Oihane Agirregoitia: "Volem ser on es tractin competències que gestionen les regions"

Repeteix que és necessari més sentit comú. ¿Tem que la ultradreta adquireixi més força a Europa?

Les enquestes auguren un creixement de l’extrema dreta. I creiem que determinats acords que poden obtenir-se al Parlament Europeu poden posar en risc l’essència de la Unió Europea, cosa que té a veure amb valors democràtics i èxits molt importants aconseguits en àmbits com el de la igualtat, polítiques de joventut o el de diversitat per a col·lectius LGTBI, per posar-ne uns exemples molt senzills que em passen pel cap.

Tal com s’està plantejant la campanya a Espanya, hi ha una polarització entre el PP i el PSOE. ¿On se situa CEUS, com el pot perjudicar això?

Històricament són unes eleccions que es polaritzen i aquest risc sempre hi és. El que demanem és que es parli d’Europa, que és prou important perquè parlem de què és el que plantegem per als següents anys. Cada dia afecta més tot el que es decideix a Europa, la legislació que s’aprova, i per tant, és important ser responsables amb el que ens correspon, que no és parlar d’una segona volta d’unes eleccions ni de dos partits majoritaris en l’àmbit estatal. Aquesta és una coalició sòlida i que ha mantingut una molt bona relació en les legislatures en la qual hem treballat conjuntament.

¿Quins reptes té Europa?

Venim d’una legislatura que ha sigut complexa, que ha evidenciat les debilitats europees energètiques, com la dependència absoluta a subministraments com el gas o determinades matèries primeres. Els reptes estan molt vinculats amb una autonomia estratègica, la transició cap a energies netes, generar infraestructures necessàries per al seu ús, el seu emmagatzematge i transport. També tenim una revolució digital. Europa ha perdut competitivitat, els Estats Units han invertit moltíssim més en innovació i en tecnologia i Europa ha d’aconseguir utilitzar tecnologia competitiva des de la neutralitat tecnològica, sense generar dependències cap a productes concrets de grans companyies que poden ser americanes o xineses, i que ens tornarien a generar una altra dependència. Es tracta de no repetir errors i Europa té eines legislatives i pressupostàries per fomentar les inversions necessàries, però atenent la part social d’aquesta Europa diversa, amb tots els països que en formem part però també les regions i realitats nacionals com la nostra. Volem tenir veu en tot allò que afecta les competències que gestionem, hem de fer aquest esforç d’entendre que som en un espai divers i on hem de treballar per unir forces i alinear estratègies.

Els interessos que pot tenir el PNB per al País Basc són diferents dels que poden tenir Coalició Canària, Geroa Bai o els socis de les Balears. ¿Com es concilien en un sol escó?

Que Europa guanyi competitivitat i que estigui alineada amb el fet de guanyar competitivitat a cada una de les nostres regions és comú. La transició energètica i la transició digital és comuna. El pas a la descarbonització i a les energies renovables és comú. El respecte a llengües minoritàries i a cultures minoritàries és comú. Jo crec que hi ha molts més elements en comú, moltes més coses que ens uneixen que les que ens separen.

Una de les coses que uneixen algunes de les regions que representen els partits de la coalició és que tenen la seva pròpia hisenda. ¿Això es tradueix en algun interès o proposta concreta que vulguin representar a Europa, per exemple, a l’Ecofin?

Proposem que puguem ser presents en aquells organismes internacionals en els quals es prenen decisions que ens afecten competències que gestionem directament. Ens agradaria tenir veu i voto, però hem d’aconseguir primer ser-hi presents.

Ha proposat que la Comissió Europea tingui un comissari específic de Pesca. ¿Per què?

És un sector molt important tant per a Euskadi com per a altres de les regions de la coalició. I es veu molt afectat per mesures que es prenen vinculades amb la transició energètica, per exemple. Fins ara els temes de pesca es tractaven juntament amb els del medi ambient i creiem que no es tractaven d’una manera igualitària. Un comissari propi possibilitaria una comunicació més directa i pròxima amb un sector que és molt estratègic en moltíssims dels projectes que hi ha a sobre de la taula.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Europa ja és un entorn plurilingüe, té pràcticament el mateix nombre de llengües que de països, i el Govern espanyol ha posat sobre la taula que les llengües cooficials d’Espanya s’utilitzin també a Europa. ¿Per què és necessari utilitzar recursos públics a afegir més idiomes en aquest entorn?

Perquè és el nostre dret. És una llengua cooficial. En el mandat passat s’ha aconseguit que l’eusquera fos present al Museu de la Història i en qüestions que tenien a veure amb suport lingüístic a estudiants d’Erasmus. Si creiem realment en el lema d’units i unides en la diversitat d’Europa, hem de creure que realitats nacionals com la nostra, que diversitats lingüístiques de llengües cooficials o que estan en procés d’oficialitzar-se, o diversitats minoritàries culturals, han de ser-hi presents i es mereixen el mateix respecte que la resta.