Aragonès i Puigdemont assenyalen ja la negociació del referèndum

Tres hores després qui va parlar de "fet històric" va ser l’expresident Carles Puigdemont. El líder de Junts va protagonitzar una breu compareixença davant de la seva residència al municipi belga de Waterloo, lloc que el partit ha batejat des del 2017 com la Casa de la República. Acompanyat d’una bandera catalana i una altra d’europea, Puigdemont va celebrar que la norma arribés finalment a bon port, sis mesos i mig després de ser acordada amb el PSOE, i va considerar que "corregeix" una "llarga llista d’errors" i deixa els independentistes en una certa "igualtat de condicions" i sense l’"amenaça" judicial permanent. Unes millors condicions per afrontar el següent pas, que, segons els postconvergents, ha de ser "la independència".

Nova estratègia

"No ha sigut un camí de roses, però avui ens hem tret una de les espines dels peus que ens impedien avançar", va afirmar Puigdemont, després d’avisar que "és necessari mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats". Una frase que es pot interpretar com una explicació al canvi de posició de Junts, que ha passat del bloqueig a la negociació al Congrés després de les eleccions generals, o una avançada de l’estratègia que mantindrà a partir d’ara al Congrés.

Però celebracions i felicitacions al marge, els dos mandataris són conscients que l’aplicació de la llei no serà fàcil, començant pels fiscals del procés, que ja han avisat que no la veuen aplicable en tots els casos oberts vinculats amb l’1-O. És per això que Aragonès va exigir la "màxima celeritat" en l’aplicació de la llei, un missatge dirigit també a aquells "que per tots els mitjans volen impedir" que l’oblit penal del procés "sigui una realitat". El diagnòstic que fa la Generalitat és que aquesta norma alleujarà definitivament "el patiment d’una part immensament majoritària de la societat catalana que s’ha manifestat contra la repressió". Va posar d’exemple els dirigents independentistes que van passar per la presó o que porten a sobre "anys d’exili i inhabilitacions". Però Aragonès també va posar al focus aquells ciutadans més anònims que, en condemnes per protestes, veuran com es poden estalvien multes i embargaments. Uns afectats que Òmnium xifra en més de 1.616 persones.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Però més enllà de les valoracions polítiques, en el discurs del president també es va poder percebre una clara reivindicació de l’estratègia política que el mateix Aragonès i el seu partit, ERC, va decidir emprendre després de la tardor del 2017. Una estratègia per la qual va treure el procés de la via unilateral per tornar-lo a la via de la negociació política i, amb això, entrar en una nova etapa del conflicte polític amb què s’acabi "donant la paraula a la ciutadania de Catalunya". Igual que va apuntar Puigdemont, també Aragonès va considerar que el següent pas és la negociació d’un referèndum amb el Govern de Pedro Sánchez.

El dubte és com es vehicularà aquesta demanda de referèndum després de les eleccions del 12 de maig passat. Si Salvador Illa (PSC) aconsegueix ser investit president, el referèndum deixarà de figurar entre els objectius de la Generalitat.