especials

Entorn de les dues enginyeries dominicanes orbiten en la contracta altres empreses amb un paper subsidiari, i entre aquestes podria enquadrar-se l’espanyola Escribano Mechanical Engineering SL, si no fos perquè alguns productes d’aquesta empresa no tenen res de subsidiari i sí de fonamental.

La tanca fronterera dominicana és la segona que separa països a Amèrica, després de la que va iniciar Donald Trump a la ratlla dels EUA amb Mèxic. Hi ha 58 línies frontereres emmurallades més al planeta, des de talussos artillats de sorra a l’antic Sàhara espanyol fins a la muralla de llistons d’acer de Grècia amb Turquia, el mur de formigó de Gaza o el de filferro electrificat de Corea... però només 10 serien comparables a la dominicana.

I entre els seus precedents més semblants hi ha el reixat de Melilla. En el cas dominicà, es tracta de 391,6 quilòmetres de longitud per 3,90 metres d’altura, amb una còfia d’afilada concertina, i de 161 quilòmetres de carretera de doble via per a les patrulles militars.

El traçat, que s’ha fet sense consulta prèvia a Haití i que encara dista de veure’s acabat, creua cinc províncies dominicanes. Es distribueixen en el recorregut unes portes en les quals l’Exèrcit dominicà pot filtrar la multitud haitiana que diàriament mira de passar a Santo Domingo. Hi ha 74 torres de vigilància previstes entre trams de mur de formigó i filferro.

Però el que agermana més aquest reixat amb el de Melilla són els ulls. L’Exèrcit dominicà ha comprat a Espanya el sistema electro-òptic OTEO-S. El proporciona Escribano, firma que de taller de reparació de blindats ha esdevingut una de les principals empreses d’armament i seguretat de la indústria espanyola de Defensa. Escribano també equipa amb aquests visors les patrulles frontereres de la Guàrdia Civil per al seu Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE). El sistema OTEO-S incorpora càmeres tèrmiques, GPS, telèmetre làser, un software de gestió... tot carregable en cotxes patrulla i combinable amb el que capti una esquadrilla de petits drons de vigilància. Cada pack costa 450.000 euros a Europa.

No és l’únic fil espanyol present a l’obra. Enviats del Ministeri de Defensa dominicà van buscar a Espanya l’any passat contractar assessorament i validacions tècniques per a la tanca, amb una oferta econòmica formulada des de Santo Domingo.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Es tractava de contractar aval per a alguns elements polèmics de la construcció. Però en aquell país no entra en la polèmica tant el cable de concertina que corona la tanca com certs detalls més empresarials. Potser que l’adjudicatària Compreica SAS és propietat d’un enginyer, Héctor Then, que va liderar la plataforma Constructores con Papá. Aquest papà no és Abinader, sinó el pare polític del seu partit, l’expresident Hipólito Mejía.

Però aquestes són situacions de la política dominicana. Resulten més exportables les que tenen a veure amb la xenofòbia que impulsa el projecte. Si Abinader pot demanar la reelecció presumint d’aquesta tanca, i el seu Govern emetre vídeos promocionals com si es tractés d’una carretera o un hospital, és perquè l’electorat dominicà compra el producte. El 2022 i principis del 2023, entitats opositores i no tant van muntar les Marxes Patriòtiques RD per exigir el final de la immigració haitiana en territori dominicà.