Junts inicia una gira per capitalitzar la internacionalització del procés

Des que Carles Puigdemont es va instal·lar a Brussel·les el 2017, Junts ha volgut capitalitzar la internacionalització del procés. El seu periple judicial a compte de les euroordres el va fer acaparar el focus, però després va trobar en el Parlament Europeu la plataforma des de la qual catapultar la seva projecció. Malgrat quedar fora dels grans grups de l’hemicicle, la batalla per l’escó i, després, per la immunitat que aquest li atorgava, juntament amb la seva pròpia presència a l’Eurocambra davant diversos dirigents europeus, va servir a Puigdemont com a altaveu per a les seves reivindicacions i per disputar a Esquerra el fet de ser la referència internacional de l’independentisme, tot i que va ser una sentència favorable a Oriol Junqueras la que va donar a l’excap del Govern l’entrada a l’Eurocambra.

Junts continua reivindicant cinc anys després el que ja ha convertit en llegat amb un full de serveis que vol mantenir com a trofeu de cara a les eleccions europees del 9 de juny. Amb la idea de continuar aixecant la bandera de la internacionalització, la formació ha dissenyat una campanya atípica, amb tour per capitals d’Europa inclòs. El candidat Toni Comín va fer ahir el tret de sortida al viatge a Ginebra, i farà parades a Ljubljana, Venècia i Roma fins a acabar a Brussel·les divendres, just quan la llei d’amnistia estigui aprovada de manera definitiva al Congrés dels Diputats.

La intenció és reivindicar que la seva principal prioritat és donar a conèixer el procés més enllà de la frontera espanyola i exhibir aliances amb dirigents polítics de diferents partits i sensibilitats. Una cosa que també busca contrarestar el relat d’ERC, que exhibeix tenir més suports internacionals que Junts pel fet de formar part del grup d’Els Verds europeus. Sobre aquesta qüestió, els postconvergents al·leguen que haver estat en el grup dels no adscrits no els ha fet pagar «cap peatge» i que la seva visibilitat ha sigut «molt superior a l’habitual», tot i que s’haurà de veure com serà sense la figura de Puigdemont i una vegada ja s’hagi aplicat l’amnistia.

Suïssa, Eslovènia i Itàlia

Notícies relacionades

Hisenda abordarà amb les autonomies la quitació de deute

Feijóo es proposa reconquerir el votant rural que fuig d’Abascal

De moment, la primera parada a Suïssa ha servit a Comín per aixecar la seva número dos, Neus Trobisco, que és catedràtica en Dret Internacional a l’Institut Universitari d’Alts Estudis Internacionals ubicat a Ginebra, i també per defensar que el dret a l’autodeterminació està reconegut per les Nacions Unides. Justament, des de les portes d’aquesta organització, els dos candidats han defensat la «legalitat» d’un referèndum sobre la independència de Catalunya i també la seva constitucionalitat, ja que consideren que s’ha d’interpretar «en vista del dret internacional», mentre que han exigit implicació de la UE en l’assumpte.

Després d’aquesta parada, Comín té previst volar avui a Ljubljana, la capital d’Eslovènia. Allà es disposa a trobar-se amb l’alcalde de la ciutat, Boštjan Koritnik, per celebrar una taula rodona amb diversos polítics eslovens.