‘Spillover’ a la Catalunya postprocés
El candidato del PSC, Salvador Illa, en un mitin /
Catalunya fa més d’una dècada que està paralitzada a conseqüència primer de les retallades derivades de la crisi del 2008 i més endavant, a partir del 2012, a conseqüència de l’inici del procés independentista. L’escàs nombre de pressupostos aprovats des del 2016 –fins a cinc vegades, 2016, 2018, 2019, 2021, i 2024, o no s’han presentat o no han prosperat– donen bon compte d’això. Al cap i a la fi, la Llei de Pressupostos és la llei que anualment fixa les prioritats del govern i dota dels recursos necessaris per fer possible el seu compliment. Però és que fins i tot quan els pressupostos s’han aprovat no han sigut capaços d’afrontar els grans reptes dels quals depèn el nostre desenvolupament i progrés com a societat, sense anar més lluny la necessitat d’emprendre obres d’emergència a conseqüència de la sequera constitueixen un bon exemple. I tot això no és més que el resultat de l’existència d’unes majories polítiques artificials i contradictòries des del punt de vista ideològic que s’han cristal·litzat a conseqüència del procés.
No obstant, la victòria del PSC en les eleccions al Parlament de Catalunya i l’absència de majoria independentista podria posar fi a aquesta perniciosa dinàmica. El seu programa polític i les prioritats que ha assenyalat Salvador Illa en alguns àmbits sectorials podrien ajudar a començar a acabar amb la política de blocs que ha caracteritzat a la dècada perduda. I fer-ho, no només aconseguint acords transversals entre el bloc constitucionalista i el bloc independentista, sinó també entre l’esquerra i la dreta. De moment hi ha almenys quatre àmbits sectorials de vital importància en els quals hi ha una notable coincidència en el diagnòstic i molta proximitat en el tractament entre el PSC, Junts per Catalunya i el PP: grans infraestructures de mobilitat i de serveis, habitatge, medi ambient i sostenibilitat, seguretat i probablement hi hagi terreny per a l’entesa en habitatge i urbanisme. No és, per tant, forassenyat plantejar que si es produeix la investidura d’Illa, o qui sap si com a condició a la investidura d’Illa, es pugui recuperar una certa transversalitat en alguns aspectes crucials per a Catalunya que podrien tirar endavant sinó amb consens sí almenys amb àmplies majories interblocs. I a partir d’allà el que sorgeixi.
Notícies relacionadesInteressos comuns
Possiblement en un moment d’elevada polarització i sent els partits catalans tan serfs de les dinàmiques multinivell, aquest plantejament pot resultar en excés ingenu. No obstant, no és una idea peregrina i la seva utilitat està demostrada fins i tot en condicions més difícils que les nostres. Al cap i a la fi, l’efecte spillover o del desbordament, és el que va veure néixer i ha permès el desenvolupament de la Unió Europea i es va basar precisament en la posada en comú de qüestions problemàtiques que podien suscitar consensos entre diferents i contribuir, arribat el cas, a evitar un nou conflicte bèl·lic. L’àmbit escollit van ser les polítiques del carbó i l’acer esperant que a partir d’aquesta primera experiència compartida poguessin sorgir complicitats i nous interessos comuns, tal com va acabar passant. Per això seria una llàstima i una oportunitat perduda que havent-hi marge a Catalunya per a la cooperació i els grans acords, el partidisme, la submissió o l’estretor de mires impedissin ni tan sols intentar-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
