Gastar diners en campanyes d’igualtat

Una, la greu falta de cultura d’aquest país. La campanya portava tres segells: Ajuntament d’Almeria, Ministeri d’Igualtat i el fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Amb un mínim de coneixement se sap que el ministeri transfereix els diners del pacte a entitats locals, responsables de la gestió dels diners i del contingut. Però part de les xarxes, amb molt interès, van orquestrar una campanya en contra del ministeri en lloc de l’ajuntament. Fins i tot es van sumar mitjans a aquest despropòsit. Després, van callar quan l’Ajuntament d’Almeria (PP) va reconèixer el seu error i el Ministeri d’Igualtat va retirar el finançament per incompliment. Però ja és igual, part de la població es va quedar amb la mentida.

La segona cosa que evidencia és la poca serietat amb què diversos ajuntaments es prenen aquestes qüestions, quan encarreguen campanyes a qualsevol i no a especialistes. Aquest cartell va passar per moltes mans i ningú el va parar. I no és el primer cop que passa amb una campanya encarregada per entitats del PP i pagada amb els fons públics. El 2021, la guia de l’Ajuntament de Marbella sobre prostitució com a "sortida laboral". El 2022, la Xunta de Galícia i les dones que sortien a córrer amb malles. Al març, el cartell d’un poble de Pontevedra sobre un sopar "per a dones". O és ignorància o ja sembla mala fe.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Això no treu que els que hem anat com a expertes a les sessions de revisió del Pacte d’Estat hàgim sol·licitat, per activa i per passiva, un control exhaustiu previ d’aquests contractes perquè després passa el de sempre. Que els moviments reaccionaris aprofiten aquestes ocasions per carregar contra el ministeri, el feminisme, gastar diners en campanyes i sumar el negacionisme de la violència de gènere.

Està molt bé que tantes persones hagin reaccionat contra el cartell, però sorprèn que els negacionistes només carreguin contra un contingut segons el logo que porti. Si volen poden sumar-se també en contra del SAP (sistema informàtic) que encara s’aplica als jutjats i que separa mares i fills a les custòdies i les tracta a elles de manipuladores davant d’una justícia cega amb la violència de gènere i els seus pares agressors. Ho dic perquè el creador d’aquesta falsa teoria és un individu, Richard Gardner, que va deixar escrites frases com que "es considera que el nen abusat sexualment és la víctima, tot i que pot iniciar trobades sexuals seduint l’adult", que "la societat és excessivament moralista i punitiva" amb la pedofília o que "el sexe entre adults i nens no ha de ser dolent". Però per a això no hi haurà negacionisme perquè, per molt que manipulin i posturegin, l’única veritat és que les agressions sexuals contra la infància no els importen.