Estrella Galán: "Ribera no pot ser verd i alhora premiar les energètiques"

Mai abans havia fet el salt a la política. ¿Per què ara?

He treballat amb molts partits polítics sempre en defensa d’allò que tenia a veure amb migracions i asil, però no havia tingut propostes fermes. El pas té a veure amb el moment històric i amb la meva pròpia trajectòria. És un pas natural. Després de tant temps defensant els drets humans, quan se t’ofereix l’oportunitat de fer-ho des d’un lloc amb molta més incidència, sense cap dubte havia de fer el pas, per un exercici de responsabilitat i de compromís social. És el moment històric més difícil que la meva generació ha viscut, un moment en el qual el que hi ha sobre la taula és un possible retrocés i davant d’això no podia quedar-me a casa, no podia acomodar-me i dir no. Això és complex i em complica la vida, però havia de fer el pas, dir sí i seguir defensant la justícia social des d’un altre lloc.

Aquestes eleccions venen marcades per l’auge de l’extrema dreta. ¿Què han fet malament la societat i l’esquerra per permetre-ho?

Clarament cal fer una anàlisi crítica interna, però sí que crec que la concatenació de crisis i les respostes que s’han donat han generat por i desafecció. En primer lloc, perquè les crisis no s’han solucionat amb propostes que posessin al centre les persones. S’ha pensat en els grans capitals, en la banca. Quan veus que amb els teus impostos es rescata la banca, acabes no creient en la política, que és el que va passar en la crisi del 2008. Quan veus que amb els teus impostos es fa un paraigua social que protegeix els més vulnerables, et pots il·lusionar.

Parla de les empreses. ¿Quin paper han de tenir en un context d’auge de la ultradreta?

La societat en el seu conjunt tenim responsabilitat en la manera i quant s’ha de frenar les dretes reaccionàries. Les empreses també hi tenen un paper fonamental i haurien de mirar d’evitar fer-se aquestes fotos amb alguns mandataris que el que posen en joc és precisament les polítiques d’ocupació, que advoquen per polítiques necroliberals, jo no diria ni tan sols neoliberals, que trencaran el mercat de treball perquè defensen que el penúltim s’enfronti a l’últim i que sigui la llei del més fort. Les empreses tenen el mateix rol de responsabilitat per treballar per un model de convivència. Jo crec que cal fer un cordó sanitari [a la ultradreta] i no només s’ha de fer des de determinats partits polítics, que per descomptat han de ser els primers, sinó també des del món empresarial.

En les últimes setmanes han posat en qüestió el perfil verd de Teresa Ribera. ¿Per què?

Estem molt sorpresos que el PSOE estigui venent una candidatura verda amb el lideratge de Teresa Ribera i que ella sigui la primera que no defensi mantenir els impostos a les grans energètiques. No es pot ser verd i alhora premiar les energètiques, no es pot ser verd i no apostar per una transició ecològica justa. Les grans energètiques són precisament les que frenen la transició ecosocial sostenible perquè els seus interessos estan en joc. Per tant, creiem que hi ha certes contradiccions que han de resoldre des del PSOE i en particular ha d’explicar-nos la mateixa Teresa Ribera.

¿Acusa Teresa Ribera de cedir a les energètiques?

Estic dient que Teresa Ribera està bonificant les grans energètiques perquè no vol de cap manera mantenir l’impost que Sumar defensa que sigui permanent. Les grans energètiques tenen prou beneficis per mantenir aquest impost de forma permanent, i amb aquest impost poder fer aquesta transició ecològica per la qual advoca una candidatura verda com la de Sumar

¿I pensa que el PSOE cedirà i farà permanents els impostos extraordinaris a les energètiques?

Desgraciadament, a Europa hi ha un PSOE ben diferent del que tenim a Espanya. Veiem que hi ha dos PSOE: el que governa amb Sumar a Espanya i el que arriba a acords amb el PP, a fer polítiques neoliberals a Europa.

¿Com seria aquest PSOE d’Espanya si governés en solitari?

Doncs [Emiliano García] Page i Iberdrola segurament estarien més tranquils, però els espanyols ho tindrien més difícil. Sense Sumar, la baixada dels preus a l’energia no hauria sigut possible. Sumar és l’excepció ibèrica, no és Teresa Ribera ni és el PSOE.

¿Per què diu que Sumar és l’excepció ibèrica?

Perquè Sumar va apostar per aquests impostos a les grans energètiques perquè arribés d’alguna manera aquesta baixada de preus als espanyols, i ara no volen mantenir aquest impost, i per tant, allà hi ha quina és la marca de l’excepció ibèrica, que és la marca de Sumar.

Pedro Sánchez ha postulat Teresa Ribera com a comissària europea d’Energia al Govern europeu. ¿Sumar la recolzarà?

Dependrà de quina sigui la seva proposta. Si en la seva proposta com a comissària prioritza els interessos de les grans energètiques i no de la transició justa i sostenible, qüestionarem aquesta candidatura.

La UE ja està demanant retirar aquestes mesures que s’incloïen en l’escut social contra la crisi inflacionista. ¿Quin paper hi té Sumar?

Dependrà del resultat de les urnes. Com més Sumar hi hagi, més possibilitat hi haurà de mantenir l’escut social i més polítiques de progrés hi haurà al Parlament Europeu. Confiem que la ciutadania respongui com va respondre al juliol, amb un vot que paralitzi aquestes polítiques de l’extrema dreta i de la dreta perquè el paraigua social i les polítiques de progrés puguin avançar. I el PSOE a Europa anirà cap a un costat o un altre depenent de la força que tingui Sumar al Parlament Europeu.

El món de l’agricultura s’ha aixecat per denunciar les exigències que imposava l’agenda verda europea. ¿S’hauria de revisar aquesta agenda verda per no asfixiar el sector primari?

El malestar dels agricultors és legítim i hi ha peticions que cal tenir en compte, però també té a veure amb el canvi climàtic, i les forces negacionistes del canvi climàtic estan mirant d’instrumentalitzar-lo. Cal revisar la política agrària comuna (PAC), cal flexibilitzar aquesta burocràcia a la qual molts petits agricultors no arriben i que els dificulta accedir a ajudes. I d’altra banda, cal generar un canvi de model en què ells estiguin incorporats, en què no sentin que aquesta transició ecològica els expulsa i els manté fora. I per a això també cal mirar d’evitar que les empreses deslocalitzin les produccions i, quan s’externalitzin, advocar per mantenir les condicions laborals del país d’origen on s’obtenen els beneficis. Això evitaria la competència deslleial que s’està produint i hi hauria un equilibri en els preus que permetria ser competents en el mercat.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Sumar serà tant al grup de l’Esquerra Europea com a Els Verds. ¿Per què ha pres la decisió d’unir-se a l’esquerra?

Les dues opcions són necessàries. Estar representats i poder portar les nostres propostes als dos espais europeus donarà més força al nostre model. La meva decisió d’anar a The Left té a veure també amb la meva pròpia història, la meva manera de veure el món i propostes en què puc tenir més solvència. Però l’important és caminar de la mà i estar ben coordinats perquè aquestes propostes de l’esquerra europea posin límits a aquesta altra dreta que desgraciadament cada cop avança més.