Lleis socials i Pressupostos

La complicada legislatura actual ha estat marcada fins ara per dos fenòmens: la tramitació de la llei d’amnistia i un primer semestre de l’any atapeït d’eleccions. Gallegues, basques, catalanes i, finalment, les europees del 9 de juny. Els esforços negociadors del Govern amb ERC i Junts al Congrés dels Diputats, indispensables per tirar qualsevol iniciativa endavant, s’han centrat en la norma que estableix la carpetada judicial al procés, i alhora tot ha estat condicionat per les cites amb les urnes, un context que dificulta arribar a acords entre els diferents grups parlamentaris. Però l’escenari està a punt de canviar.

La Cambra baixa va aprovar ahir entre insults de la ultradreta la llei d’amnistia, deixant la seva aplicació en mans dels jutges. D’aquí a 10 dies, diumenge de la setmana que ve, es tancarà aquest frenètic cicle electoral. Després d’un inici de mandat de sequera legislativa, els col·laboradors de Pedro Sánchez avancen que es volen bolcar ara en l’aprovació de lleis. Bona part d’elles de contingut social. "Ens hi posarem. Tenim moltes lleis aprovades pel Consell de Ministres i en tramitació parlamentària", explica un membre del Govern de Sánchez.

Una producció escassa

Des que Sánchez va ser investit president del Govern el 16 de novembre passat, la producció normativa ha sigut escassa. Tot just dos decrets lleis convalidats (un amb mesures contra la crisi i un altre d’índole judicial), la reforma de la Constitució per eliminar el terme disminuït, la llei d’ensenyaments artístics i l’amnistia. Es tracta d’un ritme molt inferior al de l’anterior legislatura, quan l’Executiu va aconseguir tirar endavant 118 lleis en només quatre anys. L’entorn del president del Govern ja anticipava just abans de la seva reelecció que aquest seria un mandat parc en normes. A la Moncloa assenyalaven que el fet que necessitessin tots els membres del bloc de la investidura en cada una de les votacions (a diferència del període anterior, quan podien recórrer també a Ciutadans en votacions clau), complicava l’esforç. Les mateixes fonts es consolaven apuntant que es tracta de "consolidar" les reformes del passat recent. L’esquema continua sent vàlid, però els interlocutors reconeixen diversos mesos més tard que no esperaven aprovar tan poques lleis en aquest inici de la legislatura. Els esforços a partir d’ara, continuen, se centraran a revertir aquesta situació.

El pla anual

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El Congrés està tramitant en aquests moments uns 20 projectes de llei. Dos d’ells, el de dret de defensa i el de desaprofitaments alimentaris, ja es troben en fase de ponència, així que la seva aprovació definitiva no hauria de ser gaire lluny. Però no són només aquestes iniciatives, és clar. Cal sumar-hi la més important de totes, els Pressupostos Generals de l’Estat, i les 51 lleis que inclou el pla anual normatiu per a aquest any. "És possible aprovar-les totes", assenyalen fonts del Ministeri de Presidència, allunyant així els rumors de les últimes setmanes sobre un possible avançament de les eleccions generals després de les imminents europees. Aquest paquet legislatiu inclou normes de gran calat social, com la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja, sense que minvi el salari, i el blindatge del sistema públic de salut davant les privatitzacions.

La tasca no és senzilla, reconeixen els col·laboradors de Sánchez. Els recents fracassos parlamentaris del PSOE amb les lleis del sòl i contra el proxenetisme no prefiguren res bo en les seves relacions amb Sumar, el soci minoritari de la coalició. El context postelectoral català, amb Junts intentant curtcircuitar la investidura d’Illa i ERC digerint la seva severa derrota, tampoc.