Els fiscals del procés rebutgen que l’amnistia s’apliqui a la malversació

La seva posició no és encara la definitiva del ministeri públic. El fiscal general, que es va comprometre a estudiar el document, també es va reunir amb el fiscal en cap davant el Constitucional, Pedro Crespo, els caps de les dues seccions de Penal de l’alt tribunal, la tinenta fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez-Conde, i avui ho farà amb els caps de la Fiscalia catalana. Després d’escoltar-los, García Ortiz pot acceptar la posició de Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, encarregar el cas a un altre fiscal, convocar la Junta de Fiscals de Sala i fins i tot ordenar-los l’aplicació d’amnistia.

Al document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, els fiscals del procés tenen en compte la interlocutòria que va dictar el mateix Suprem a l’aplicar la reforma del Codi Penal per rebutjar la seva aplicació a la malversació. Segons la seva opinió, la llei d’amnistia només és aplicable a la desobediència i als desordres públics, perquè la llei "inclou tots els actes" d’aquestes característiques, "de qualsevol naturalesa" si van ser executats "per tal de permetre la celebració de les consultes populars". Per desordres només van acabar sent condemnats els líders de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural llavors, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament.

No es pot aplicar a la malversació, perquè la mateixa llei "exclou expressament les malversacions que impliquin un enriquiment patrimonial o un benefici personal, que s’identifica amb ànim de lucre". Segons l’opinió dels fiscals del procés, aquests van ser els "pressupòsits que es presenten en els fets objecte de la causa", com va entendre el Suprem al revisar les seves condemnes després de la reforma del Codi Penal que va derogar la sedició i va modificar en va la malversació. És a dir, que malgrat el previst en la llei d’amnistia sobre el fet que els diners destinats a la consulta no són equiparables a un enriquiment personal, els fiscals consideren que sí que ho eren, perquè el delicte no només castiga en aquests termes posar-se els diners a la butxaca, també destinar-los a un bé il·lícit.

Expliquen que la malversació passiva, consistent bàsicament a consentir que un altre sostregui cabals públics, sí que hi estaria inclosa, però no la de qui els contrau, "comportant-se com a propietari d’aquests i comprometent la despesa pública per aplicar-la a finalitats estrictament personals", així que entenen que ha anat assentant la doctrina del Tribunal Suprem i del Constitucional al condemnar per malversació.

En el seu escrit expliquen que l’article 4 de la Directiva 2017/1371 de 5 de juliol de 2017, "impedeix la possibilitat d’amnistia dels delictes que afecten els interessos financers de la Unió Europea", que afirmen que veta la seva aplicació "als delictes de malversació, blanqueig de capitals i el suborn tant actiu com passiu".

"Condemnes imposades"

En la definició que proporciona del delicte de malversació la directiva, expliquen els fiscals, s’assenyala que està vetada l’amnistia dels fets que incloguin "l’apropiació dels fons públics o el compromís o desemborsament d’aquests o la seva utilització de forma contrària a les finalitats per a les quals estaven previstos i que perjudiqui de qualsevol manera els interessos financers de la UE".

I al no poder aplicar-se l’amnistia a la malversació, segons el criteri dels fiscals Zaragoza, Madrigal, Cadena i Moreno, "no és procedent acordar l’aixecament de les mesures cautelars i ordres de detenció" que estableix l’article 4 de la llei d’amnistia, ni es poden "considerar extingides les condemnes imposades".

El primer cas afecta Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, declarats en rebel·lia i processats per malversació, i el segon Junqueras, i Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que van ser condemnats per aquest delicte i encara tenen pendent de compliment la inhabilitació.

Al seu document, els fiscals sostenen que en el cas que la Sala Penal del Tribunal Suprem, a la qual correspon pronunciar-se sobre la sentència del procés, i el jutge Pablo Llarena, instructor d’aquesta causa a l’alt tribunal, considerin aplicable la llei d’amnistia "seria procedent el plantejament de la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional", amb suspensió del procediment.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

D’altra banda, l’Audiència Nacional celebrarà el pròxim 27 de juny la vista en la qual estudiarà la petició dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per pertinença a organització terrorista de suspendre el judici per l’aplicació de la llei d’amnistia aprovada ahir, segons va informar Alerta Solidària.

La vista estava prevista l’1 d’abril, però va haver de ser ajornada després que un dels lletrats no hi pogués assistir per un problema mèdic. La decisió del tribunal de posposar la vista es va adoptar en contra del criteri del fiscal de l’Audiència Nacional Vicente González Mota, que és qui va assumir la causa després de la marxa de Miguel Ángel Carballo..