La llei d’amnistia es debilita

Si tot va bé, és a dir, si no hi ha sorpresa d’última hora, la llei orgànica d’amnistia serà aprovada avui, però al mateix temps la versió que serà sotmesa a votació presenta un reconeixement absent en la proposició original que relativitza un aspecte que se suposava fonamental: una vegada el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), previsiblement la setmana després de les eleccions del 9J, procedeixi a publicar-la, la notícia és que l’aixecament de mesures cautelars personals (per exemple, les ordres de detenció nacional) no serà tan automàtic com es pregonava.

Que els jutges tenen a l’aplicar la llei potestat d’elevar els seus dubtes sobre la seva legalitat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o al Tribunal Constitucional no és cap novetat. Però el nou fet –derivat de les esmenes aprovades el 22 de gener al Congrés– és que la llei que es votarà al Congrés de fet recorda als jutges i magistrats que hauran d’aplicar-la.

La clau és a l’"Article 4. Efectes sobre la responsabilitat penal". "Sens perjudici del que disposa l’article 163 de la Constitució i l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, després de l’entrada en vigor d’aquesta llei:

a) L’òrgan judicial que estigui coneixent de la causa ordenarà la immediata posada en llibertat de les persones beneficiàries de l’amnistia que es trobessin a presó ja sigui per haver-se decretat la seva presó provisional o en compliment de condemna. Així mateix, acordarà l’aixecament immediat de qualssevol mesures cautelars de naturalesa personal o real que haguessin estat adoptades per les accions o omissions compreses en l’àmbit objectiu de la present llei, amb l’única excepció de les mesures de caràcter civil a què es refereix l’article 8.2.

b) L’òrgan judicial que estigui coneixent de la causa procedirà a deixar sense efecte les ordres de recerca i captura i ingrés a presó de totes les persones a qui sigui d’aplicació aquesta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció.

c) La suspensió del procediment penal per qualsevol causa no impedirà igualment l’aixecament d’aquelles mesures cautelars que haguessin estat acordades anteriorment a l’entrada en vigor de la present llei i que impliquessin la privació de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques.

d) L’òrgan judicial que estigui coneixent de la causa procedirà a donar per finalitzada l’execució de totes les penes privatives de llibertat, privatives de drets i multa, que haguessin sigut imposades amb el caràcter de pena principal o de pena accessòria, i que tinguessin origen en accions o omissions que haguessin estat amnistiades.

e) Les penes privatives de llibertat totalment o parcialment complertes no podran ser abonades en altres procediments penals per al cas que els actes que van motivar la condemna executada siguin amnistiats en aplicació d’aquesta llei. Idèntica regla s’aplicarà en relació amb els períodes de presó preventiva no seguits d’una condemna a causa de l’entrada en vigor de la present llei.

f) Es procedirà a l’eliminació d’antecedents penals derivats de la condemna per l’acte delictiu amnistiat.

Bé. Les esmenes introduïdes tenien la intenció de reforçar el caràcter automàtic, o immediat, de l’aixecament de les mesures cautelars apuntades, una vegada la llei fos publicada al BOE. Però el paràgraf que encapçala els punts de l’article 4 és decisiu. Tot el que ve entre el punt a) i e) és molt clar. Però atenció, ve precedit pel paràgraf que ho condiciona tot, als quals està sotmès l’automatisme. ¿Per què? Perquè diu: "Sens perjudici del que disposa l’article 163 de la Constitució [recurs d’inconstitucionalitat davant el TC i a l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea [qüestió prejudicial davant el TJUE] després de l’entrada en vigor d’aquesta llei".

Ergo, està clar, si se segueix el raonament, que un jutge a l’hora d’aplicar l’article 4, a saber, deixar sense efecte immediatament les mesures cautelars (aixecar les ordres de detenció nacional vigents que pesen sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira), podrà elevar al TJUE els seus dubtes sobre la legalitat d’aquest article d’acord amb el dret del Tractat de la Unió. El presumpte automatisme, doncs, no és, finalment, tal cosa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En realitat, el primer jutge cridat a resoldre és el magistrat Pablo Llarena, l’instructor de la causa del procés que ha declarat en rebel·lia Puigdemont i que manté l’ordre de detenció a Espanya. Una vegada publicada al BOE, el magistrat haurà d’optar per aplicar de seguida l’amnistia, és a dir, elevar a la Sala Segona una resolució que tanca la causa per a Puigdemont i els altres tres encausats o elevar a la Sala la proposta d’una qüestió prejudicial al TJUE sobre si es pot aplicar l’article 4 i altres.

Tot això ens condueix al president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, que tindrà el timó de l’estratègia per tombar o retardar estratègicament l’aplicació de la llei d’amnistia. El mandat de cinc anys –el segon– de Marchena venç el novembre pròxim, però tal com estan les relacions Govern-PP, no és aventurat estimar que continuarà sent president en funcions de la Sala Segona una vegada acabat el seu mandat. Amb una diferència: serà també president en funcions del Tribunal Suprem, en substitució de Francisco Marín Castán.