Una segona volta per a Junts i ERC

Ni 15 dies hauran transcorregut entre l’últim acte abans de les eleccions catalanes del 12 de maig i el tret de sortida de la campanya electoral per a les europees, que comença oficialment divendres a la matinada amb esdeveniments dijous a la tarda. Un context que no és el millor escenari per encarar unes negociacions per a la configuració de la Mesa del Parlament i del futur Govern que totes les formacions volen que transcendeixin lluny dels focus i del soroll. El calendari, però, condiciona. El dia 9 de juny hi ha nova cita amb les urnes i el dia 10 és l’última jornada per constituir el nou hemicicle català. Això implica, també, l’elecció del nou president o presidenta de la institució, una carta que pot servir per desencallar després la investidura del futur president.

Es tracta d’una data límit, perquè podria constituir-se abans. Està en mans del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, fixar el dia. Però res fa pensar que hi hagi incentius per avançar-ho i fer-ho coincidir amb la campanya europea, tret que els republicans intuïssin que s’estigui gestant un pacte que no els inclou, cosa que a hores d’ara sembla remot. A més, el resultat d’aquesta negociació marcarà el futur camí dels pactes per a la investidura i, abans dels comicis europeus, ningú voldrà ensenyar les seves cartes.

La possibilitat que ERC pugui afegir-se a una fórmula amb el PSC i els Comuns serà un ariet per a Junts durant els pròxims 15 dies. La candidatura liderada per Toni Comín plantejarà els comicis com una revàlida de l’avantatge que van treure als republicans el 12M, quan la debacle d’ERC va deixar una diferència de 13 escons entre un i altre, i gairebé vuit punts.

Illa o Puigdemont

Comín ho farà mirant de situar els republicans en la disjuntiva de fer president Illa o a Carles Puigdemont, malgrat que les possibilitats que prosperi la investidura del líder de Junts són remotes. Els socialistes, que s’haurien d’abstenir, ja ho han descartat.

Però el 9J també estarà present la batalla pel relat a Europa. Les últimes eleccions europees les va guanyar Junts, deixant el PSC en segon lloc i ERC, en tercer. Llavors, la candidatura liderada per Puigdemont va aconseguir treure gairebé un milió de vots; els republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant malgrat estar entre reixes, en van aconseguir 733.401, molts més que diumenge passat.

Notícies relacionades

El CNI adverteix d’una multiplicació dels cibercriminals

Romeva deixa la presidència de la Fundació Irla per la seva inhabilitació

Ara, Comín i Diana Riba (ERC), els nous caps de llista, buscaran ratificar el treball fet al continent a favor de la internacionalització del procés. Especialment Junts, que ha convertit la lluita judicial europea en el seu principal cavall de batalla.

Esquerra, per la seva banda, comença la cursa molt tocada pels resultats de les catalanes i en plena guerra interna. No obstant, els republicans miraran d’exhibir les aliances de la seva formació a Europa. Mentre que Junts va quedar fora dels grans grups europeus, ERC va tornar a integrar-se amb els Verds. Això li ha permès tenir més pes dins de l’Eurocambra.