La República Dominicana, focus electoral del PSOE a Amèrica

Motiu: el I Fòrum de Governs Progressistes de Llatinoamèrica. Entre els asseguts a la taula, el xilè Gabriel Boric, el colombià Gustavo Petro, l’argentí Alberto Fernández... Qui va oficiar d’amfitrió en la trobada, Luis Abinader, es presenta aquest diumenge a la reelecció.

No és el país més gran ni el més ric de la regió Amèrica Central-Carib, però sí que és un enclavament estratègic per a les relacions internacionals del PSOE. Complimentat per Abinader, Pedro Sánchez va dirigir la trobada com a president de la Internacional Socialista. En aquest club va entrar amb aval espanyol el Partit Revolucionari Modern (PRM), formació amb què Abinader aspira a reeditar mandat.

Les eleccions d’aquest 19 de maig a Santo Domingo no són uns comicis antillans qualssevol. Està en joc el poder en un lloc d’acollida per a figures en actiu i gerros xinesos d’òrbites diferents del PSOE, també distants, algunes, de l’actual executiva. En aquests comicis podrà votar com un dominicà més Felipe González, ja que Abinader li va concedir la nacionalitat honorífica el 2 de febrer del 2022.

Terra de promissió

Quan als socis del processat Koldo García els ha sentit la Guàrdia Civil plans per moure diners a Santo Domingo, o quan l’expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales va ser portat d’aquell país per aquest cos policial, no eren sens dubte els primers de la galàxia socialista que buscaven a Dominicana una terra de promissió.

En un discret xalet de Mairena del Aljarafe té el seu domicili una societat de nom escassament andalús: Ferrocarril Metropolitano de Santiago de los Caballeros SL.

Què pinta a 10 quilòmetres de Sevilla la seu social d’una firma creada per explotar el tren de la segona ciutat dominicana és una d’aquestes singulars preguntes que suscita l’espessa xarxa de relacions entre política i negocis a l’eix Madrid-Santo Domingo.

La firma està activa, si bé no presenta comptes des del 2018, i el seu president és Manuel Domínguez Moreno. Empresari i editor de Huelva, veterà en la capil·laritat del socialisme andalús, l’inversor que es va quedar amb les restes del finat Diario 16, Domínguez és també "assessor social i polític" de Luis Abinader. Així denomina la feina que desenvolupa amb el president dominicà.

"Aquesta empresa és de la meva exdona, jo ja no tinc res a veure-hi; és de fa 30 anys...", assegura Domínguez a EL PERIÓDICO en conversa telefònica des de Santo Domingo. En la firma figura, efectivament, Delia Katerine Sued Von Ruster, però no com una executiva actual, sinó donada de baixa al Registre Mercantil el 2011 per donar pas a Domínguez. Delia Katerine és filla d’una saga milionària entorn d’un cognom, Sued, tan libanès com Abinader i hegemònic en la indústria farmacèutica dominicana.

La SL Ferrocarril Metropolitano de Santiago de los Caballeros continua activa i amb més de mig milió d’euros de capital desemborsat, precisament quan el Govern Abinader ven com a èxits de la legislatura les dues principals obres públiques fetes durant el mandat. Un és un reixat per tota la frontera per impedir l’entrada irregular d’haitians que fugen de la violència i la fam; l’altra és el "monoraïl" de Santiago, un modern tren, de moment amb 13 quilòmetres de traçat del seu únic raïl, la primera fase del qual suposa 370 milions d’euros d’inversió.

La SL sevillana de l’assessor d’Abinader és un exotisme en un negoci que ha acabat sent francès. Per la influència de l’ambaixada gal·la a Santo Domingo i l’oferta de vagons d’Alstom han deixat enrere sense èxit les exploracions que amb les espanyoles Renfe i Feve va fer la firma que presideix Domínguez.

L’empresari no sols té societats a Espanya; també a la República Dominicana, Ética y Humanidades de la Comunicación, sobre "assessoria política i de sociologia". Diu Domínguez que la seva relació amb Abinader no és estreta, que el president "és un client més". Però això no és obstacle perquè hagi escrit un llibre, Luis Abinader, un nuevo estilo de gobernar, que, el 9 de març del 2023, li va presentar al Centre de La Rioja de Madrid l’andalusa Carmen Calvo, llavors vicepresidenta cessant del Govern i avui presidenta del Consell d’Estat.

Com a editor de Diario16+ una evolució digital de la vella capçalera, Domínguez no escatima elogis al president dominicà. Per aquesta web, la secció d’opinió del qual porta l’exdiputada socialista Beatriz Talegón, desfilen articles dedicats a Abinader amb títols com "Luis Abinader garanteix un Nadal segur, digne i ple d’alegria per a tots els dominicans", "Abinader protegeix el seu poble del canvi climàtic", "Abinader va saber des del principi que calia actuar contra el canvi climàtic" o "Abinader ho dona tot pel seu poble, una vegada més".

Bono va anar a servir

Quan, el 12 de maig del 2013, l’expresident del Congrés i de Castella-la Manxa i exministre espanyol de Defensa José Bono va dir davant els micròfons que el portava a la República Dominicana "un interès desinteressat", estava consolidant una nova etapa vital. Domínguez, que es va dir "amic històric" de Bono, l’havia portat a Santo Domingo com a aval per a un altre amic, empresari cimenter ficat en política de nom Luis Abinader. Acabaven de fundar l’Institut d’Estudis de Polítiques Públiques, catapulta per a qui avui presideix la República Dominicana.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Aquell empresari novell va complimentar Bono quan va arribar al poder. En un dels primers decrets extraordinaris, per la via legal de la "naturalització privilegiada", que permet al president convertir en dominicà qualsevol forà, José Bono Martínez, d’Albacete, va passar a ser ciutadà de la república antillana sense renunciar a la seva filiació espanyola.

Quatre anys després, aquest 18 de febrer, Carolina Mejía, la secretària general del PRM, el partit d’Abinader, cridava en un reel d’Instagram a guanyar l’alcaldia de Santo Domingo: "El nostre president ja ha votat, Pepe Bono ha votat, Fito ha votat, tots votem...". I allà apareixia Bono somrient, al costat d’Abinader, mostrant tots dos el seu dit tacat de la preceptiva presa d’empremta dactilar.