L’amnistia obre avui una incerta batalla judicial
L’aval definitiu que el Congrés donarà avui a la llei activarà els tràmits per a la seva aplicació a condemnats i encausats pel procés / La publicació al ‘BOE’ suposarà la seva entrada en vigor
Avui acabarà la tramitació parlamentària de la llei d’amnistia amb la seva aprovació al Congrés, cosa que suposarà que es publiqui al BOE i que entri en vigor; serà llavors quan es podrà comprovar com s’aplica en els procediments que els diputats del PSOE, ERC i Junts tenien al cap al redactar-la. Aquests són els passos que seguiran els tribunals a partir d’ara:
Preguntar a les parts.
Els jutges i tribunals que considerin que tenen a les seves mans una causa que pot estar afectada per l’amnistia donaran trasllat a les parts per preguntar-los si realment ho està o no i, a partir d’aquí, decidir. En el Tribunal Suprem la consulta, que es preveu que es formuli per un termini de 10 dies, es farà en tres àmbits. La Sala Penal ho farà en relació amb els condemnats del procés que, com és el cas d’Oriol Junqueras, encara continuen complint la pena d’inhabilitació imposada, mentre que els magistrats instructors ho faran en relació amb les causes que estan en instrucció. El jutge Pablo Llarena obtindrà l’opinió de les parts en relació amb els declarats en rebel·lia: l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
D’altra banda, la jutge Susana Polo ho farà en la causa oberta contra Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg per terrorisme a Tsunami Democràtic. L’instructor de la causa a l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, també té previst "en principi" consultar a les parts si la llei és aplicable al procediment que té obert per terrorisme per les protestes convocades contra la sentència del procés el 2019. Entre els imputats hi ha Marta Rovira.
Discrepàncies fiscals.
La fiscalia i les acusacions, així com les defenses, exposaran davant el magistrat que correspongui els seus arguments a favor de l’aplicació o no de l’amnistia. Les acusacions s’hi oposaran, especialment en les seguides per terrorisme, com la de Tsunami Democràtic, en què la llei deixa més marge a la interpretació. S’espera que el ministeri públic torni a deixar patents les seves discrepàncies, amb els fiscals adscrits en el cas Tsunami, mostrant-se partidaris de l’amnistia davant els que van acusar durant el judici del procés, que el més previsible és que hi estiguin en contra.
Mesures cautelars i condemnes.
Amb les respostes de les parts, la Sala Penal del Suprem i les audiències provincials, d’una banda, i els jutges d’instrucció, de l’altra, declararan si el seu respectiu procediment està afectat per l’amnistia o no. Serà en aquell moment, quan, en el primer cas, els togats procediran a retirar totes les mesures cautelars dictades i es revocaran les condemnes imposades. El més previsible és que totes decaiguin davant la mera possibilitat d’estar dictades en un procediment en el qual la intenció del legislador era acabar amb qualsevol responsabilitat penal. Serà el moment en què Puigdemont pugui tornar a Espanya sense temor de ser detingut.
Consultar el TC o el TJUE.
En funció del que informin les parts, els magistrats poden elevar els dubtes relatius a la constitucionalitat de la norma al Tribunal Constitucional; i els vinculats al dret europeu, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En cas de consultar-los tots dos, té prioritat el TJUE a l’hora de respondre, però en qualsevol cas la pregunta suposa la suspensió del procediment. No es paralitza tota l’amnistia, però sí la seva aplicació en el cas concret en el qual s’ha plantejat, que s’espera que passi en els procediments en mans del Suprem: el del procés i el del Tsunami Democràtic. Això podria suposar, per exemple, que Junqueras no vegi aixecada la inhabilitació que li va imposar l’alt tribunal fins que el TJUE es pronunciï, que es preveu que pugui demorar la seva aplicació un parell d’anys.
A més, tot i que hi ha diferents posicions doctrinals, el Tribunal de Comptes també podria elevar una qüestió prejudicial al TJUE.
Recursos.
Les decisions que adoptin els tribunals podran ser recorregudes davant l’òrgan que correspongui o fins i tot davant el Constitucional. La mateixa amnistia també podrà ser impugnada com a inconstitucional pels partits que comptin amb més de 50 diputats o senadors, com és el cas del PP, o en empara per qualsevol ciutadà o col·lectiu que consideri vulnerats els seus drets per la llei aprovada al Congrés.
En dos mesos.
Després de consultar les parts, els jutges i tribunals que tinguin sobre la taula procediments que puguin veure’s afectats per l’amnistia l’hauran d’aplicar en dos mesos. Fins i tot si han de deixar en suspens la seva decisió fins que li respongui al Constitucional i el TJUE.
Notícies relacionadesIrretroactivitat.
Amb independència del que conclogui el TJUE sobre el respecte al dret europeu de la llei, el que sembla improbable és que acabi revocant l’aplicació de l’amnistia als casos que es beneficiïn de la norma, perquè el contrari suposaria incomplir el principi d’irretroactivitat de les lleis que resulten perjudicials per al reu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia