La patronal està més preocupada pel xoc PSOE-PP que pels ultres

A diferència d’Alemanya, on una trentena de grans empreses multinacionals han impulsat el manifest Defensem els valors per frenar el vot d’ultradreta de cara a les pròximes eleccions europees, a Espanya sembla que no cala cap iniciativa d’aquesta mena. Sobretot perquè, segons el parer de l’empresariat espanyol, la situació no és la mateixa. Es percep que, a Espanya, a diferència d’Alemanya, la polarització política no procedeix tant del xoc dels extremismes, sinó del que hi ha entre els dos grans partits, PSOE i PP, que competeixen per la centralitat, si bé, en alguns casos, poden veure’s empesos pels radicals de dretes o d’esquerres.

Entre les empreses signants del manifest alemany hi ha grans multinacionals com ara per exemple Allianz, Deutsche Bank, BMW, Siemens, Thyssenkrupp, Basf, Rober Bosch, Mercedes-Benz, RWE, Volskwagen, la Federació d’Indústries Alemanyes o la Confederació Alemanya de Sindicats. També hi és la filial alemanya de Telefónica.

Crispació constant

Per més que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi agraït en públic "l’exemple de les grans empreses alemanyes" i hagi demanat a les espanyoles que s’impliquin "en la defensa de la democràcia" i "no es deixin portar per l’onada reaccionària" (segons l’expressió que va utilitzar al seu recent discurs de gener al Fòrum de Davos), sembla que no cala la idea de transformar aquesta actitud en alguna mena de pronunciamient o manifest públic, ni des de la gran patronal CEOE, ni des de les cambres de comerç o el Cercle d’Economia, un organisme transversal que és dels que més apel·la al diàleg i al consens, cosa que, en essència, reclamen tots els empresaris. Des del punt de vista del Cercle d’Economia, la crispació constant i la falta de transversalitat en temes essencials fa que molts ciutadans desconnectin de la política.

L’actual context d’enfrontament entre el Govern i els representants empresarials a compte de la recent trobada d’alguns d’ells amb el president argentí, Javier Milei, (de visita a Espanya per recolzar Vox) o d’algunes reformes en l’àmbit laboral sense el consens de la patronal no ajuden a fer que prosperi a Espanya una iniciativa com l’alemanya. Tampoc adoba aquest terreny la polarització entre els dos principals partits polítics del país, PSOE i PP, malgrat que tots dos, des de les seves respectives posicions, ocupen la franja més ampla del centre polític espanyol. Ni l’un ni l’altre animen els representants empresarials a emprendre cap mena d’acció pública similar a l’alemanya, segons ha pogut constatar EL PERIÓDICO.

Des de la patronal CEOE, s’evita aprofundir en aquest debat. La veritat, però, és que en una recent entrevista a la cadena SER es va preguntar al president de la CEOE, Antonio Garamendi, precisament per aquesta qüestió, sobre si la patronal promourà algun manifest semblant al dels empresaris alemanys. "No ho sé. Nosaltres fa cinc anys que ho diem. Des de fa cinc anys que diem que no ens agrada la radicalitat. Hem estat apostant per la moderació", va respondre Garamendi.

El president de la CEOE va voler fer notar que, en tot cas, "la radicalitat ve de l’extrema dreta i de l’extrema esquerra". Aquesta és una de la circumstàncies que, segons algunes de les fonts consultades, diferencia el context polític espanyol de l’alemany.

Quan, en l’actual context previ a les eleccions europees, l’empresariat alemany proclama el seu rebuig a les formacions polítiques contràries a la immigració i advoca per comunitats "lliures de la plaga de l’odi, la segregació, l’exclusió i el racisme", tothom interpreta que els seus dards van contra la formació d’ultradreta AfD, a qui no se cita de manera expressa en el seu manifest.

A Espanya, tot i això, el president de la CEOE precisa que la radicalitat ve tant "de l’extrema dreta" (on es podria situar Vox) com "de l’extrema esquerra" (on l’empresariat tradicionalment ubica formacions com Podem i la CUP) .

"No veig a Espanya una situació com la d’Alemanya", reflexiona Salvador Navarro, president de la patronal valenciana i vicepresident de la CEOE. "A Espanya, hi ha una enorme tensió política. La vida política està polaritzada, però no necessàriament per l’extrema dreta, sinó per les relacions entre el PSOE i el PP", afegeix.

Navarro afirma que des de la patronal "no s’ha d’entrar en política", però reclama una entesa més gran entre les formacions polítiques que dirigeixen Sánchez i Núñez Feijóo per tirar endavant qüestions com el finançament autonòmic, una política sobre l’aigua i la renovació del Consell General del Poder Judicial.

"La polarització ens angoixa"

Sobre la conveniència, o no, d’impulsar un manifest empresarial contra l’extremisme polític, el president de la Cambra d’Espanya, José Luis Bonet, afirma que, si bé a títol individual "cadascú és lliure de posicionar-se com vulgui", a les organitzacions representatives dels empresaris o de les empreses els correspon, sobretot, "defensar les institucions".

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El president del Cercle, Jaume Guardiola, per la seva banda, per a qui "no s’han de superar determinades línies vermelles", no s’ha cansat de reclamar tant a Sánchez com a Núñez Feijóo que mirin d’aparcar la polarització, en la reunió anual a què convoquen líders empresarials i polítics.

Caracteritzats per la discreció i allunyats de l’estridències, les aproximadament cent companyies que integren l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) han defensat diverses vegades el diàleg i evitar la polarització. Ho han fet els successius presidents de l’entitat. L’últim, el més recent, Ignacio Rivera (president de Corporació Hijos de Rivera), ratificat per l’assemblea de l’IEF a principis d’aquest mes.