Sánchez i Feijóo, a la foguera

La política espanyola viu en constant acceleració. Javier Milei. Palestina. Israel. La ultradreta de Giorgia Meloni. ¿Què s’afegirà aquest cap de setmana? És la sobreactuació permanent, però sobretot la sobreactuació de la discòrdia. El PSOE i el PP no fan política: ni estant d’acord en algunes coses volen demostrar-ho. Sempre hi ha unes urnes a la vista que furten als ciutadans de pactes transversals i necessaris per avançar i mostrar que la feina d’un polític és fer la vida més fàcil als ciutadans, no afegir-los més embolics al seu dia a dia. Després que si la desafecció...

Immaduresa al Congrés

Ens hem acostumat a la política de la gran confrontació i es prioritza el sobre qui guanya un o altre més que sobre què estan discutint. El PP ha vist aquesta setmana al Congrés una oportunitat per fer la traveta a Pedro Sánchez a l’inici de la campanya de les europees del 9 de juny. La llei contra el proxenetisme i la llei del terra hauran d’esperar un millor moment, perquè Alberto Núñez Feijóo no volia mostrar res que pogués semblar un acostament a Sánchez malgrat que recolza el fons de les dues normes.

El líder de l’oposició ha preferit debilitar Sánchez, qui, d’altra banda, al no buscar la negociació amb els altres partits, mostra una arrogància impròpia d’una persona a qui no li donen els números al Congrés dels Diputats. Ni tan sols ha aconseguit convèncer la seva vicepresidenta Yolanda Díaz, màxima dirigent de Sumar, que ha donat l’esquena a un projecte de llei del Govern, una mica inèdit per a la coalició. ¿On és la política d’adults d’uns i d’altres?

Curtterminisme

La política exterior ja va passar a ser pastura dels argumentaris diaris dels partits fa molts anys. Gibraltar i Cuba van ser durant la dècada passada dues serps d’estiu amb les quals el PP i el PSOE omplien de manera irresponsable els dies d’estiu en què no hi havia novetats polítiques. Aquesta setmana hem vist com una inacceptable xerrameca de l’excèntric president de l’Argentina, Javier Milei, s’ha sobredimensionat fins a acabar retirant l’ambaixadora espanyola d’aquell país. Aquesta mesura està reservada per als desacords diplomàtics greus i, com remarca el PP, Sánchez no ha arribat a la mateixa fase ni en el cas d’Israel, pels atacs contra Gaza, ni tampoc en el de Rússia, per la seva guerra contra Ucraïna.

Al PSOE creuen que tant el "corrupte" llançat per Milei a la dona de Sánchez, Begoña Gómez, com el reconeixement, dimarts vinent, de l’Estat de Palestina, traurà el seu electorat de casa el 9 de juny i els portarà a votar per Teresa Ribera, la candidata socialista. Suposadament, aquestes notícies faran oblidar la polèmica llei d’amnistia i els seus pactes amb EH Bildu. Per més que les dues decisions es puguin considerar necessàries, hauria sigut desitjable que s’haguessin portat a terme amb el corres ponent consens amb el principal partit de l’oposició, el qual pot acabar gestionant les seves conseqüències a mitjà termini.

Horitzó electoral

I, segons el que diuen alguns dirigents del PP, no sembla que les estratègies electoralistes desapareguin en els pròxims mesos. A Génova volen anar a generals i així ho demanaran el 9 de juny a la nit si aconsegueixen una victòria clara sobre el PSOE. Amb la seva reflexió de cinc dies, Sánchez ha deixat en alguns barons i vicesecretaris de Feijóo la sensació que està "esgotat políticament, sense projecte" i que no pot encaixar les demandes de Carles Puigdemont si Salvador Illa presideix la Generalitat i, menys, treure uns Pressupostos.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Per aconseguir aquest gran resultat a les europees, Feijóo està presentant el PP com la gran casa de la dreta, amb l’objectiu que Vox no creixi massa des d’aquests quatre escons que té ara. El líder dels populars deia al març que doblaria els 13 de què disposa, tot i que ha anat rebaixant les expectatives. El PSOE n’ostenta 21.

El problema que està mostrant aquests primers dies és que, per convèncer aquest votant més dretà, està abandonant el centre i, de retruc, mobilitza l’electorat d’esquerres. Feijóo va dir dijous que la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni no li sembla "homologable a altres partits d’extrema dreta a Europa". No ho té fàcil Feijóo amb aquest debat obert a Brussel·les sobre si el Partit Popular Europeu ha de pactar amb els ultres la pròxima legislatura si l’aliança entre conservadors, socialistes i liberals no suma, com auguren les enquestes. A l’Europarlament no hi ha una sinó dues famílies d’ultres i tot apunta que creixeran: Identitat i Democràcia (en la qual hi ha, entre d’altres, Marine Le Pen) i el Grup dels Conservadors i Reformistes (Vox i Meloni).