L’auge de l’extrema dreta acapara l’inici de la campanya a Europa

Socialistes, liberals, verds i esquerra van aprofitar les dues hores de debat, celebrat al plató de televisió en què s’ha convertit l’hemicicle del Parlament Europeu, per alertar de l’amenaça que suposa per al projecte europeu donar oxigen i espai a la dreta radical, i van instar la candidata del PPE a presidir la pròxima Comissió Europea, l’actual presidenta Ursula Von der Leyen i la gran favorita, a no pactar amb cap dels grups ultra de la cambra que, segons van explicar els moderadors, no van tenir representants perquè no van nomenar spitzenkandidat (caps de llista).

Ni amb Identitat i Democràcia (ID) ni tampoc amb els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). En aquest segon grup s’asseuen els Germans d’Itàlia de la primera ministra italian, Giorgia Meloni, el polonès Llei i Justícia, la N-VA de Bèlgica i Vox. A ID, mentrestant, ho fan Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, La Lliga de Matteo Salvini, el Vlaams Belang de Bèlgica, i el PVV del flamant guanyador dels comicis holandesos Geert Wilders. També ho feia fins ahir que va ser expulsat amb efecte "immediat" el partit Alternativa per Alemanya (AfD), protagonista en els últims dies de la polèmica arran d’unes declaracions del seu cap de files, Maximilian Krah, blanquejant les SS.

"Estic llest per treballar amb totes les forces democràtiques, però considero que ECR o ID no són forces democràtiques. Tenen una visió molt diferent d’Europa. Necessitem claredat i no ambigüitat", va recordar el candidat dels socialdemòcrates, el luxemburguès Nicolas Schmit. "Tenim dues extremes dretes al Parlament Europeu: ECR i ID. Aquí diem no a una aliança amb ECR i ID", va dir també el cap de llista dels liberals de Renovar Europa, l’italià Sandro Gozi, i el grup del qual juntament amb el dels socialdemòcrates han sostingut la gran coalició que ha donat estabilitat a l’Eurocambra aquests últims cinc anys. "L’extrema dreta vol desestabilitzar la UE. Hem de resistir l’amenaça", va reivindicar la candidata dels Verds, l’alemanya Terry Reintke. "No hi pot haver compromisos amb l’extrema dreta", va etzibar també Walter Baier, candidat de l’Esquerra Europea.

La resposta de Von der Leyen va ser clara. Només pactarà amb forces "proeuropees, pro Ucraïna i anti Putin i pro Estat de dret", cosa que exclou de l’equació ID però no ECR, ja que el partit de Meloni sí que respecta les seves línies vermelles. "He treballat molt bé amb Meloni en el Consell Europeu, com amb altres primers ministres. És la meva feina. És proeuropea, ha sigut molt clara contra Putin i pro Estat de dret", va afegir allargant la mà a pactar amb ECR i recordant que la dinàmica al Parlament Europeu és molt diferent a la dels parlaments nacionals, perquè la disciplina de vot no és tan estricta i perquè són necessàries majories suficients per tirar endavant la legislació.

"¿No li preocupen les polítiques de Meloni cap al col·lectiu LGBTI?", li van preguntar. "Tinc un enfocament completament diferent", es va limitar a respondre. L’italià Gozi tampoc es va deslliurar de les crítiques de la resta de candidats pel pacte del partit liberal VVD als Països Baixos amb el Partit de la Llibertat que lidera l’ultradretà Geert Wilders per formar govern. "Encara no hi ha govern", es va defensar Gozi admetent que és un error però recordant que el grup debatrà si expulsar el PVV del grup el 10 de juny.

Majoria còmoda

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’última projecció d’Europe elects, del 3 de maig, augura una victòria del Partit Popular Europeu, amb 183 escons, que podria tornar a conformar la gran coalició amb socialdemòcrates i liberals de Renovar Europa, segona i tercera força amb 140 i 86 eurodiputats, respectivament, al sumar 409 dels 720 escons, cosa que els oferiria una majoria còmoda.

No obstant, i d’acord amb les paraules de Von der Leyen, els populars podrien optar per canviar d’aires i buscar nous aliats en el grup més a la dreta, davant l’enfortiment que auguren les enquestes als partits ultraconservadors, la dreta radical i els populistes, que competeixen per desbancar els liberals de la tercera posició i a qui els últims sondejos auguren 86 i 84 escons, respectivament, molt per davant dels Verds i l’Esquerra Europea, relegats a la sisena i setena posició amb 48 i 44 escons, respectivament.