L’alcaldessa que va voler impulsar la ‘ciutat dormitori’

La proximitat amb Barcelona fa que molta gent oblidi que l’Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat de Catalunya. Els diferents estigmes que ha hagut de carregar el municipi tampoc han remat a favor seu. No obstant, la ciutat, des de la societat civil fins a empreses i polítics, ja fa temps que mira de deixar aquestes càrregues enrere i transformar-se.

Durant els últims 16 anys, aquesta comesa ha recaigut, principalment, en mans de Núria Marín, la primera dona alcaldessa de la ciutat i la més longeva des de la tornada de la transició, etapa en què els socialistes han governat de manera ininterrompuda.

Marín va ser nomenada alcaldessa el 2008. Faltava poc perquè esclatés la crisi econòmica, amb unes conseqüències que encara cuegen. Des d’aleshores, l’Hospitalet ha mirat de transformar-se via petits i grans projectes, i alguns han tingut més sort que d’altres. A més, des que els socialistes van perdre l’alcaldia de Barcelona el 2011, l’Hospitalet es va convertir en la primera plaça del PSC. Un rol que l’encara avui alcaldessa ha vist reforçat quan, el 2019, va assumir la presidència de la Diputació de Barcelona, des de la qual va exercir de contrapès al colauisme que durant vuit anys va governar a la capital catalana.

Marín ha estat tota la seva vida vinculada al PSC i a l’ajuntament, un dels principals feus socialistes. Va començar a militar en el partit el 1981, amb 18 anys. El seu vincle amb el consistori va arribar poc després, el 1985. No ostentava cap càrrec polític, hi va entrar com a funcionària.

Diplomada en Ciències Empresarials, va exercir com a directora del mercat de Santa Eulàlia. Així, la seva formació i experiència li van valer perquè el llavors alcalde, Celestino Corbacho, la fitxés per encarregar-se de l’àrea d’Hisenda del consistori, en la qual va entrar com a regidora el 1995. Corbacho va marxar a Madrid com a ministre de Treball el 2008, moment en què Marín ja era primera tinenta d’alcaldia, de manera que es va apostar per ella com a relleu natural.

Més aviat planera, amb els anys la seva figura es va anar fent coneguda entre els seus conciutadans, fins al punt que, ara, fer un tomb de 15 minuts amb Marín per la ciutat suposa que el trajecte s’allargui, a causa dels veïns que la paren per saludar-la i comentar situacions de la ciutat.

Densament poblats

Deixar enrere la idea que l’Hospitalet és una ciutat dormitori ha sigut un dels principals objectius de Marín, que defensa que el municipi s’ha convertit en un referent cultural i en un pol econòmic. Així, l’encara alcaldessa ha basat la seva política en la idea de desenvolupar l’economia al sud de la ciutat perquè, via impostos, la riquesa que es produeixi permeti després finançar les necessitats socials i urbanístiques dels barris del nord, alguns d’entre els més humils de l’àrea de Barcelona i els més densament poblats de tota la Unió Europea.

Aquest plantejament l’havia explotat prèviament el mateix Corbacho, que va promoure a la plaça d’Europa un nucli econòmic i hoteler que, d’alguna manera, va permetre una nova font d’ingressos a les arques municipals que, una vegada consolidada per Marín, va ajudar a capejar la crisi econòmica que va esclatar poc temps després que ella assumís la vara de comandament.

D’aquesta manera, malgrat que, amb els anys, Corbacho i Marín van trencar tot vincle, l’encara alcaldessa ha buscat repetir l’efecte plaça Europa. "L’IBI i l’IAE d’aquests hotels ens permeten finançar les places d’escoles bressol", va dir Marín en una entrevista amb aquest diari fa uns anys. El gran exemple es troba en el projecte del PDU-Biopol Granvia, on la ciutat aspira a crear un node enfocat en la recerca biomèdica. Un pla que, després de ser tombat als tribunals, ha començat a rodar després d’aconseguir l’aprovació fa poc més d’un mes.

El PDU no és l’únic gran projecte que han tractat de desencallar Marín i el seu escuder més fidel, Fran Belver, al capdavant de l’àrea d’Urbanisme durant tots aquests anys. El soterrament de les vies de tren al seu pas per l’Hospitalet o la reurbanització de la zona de Can Rigal són altres exemples. Fonts municipals recorden també com les dues grans crisis amb què ha lidiat durant el seu mandat –la del 2008 i la de la covid– han fetq ue els seus governs aparquessin projectes per centrar-se en les persones.

Moments durs

En una línia similar, Marín ha mirat d’explotar sempre a favor seu les potencialitats de la marca Barcelona, això sí, sense renunciar a la singularitat local tan reivindicada pels hospitalencs. És aquí on ha trobat més èxits en aquests 16 anys. Marín va ser hàbil al detectar que alguns dels artistes que tenien tallers a Barcelona es van començar a traslladar a l’Hospitalet, atrets per lloguers més assequibles. Ràpidament, li va donar forma i va plantejar l’anomenat Districte Cultural, que ja acull més de 500 artistes i que manté les seves perspectives de creixement.

També va trobar un fort suport en el fet que la Fira de Barcelona i el Mobile World Congress (MWC) s’ubiquin a l’Hospitalet. Conegudes són les seves sortides pels bars de la segona ciutat de Catalunya amb John Hoffman, CEO de GSMA –l’empresa que gestiona el Mobile–, a qui fins i tot va arribar a nomenar fill adoptiu de la ciutat.

En els seus anys al capdavant de la ciutat també ha lidiat amb moments durs, en els quals li ha tocat donar la cara. Destaca l’1 d’octubre del 2017, el dia del referèndum independentista, quan va acudir a un institut de l’Hospitalet on la Policia Nacional actuava per impedir la votació. Va reclamar al cap d’operació que cessessin les càrregues i marxessin de la ciutat, a més de contactar amb el llavors delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, perquè no fessin cap actuació al municipi.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Durant 16 anys, Marín ha governat una ciutat amb múltiples complexitats socials, amb alts índexs d’immigració i de vulnerabilitat social, herència del desenvolupisme franquista, que va construir sense planificar serveis ni espais públics.

En la seva última etapa, a més, ha hagut d’afrontar problemes judicials en els quals s’han vist implicats regidors del seu govern i, de fet, va arribar a estar investigada pel cas Consell Esportiu, tot i que la seva causa finalment va quedar arxivada.